mardi 29 mars 2022

AFUSTAGE - AGNAT (15)

Afustage, Afustàgi (m.), Afustatge (l. g.), s. m. Affûtage, ensemble des outils nécessaires à un menuisier, v. arnès; aiguisage, v. amoulage.

Banc d' afustage, établi de menuisier. 

Jóusè dóu pèd viro la molo 

Que siblo, belugo, tremolo

Pèr l' afustage di destrau. (esmolá la destral : amolar, afilar el hacha)

S. Lambert.

R. afusta. 


Afutiau, Afuciau, Afetuòus et Afetiòs (d.), s. m. pl. Afliquets, en Limousin, Berry et Lorraine, v. ajust; affûtage d' un ouvrier, en Dauphiné, v. arnès.

Pèr coifo, pèr ruban ou pèr d' autre afutiau. 

Blanc la Goutte. 

R. afusta.

Ag, v. ac.


Aga, Agach (l.), Argoueit (b.), (rom. agah, agach, agait. cat. aguayt, it. aguato), s. m. Lieu d' où l' on guette, guet, embuscade, vedette, v. agachoun. (chap. está acachat, al aguayt o aguait, aguaitán, mirán, espián, preparán una emboscada o selada)

Faire aga, guetter; Pouncho d' Agach, nom de lieu, en Rouergue. 

Quilhat coumo un agach de fourtaresso. 

A. Mir.

Aga s' emploie aussi en Languedoc pour agacho, regarde: aga que, prends garde que. 

Les paysans de Molière se servent du mot aga dans le même sens (v. le Festin de Pierre, acte II, scène I). 

Aga toun paire, vois ton père; aga lou mièune, regarde le mien. 

(chap. Mira a ton pare, mira lo meu)

Meichant, aga de-que vas faire.

B. Floret.

R. agacha. 

Aga, v. eiga; agabela, v. agavela; agaboun, agabousses, v. agavoun.


Agacha, Agaita et Agueita (l.), (rom. agachar, agaitar, cat. agaitar, esp. aguaitar, it. aguatare), v. a. et n. Guetter, épier, observer, regarder, considérer, v. gacha, engacha, espincha; badauder, v. bada; attendre, v. espera.

Agachère, agaitèi (toul.), je regardai; agachas, gachas, achas, aichas, voyez donc, voyez-vous? agachas aqui la fin, voila la fin; agachas eici lou paire, voici le père; agacho, au-mens, prends bien garde; agacho, acho, ajo, vois; ajo aqui (l.), voilà; agacho-t'aqui, te voilà bien planté; auso pas m' agacha, il n' ose me regarder; mau-m'agacho, t. injurieux, qui regarde de travers; agacha coume un miracle, regarder comme un miracle. 

Laisso-me que t' agache

D' un uei countènt. 

A. Crousillat. 

Dóu cantoun de l' uei agachavon. (cas. miraban de reojo; “del cantó del ull aguaitaben”, miraben de reull.)

M. Bourrelly. 

PROV. Maire, lou cat m' agacho. - Cat, agacho ma fiho.

- A chivau douna fau pas agacha la brido. 

- Pèiro tracho, 

Lou diable agacho. 

- Quau plasé fai, plasé agacho.

Agacha, agaitat (l.), agaitado, (chap. aguaitat, aguaitada) part. et adj. Regardé, considéré, respecté, regardée, considérée, respectée. R. à, gach.

Agachado, s. f. Coup d' oeil, regard, v. espinchado. R. agacha.

(chap. mirada, ullada, cop de ull)


Agachadou (rom. agaitador), s. m. Lieu d' où l' on peut guetter, v. amiradou. (chap. miradó, atalaya, ataulladó; cas. mirador)

Ges d' amourous à l' agachadou matinié.

A. Arnavielle. 

R. agacha. 


Agachaire, Agacharello, Agachairo (rom. agachaire, agaitador, it. aguatatore), s. Celui, celle qui guette ou regarde, spectateur, spectatrice, v. regardaire; badaud, badaude, v. badaire. 

Sa mino, soun bèl aire 

I valioun quauque cop pla mai d' un agachaire.

J. Castela.

R. agacha.


Agacho, s. f. Lieu d' où l' on observe, embuscade, guet-apens, v. gacho, espèro; baliveau qu' on laisse dans un bois taillis, v. balivèu, pielo; apparence, en Limousin, v. aparènci. 

R. agacha. 


Agacholo, Agachoro (m.), s. f. Petite embuscade, cabane de ramée d' où le chasseur guette le gibier, v. cabano. R. agacho.

(chap. barraca, barraqueta, cabaña feta de rames pera cassá)


Agachoun, Gachoun, Agachou (l.), (rom. agachon), s. m. Lieu d' où l' on épie, échauguette, v. espèro; espèce de hune adaptée au sommet d' un pin, où les chasseurs s' embusquent pour tirer au vol les oiseaux de passage, v. agassiè; cabane de branchages, petit réduit, formé de pierres disposées en cercle et ouvert par le haut, pour le même usage, v. paloumiero; guichet, judas, v. *uiero. 

Faire soun agachoun, se tapir pour épier.

Èro darrié d' un agachoun. 

A l' espèro d' uno pouleto.

H. Laidet. 

Restas dins l' agachoun, 

Car lou grand de tout tèms a manja lou pichoun. 

(chap. Ya que lo gran de tot tems se ha minjat al menut : lo pichó es un colom menut, la cría, y tamé lo pijó a Vallchunquera, La Fresneda)

J. Désanat.

Remerciéu lou curat que fermo l' agachoun.

F. Peise. 

Lis agachoun d' un terme, les témoins d' une borne, fragments d' une brique ou d' une pierre qu' on enterre autour d' une borne pour attester par leur rapprochement que cette borne n' a pas été déplacée, v. auriheto, gardo. (chap. fita, 1 pedra mes gran, y les filloles, 2 menudes)

Agachons son appellats agachons, car agachon et regardon ho regardar dèvon tot drech sus las partidas de las possessions (Traité sur l' Arpentage, manuscrit de la bibliothèque d' Aix-en-Provence). R. agach. (cas. hito, piedrafita, piedrahita; margen, lindero, linde &c)


Agachoun, s. m. Jeune baliveau, v. blacassoun, rourechoun.

Lou bihon soulidamen au pèd d' un agachoun.

A. Mathieu. 

R. agacho. 


Agachoun (D'), loc. adv. Aux aguets, l' oeil au guet, v. tutet. 

Ana d' agachoun, marcher en épiant; teni d' agachoun, épier.

M' avance d' agachoun. 

F. Gras.

R. agacha. 


Agachouna (rom. agachonar), v. a. Pourvoir de témoins une borne. 

S' agachouna, v. r. Se cacher, se blottir. 

Terme agachouna, borne qui a ses témoins. (chap. Terme afitat)

R. agachoun.

Agacia, v. acacia.


Agacin, Aigacin (a.), Agaci, Agacis (l. g. d.), (rom. lyon. agacin; rom. agusim, aguzim, pointe; wallon agasse, cor), s. m. Cor au pied, v. durihoun; excroissance, v. lùpi; le plus bas oeil d' un sarment de vigne, (chap. lo ull mes baix de un sarmén de viña) v. bourrihoun; ironiquement, bosse, v. gibo; Agassiz, nom de fam. lang.

Clavèu d' agacin, racine d' un cor; esterpa, derraba 'n agacin, extirper un cor; moun agacin me lancejo, mon cor au pied m' élance; erbo-d'agacin, dis-agacin, das-agacisses (l.), herbe aux cors, joubarbe; pèiro as agacis, pierre qu' on trouve dans l' estomac des limaces, à laquelle les paysans du Vivarais attribuent des propriétés curatives contre les cors.

Sai-que lis agacin te fan mau. 

L. Roumieux. 

Un derrabaire d' agacin. 

A. Autheman. 

R. agus. 


Agadés (rom. Agadés, lat. pagus Agathensis), s. m. Le pays d' Agde, v. agaten. R. ate.


Agadèus, s. m. Genêt épineux, en Lauragais, v. argelas. (chap. argilaga, archilaga; cas. Aliaga; genêt : ginesta, chinesta : Plantagenet.)

Del bèl four ount l' agadèus crico

E flambo rouge.

A. Fourès.

R. agaus, avaus.

Agado, v. eigado.


Agafa, Gafa (lim. d.), Engafa (Velay), (cat. agafar, it. accaffare), (chap. agarrá, de garra; pessigá, de pessic; enchampá) v. a. Gaffer, accrocher, suspendre; attraper, happer, prendre au bond ou de volée, v. gafa, aganta, arrapa; mordre, v. mordre, dévisager, v. descara. L' agaferian, l' agafèben ou agafèen (toul.), nous le saisimes; es tèms d' agafa lou bigot, il est temps de prendre le hoyau.

S' agafa, v. r. S' accrocher, se prendre à quelque chose, s' arrêter mutuellement au passage, v. arramba.

Ambel prumiè vengut se cal pas agafa. 

J. Daubian. 

Coumo lou negadis s' agafo sus d' un ro. 

M. Bourrelly. 

Agafa, agafat (l.), agafado, (cat. agafat, agafada) part. et adj. Accroché, accrochée. R. à, gafo.


Agafado, Agafau, Agafal (l. g.), (cat. agafada), s. f. et m. Accroc, v. gafado; algarade, reproche immérité, sortie violente, v. abrivado. 

R. agafa. (cas. chap. algarada; eixida violenta, renec inmereixcut)


Agafaire, Agafarello, Agafairo, s. et adj. Celui, celle qui accroche, attrape ou happe, v. arrapaire.

Metran les pouces agafaires 

Sus les prets que despenjaran. 

L. Vestrepain. 

A lou bras agafaire. 

A. Arnavielle. 


Agafin, n. p. Agaffin, nom patronymique des anciens seigneurs de Merveille (près Martigues), originaires du Piémont. 


Agagnau, s. m. Mante religieuse, à Aix, selon Diouloufet., v. prègo-diéu. 

(cas. chap. Mantis religiosa, pareix que estigue resán)


Agai, s. m. Lotier comestible, lotus edulis, plante.


Agai (rom. Aguase, b. lat. Agathon), n. de l. Agay (Var). 

La plajo d' Agai, la plage d' Agay.


Agaiardi, Agalhardi (rouerg.), Agreiaudi (rh.), v. a. Égayer, ragaillardir, v. regaiardi.

Soun sang trop nous agalhardis. 

A. Villié.

s' agaiardi, v. r. S' agaillardir, s' égayer, s' ébaudir, v. escarrabiha. R. à, gaiard.

Agaida, agaira, v. agueira; agaira, v. aqueira; agaita, agaja, v. agacha; agalancié, agalencié, agalanié, v. agoulencié; agalanti, v. garanti. 


Agalavardi, Agalabardi (l.), v. a. Rendre goulu, avide, v. agroumandi, agouludi.

S' agalavardi, s' engalavardi (d.), v. r. Devenir goulu. (chap. fes golut, normalmén se aplique a coses dolses, avariento; cas. volverse glotón; engolosinarse)

Agalavardi, agalavardit (l.), agalavardido, part. et adj. Affriandé, ée. 

Avè agalavardi, troupeau habitué à brouter dans les prés ou dans les vignes.

Ah! couquinot de Cupidoun, 

Agalavardi de poutoun. 

L. Roumieux. 

R. à, galavard. 


Agalavardimen, s. m. Action d' affriander ou de s' affriander, v. agroumandimen. 

R. agalavardi.

Agalè, v. eigalié. 


Agalha (rom. egaillar, agular, it. aggagliare, égaliser), v. a. Embellir, orner, en Languedoc, v. acacha, alisca, engalha. R. egau. 

Agalis, v. galis. 


Agalissa (S'), v. r. Se pencher de côté, prendre une position oblique, témoigner par ses gestes l' envie qu' on a d' avoir ou de voir quelque chose, v. bidoursa. 

Coumo aquel enfant s' agalisso! 

J.-J. Bonnet.

R. à, galis. 

Agalo, v. galo; agaloupa, v. agouloupa.

 

Agalous, s. m. Bugrane, arrête-boeuf, dans l' Hérault, v. agavoun; houx frêlon, autre plante épineuse, v. verd-bouisset. 

E sous brasses se recroucavon 

Coumo uno serp joust l' agalous. 

J. Laurès.

Agalousses, aigalousses, algalousses, plur. lang. d' agalous. R. agaus, avaus. 


Agama (S'), v. r. Se blottir, se pelotonner dans un lit, en Vivarais, v. amaga.

R. amaga.


Agamas (rom. Agamas, b. lat. Agamancum), n. de l. Agamas ou Lagamas (Hérault).


Agamennoun (rom. Adamelon, Gameno, it. Agamennone), n. p. Agamemnon, v. Atrido.

Nem, dins lou miéu esprit, es mai qu' Agamennoun: 

Quouro dis si, es si; quouro dis noun, es noun. (sí : òc, hoc, och : https://historia-aragon.blogspot.com/2021/02/14-de-junio-resposta-de-hoc-o-de-no.html)

J. Rancher.


Agamouti, Agoumouti, Achamouti (a.) Agramouti, Agroupemouti, v. a. Affaisser, resserrer, ratatiner, v. acebenchi, amoulouna. 

Agamoutisse, Agamoutisses, Agamoutis, Agamoutissèn, Agamoutissès, Agamoutisson.

S' agamouti, v. r. Se motter, se tapir, se blottir, se ratatiner, v. amata. 

S' agamoutis esperant de couràgi. 

J.-J.-L. D' Astros. 

S' agamoutiguè dins lou fangas. 

L. Boucoiran.

Agamouti, agamoutit (l.), agamoutido, part. et adj. Blotti, blottie, ratatiné, ratatinée. 

Sus la paio èro agamouti. 

S. Lambert.

Èron agamouti à l' oumbro d' uno tousco. 

M. Bourrelly. 

R. agama, amouti. 

Aganaud, v. uganaud; agancha, v. aganta; aganço, v. cance. 


Agandi, Angandi (l.), Gandi, v. a. et n. Atteindre, arriver, amener à, v. ajougne, adurre. 

E pioi uno triojo pleno 

Qu' agandiguèron em proun peno 

A taulo, en se crebant las pèls 

Acouchèt de trege poucèls. 

C. Favre.

S' agandi, v. r. S' acheminer, se sauver.

El s' agandis d' uno escourrido.

Rigaud. 

R. à, gandi.


Agandouni, v. a. Débaucher, v. degaia. 

S' agandouni, v. r. Se débaucher, s' acoquiner. 

Agandouni, agandounit (l.), agandounido, part. et adj. Débauché, débauchée, habitué à la vie de fainéant, de chenapan (cas. ganapán). 

R. à, gandoun (cas. chap. gandul; chap. dropo).


Aganèl (l.), s. m. Chondrille, plante, v. sauto-voulame. 

Aganèl-de-camp, chondrille jonciforme; aganèl-de-sagno, scorzonère des marais.

R. canèl? 


Agani, Acani (bord. lim.), v. a. Exténuer, excéder, v. adeli, anequeli, anouï.

Aganisse, Aganisse, Aganis, Aganissèn, Aganissès, Aganisson.

S' agani, v. r. S' exténuer, s' excéder, s' épuiser.

Tout s' aganis e tout es en soufrenço. 

J. Jasmin. 

De l' esmarra dóu nis 

Quand l' amo s' aganis.

L. Roumieux. 

Agani, Aganit (b.), Raganit, Reganit (l.), ido, part. adj. et s. Exténué, épuisé, affamé, exténuée, épuisée, affamée; chétif, chétive. 

Agani de talènt, exténué de faim; aganido de set, mourante de soif; blad agani, blé retrait.

L' aganido mort. 

P. Goudelin.

Nòsti fenno soun aganido. 

A. Bigot. 

PROV. I' a res de pulèu sadou qu' un agani.

R. à, cano ou can. 


Aganimen, s. m. Exténuation, inanition, v. adelimen, anequelimen, ganisoun. R. agani. 

Aganlo, v. galo. 


Aganta, Ganta, Anganta (d ), Agancha, Agansa, Gansa (l.), (rom. agandar, cat. aguantar, cas. echar el guante, it. agguantare), v. a. Empoigner, saisir, prendre, attraper, atteindre, rattraper; reprendre, en parlant des plantes, v. arrapa, agafa; tromper, donner le change, v. embula. Aganto, attrape; se t' agante, si je te prends; agantas-lou, saisissez-le (chap. agarréu-lo o agarréulo, prenéulo). 

E pèr ta taio mistoulino 

Iéu t' agantave, e qu' èro dous! 

T. Aubanel.

PROV. S' aganto pas dos lèbre dins un jas. 

S' aganta, v. r. En venir aux mains; se prendre, se cramponner, s' attacher; reprendre, en parlant des chairs coupées.

Aganto-te, accroche-toi. 

Aganta, agantat (l.), agantado, part. et adj. Empoigné, empoignée, saisi, saisie, pris, prise, atteint, atteinte. 

Ai aganta la setanteno, j' ai commencé mes soixante-dix ans. 

(chap. hay escomensat la setantena) 

R. à, gant. 


Agantable, Agantablo (cat. aguantable, aguantabla), (chap. “agarrable”, que se pot agarrá, pendre, enchampá, pessigá) adj. Saisissable, v. prenable. R. aganta.


Agantaire, Agantarello, Agantairo, s. Celui, celle qui prend, saisit, attrape; voleur, voleuse, v. arrapaire. (chap. agarradó, pessigadó, enchampadó, atrapadó, prenedó)  

De-que fan puei leis agantaire de chin?

Lou Tron de l' Èr.

R. aganta. 


Aganto, s. f. Attrape, v. atrapo; pour oie sauvage, v. ganto. (chap. ganso, oca salvache; all. Gans; ing. goose)

Qu si rapello plus de la letro d' aganto à la mestresso?

Lou Tron de l' Èr.

R. aganta.


Aganto-mousco, s. m. Silène attrape-mouches, plante, v. atrapo-mousco. R. aganta, mousco. (cas. atrapamoscas, planta)

Agantoun, v. gantoun.


Agapi, Japi (lim. d.), (lat. capere), v. a. Coller, engluer, (chap. encolá, ficá cola) v. envisca (chap. enviscá, untá en visc : muérdago pera que se enganchon o apegon o enviscon los muixóns); saisir, v. arrapa.

Agapisse, Agapisses, Agapis, Agapissèn, Agapissès, Agapisson.

Agapi, agapit (l.), agapido, part. et adj. Collé, collée, poissé, poissée; tassé, tassée, sellé, sellée, en parlant d' un terrain.

Lano agapido, laine grasse, v. aglapi. 

(chap. llana “enviscada”, que té molta suncha, oli, greix natural de la llana : lanolina)


Agapo (esp. agapa – ágape -, lat. agape), s. f. Agape. repas des premiers chrétiens, v. repas. (chap. minjá dels primés cristiáns)

Refasènt lis agapo antico.

A. Boudin. 


Agar (lat. hébr. Agar), n. de f. Agar. 


Agara (rom. aguarar), v. a. Regarder, v. gueira, agacha; garer, garantir, v. gara.

Agaro, vois; agaro-te, regarde un peu; agaro que, prends garde que; agaras-lou, voyez-le.

Agaras-me, tenès. 

F. de Cortète.

S' agara, v. r. Se garer, se tenir en garde. R. à, garo. 


Agaracha, Agarachi, Agracha (l.), Agrachi (a.), v. a. Convertir en guéret, jachérer, labourer, v. garacha; laisser reposer une terre (cas. barbecho), v. assa. 

La lono s' apradis, l' ermas s' agarachis, 

A. Langlade.

le marais devient pré, la lande est défrichée. R. à, garach. 

Agarancié, v. agoulencié; agaranço, v. garanço; agaranti, v. garanti. 


Agarba (esp. agarbar - de garba -, cacher; cat. agarberar, amonceler), v. a. Accaparer, en Guienne, v. encaparra, rabaia. R. à, garbo. 

(chap. agarberá, garba, garbes; acapará; yo agarbero, agarberes, agarbere, agarberem o agarberam, agarberéu o agarberáu, agarberen.)


Agard (nom all. Eggar, Egger), n. p. Agard, D' Agard, nom de fam. prov. 

Pèire Agard, troubadour auquel on attribue un poème composé en 1152 sur la translation du corps de saint Trophime à Arles; Agard de Cavaioun, Paul-Antoine d' Agard, poète provençal, de Cavaillon (1575-1631).

Agarda (rom. agardar, cat. port. aguardar, it. aguardare), v. a. Garder, conserver, v. garda. 
Iéu pourriò agarda toujour qualque barrico.
A. Gaillard.
R. à, gardo.
Agardeja, v. gardeja; agarencié, v. agoulencié.
Agari, Agaric (l. g.), (rom. agaris, cat. esp. port. it. agarico, lat. agaricum), s. m. Agaric; agaric du mélèze, v. berigoulo.

Agarlandi (S'), v. r. Devenir coureur, paresser, v. alandri, garlandeja; s' émanciper, se débaucher, v. degaia, alabardi. 
M' enchalié mens d' ama que de m' agarlandi. 
Calendau. 
Agarlandi, agarlandit (l.), agarlandido, part. et adj. Qui aime à courir, dissipé, dissipée, mondain, mondaine. 
Vous disiéu que li chato i' èron agarlandido. 
F. Mistral.
R. à, garland.

Agarno (rom. agarna, b. lat. aquarna), n. de l. Notre-Dame de l' Agarne, près Marguerites (Gard). 
Agaro, v. galo; agaroun, v. agavoun; agarras, v. garrus. 

Agarrat, (esp. agarrado), avare, (chap. agarrat, agarrada, preto, preta, que no vol gastá, o que vol acapará) n. p. Agarrat, nom de fam. provençal.

Agarreja, Engareja (lim.), v. a. Agacer, exciter, v. angaria, boustiga, cussa. (chap. guerrejá, de guerra; guerrejo, guerrejes, guerreje, guerrejem o guerrejam, guerrejéu o guerrejáu, guerrejen.)
Vènon l' agarreja jusquo dins soun oustal.
J. Jasmin.
S' agarreja, v. r. S' agacer, se faire une petite guerre. R. agarri.

Agarri (lat. aggarrire, adgarrire, jaser avec), v. a. Attaquer, provoquer, harceler, vexer, v. encoumbi, picagna; saisir, subjuguer, v. subre-chaupi. Agarrisse, Agarrisses, Agarris, Agarrissèn, Agarrissès, Agarrisson. 
Toujour vèn m' agarri, il m' agace sans cesse.
(chap. Tots los díes ve a provocám, atacám, guerrejám, insultám; se pot escriure en tilde a la a, o be: provocá'm, atacá'm, guerrejá'm, insultá'm, aixina no se confundixen en la primera persona del plural del indicatiu, natros o natres provoquem o provocam, ataquem o atacam, guerrejem o guerrejam, insultem o insultam. En catalá escriuen insultar-me. Natros no pronunsiem la r final de insultar ni de cap verbo de la primera conjugassió, ni de casi cap paraula, exepte: Óscar, Omar, Almudévar, monosílabos com mar, bar, car. An algunes parts de Valensia encara se pronunsie la r final.)
Liogo de t' agarri, te vourriéu perdouna. 
C. Blaze. 
L' amour un jour vendra t' agarri coumo uno arno.
J. Laurès.
L' encagnavo en l' agarrissènt. 
H. Morel. 
S' agarri, v. r. S' attaquer, se harceler, en venir aux mains. 
(chap. agarrá, agarrás)
Agarri, agarrit (l.), agarrido, part. et adj. Attaqué, provoqué; acharné, acharnée, attaquée, provoquée. 
Agarri pèr li guèspo, assailli par les guêpes. 
Agarrus, v. garrus. 

Agarrussi (S'), S Esgarrussi, S' Esgarroussi (rh.), S' Enjarroussi, 
S' Eijarroussi (d.), v. r. Rabougrir, s' abâtardir, v. abouscassi, rabruga; se hérisser, s' ébouriffer, s' effaroucher, v. aucela, eirissa. 
Agarrussisse, Agarrussisses, Agarrussis, Agarrussissèn, Agarrussissès, Agarrussisson. 
Aquel aubre s' agarrussira. 
J.-J. Bonnet.
Agarrussi, agarrussit (l.), agarrussido, part. et adj. Semblable au houx, rabougri, rabougrie, épineux, épineuse, ébouriffé, ébouriffée, v. engrafouli, espeloufi.
Enfant agarrussi, enfant mal peigné, barbo agarrussido, barbe hérissée, inculte.
PROV. Agarrussi coume uno badoco, 
maigre comme un cent de clous. R. à, garrus.

Agarrussimen, s. m. Action de s' ébouriffer, R. agarrussi. 
Agas, v. agast; agas, v. agués; agaschan, v. aguessian; agaschas, v. aguessias. 

Agasina (S'), v. r. Muser, s' attarder à table, en bas Limousin, v. gasina. R. à, gasin.

Agassa, Acaissa (g.), (it. agazzare, se mettre en fureur), v. n. et a. Crier, en parlant des oiseaux qui voient quelqu'un s' approcher de leur nid, 
v. crida (chap. cridá); agacer, provoquer, v. agarri, boustiga; fatiguer, en Gascogne, v. alassa.
La maire agasso, lou nis es pas luen. 
(cas. la madre pía, “grita”, el nido no está lejos; chap. la mare piule, cride, lo niu no está lluñ.)
A. Boissier. 
Vous prouméti que si m' agasso, 
Sentra la fùri vounte siéu. 
G. Zerbin. 
Se soun agassa 
De talo maniero 
Qu' a faugu bouta 
Tout à la carriero.
A. Peyrol. 
R. agasso, ou à, cais. 

Agassa, Agassac (l.), (rom. Agassac, b. lat. Agassacum), n. de l. Agassac (Haute-Garonne); Aguessac (Aveyron).

Agassado, s. f. Cri d' oiseau, provocation, v. crid (chap. crit). R. agassa. 

Agassado, s. f . Traverse qu' on adapte aux ridelles d' une charrette pour les tenir debout, en Gascogne, v. tresiho. R. à, caisso.

Agassamen, s. m. Agacement, v. boustigage. R. agassa.

Agassant, Agassanto, adj. Agaçant, agaçante, v. ahirant, enfetant, picagnous.
Toun rire agassant.
B. Floret.
R. agassa.

Agassarié, Agassariò (l. g.), s. f. Agacerie, v. desahice. 
E te tròbi famous de veni m' eigreja
Sus teis agassarié que m' avien engaja.
Ricard-Bérard.
R. agassa.

Agassas (b. lat. Agassanum), n. de l. Agassas (Lot-et-Garonne). 

Agassat, s. m. Piat, en Languedoc; enfant qui happe ce qu' on lui offre, v. agassoun, pigat. 
Bado coume un paure agassat 
qu'en s' envoulant de pòu la maire a delaissat. 
Hillet. 
PROV. Mai l' agassat es jouve, mai bado. 
R. agasso.

Agasseja (S'), v. r. Se faire des agaceries, se taquiner, v. carpigneja. 
D' abord acò n' es res, e diriats que fadejon 
E que pèr s' ensaja soulamen s' agassejon. 
Miral Moundi. 
R. agassa.

Agasseto (it. gazzetta), s. f. Petite pie, jeune pie. R. agasso. 
Agàssi, v. eigat; agassi, agassin, v. agacin. 

Agassié, Agassè (g.), s. m. Nid de pie, v. nis (chap. niu); cabane de ramée qu' on établit au haut de trois arbres pour la chasse aux ramiers, v. agachoun.
PROV. GASC. Pèl mes de febrié 
L' agasso bastis l' agassié, 
Noun pas pèr poundre ni pèr coua, 
Mès pèr vèire se va pla. 
R. agasso.

Agasso, Gasso, Aigasso (g.), Ajasso (a.), Acasso, Jasso (lim.), Aiasso, Iasso (d.), (rom. agassa, gacha, guacha, it. gazza, b. lat. agazia, v. all. agalstra, hébr. azzago), s. f. Pie, agace, v. margot, pigo; babillarde, v. bardouio; Agasse, Ayasse, nom de fam. mérid. 
Uno orro agasso, une vilaine pie, une vilaine femme; lou liè dis agasso, les arbres; de parpello d' agasso, des vétilles, des minuties; mourtié d' agasso, mauvais mortier; uei d' agasso, t. de mar. oeil de pie, oeillet d' une voile; n' en saup, de nis d' agasso, se dit d' un homme fin; aganta l' agasso, se griser, dans l' Aude. 
PROV. Voulur coume uno agasso. 
- Toumba rede coume uno agasso. 
- Fach es lou nis, morto es l' agasso, 
ou:
- Quand l' agasso a fa soun nis, se laisso mouri. 
- A sant Valentin
L' agasso mounto au pin: 
Se noun ié jai, 
Te tèngues panca gai. 
- En despié de mars e febrié, 
Bastis l' agasso e pound la trié. 
- Quand l' agasso fai bas soun niéu, 
Trono souvènt pendènt l' estiéu. 
- Margot l' agasso,
Quand plòu, vai a la casso;
Quand fai bèu tèms,
Se curo li dènt.
Agasso-bataiero, Agasso-fèro, Agasso-tambourlo, s. f. Pie-grièche, oiseau, v. amargasso, tarnagas; personne bavarde, v. barjaco. R. agasso, bataiè.

Agasso-de-Mar, s. f. Huîtrier, hoematopus ostralegus (Linneo), oiseau. R. agasso, de, mar. 

Agasso-marino, s. f. Rollier d' Europe, coracias garrula (Linneo), oiseau. R. agasso, marin.

Agassoun, Ajassoun (a.), Agassou (l. G.), Ajassou, Jassou (lim.), s. m. Piat, petit de la pie, v. agassat; guiole, marque qu' une toupie fait à une autre, v. chèchi, poure. 
PROV. Bada coume un agassoun. 
- Tremoula coume lou cuou d' un agassoun. 
- Autant bado agassoun que grosso agasso. 
- A Pasco, 
D' iòu d' agasso; 
A l' Ascensioun, 
D' agassoun. 
R. agasso.

Agast, Ajast et Aiast (a.), (gr. *), s. m. Érable de Montpellier, arbre, v. argelabre, asarau, asedur, plai, vióulouniè; Ayas, nom de fam. alpin. 
Aleiroun d' agast, fruit de l' érable; mourtiè d' agast, mortier en bois d' érable.

Agastis, Agatis (l.), (v. fr. agastis), s. m. Dégât, dommage causé par le bètail, v. escapaduro, estimo, mau. R. à, gast. 

Agaten, Daten, Agatenco (lat. agathensis), adj. et s. Agathois, agathoise, habitant d' Agde, v. agadès. 
La bello, la gènto Agatenco 
A col de ciéune, à pèd nanet. 
(chap. La maja, la gentil agatenca
té lo coll de cisne, té lo peu nanet, menudet) 
G. Azaïs.
R. Agte, Ate.

Agateto, Agatet, n. de f. Petite Agathe, v. agatouno, agato. 

Agati, Achati et Acheti (d.), (rom. agatir), v. a. Allécher, affriander, attirer, v. agroumandi; amadouer, rendre familier, apprivoiser, v. aberouni, amansi. 
Agatisse, Agatisses, Agatis, Agatissèn, Agatissès, Agatisson. 
M' an sapiut agati. (chap. Me han sapigut – de sabre – amansí, familiarisá, domesticá)
A. Fourès. 
S' achati, v. r. S' appliquer à quelque chose, en Forez, v. afisca. R. à, gat, cat, chat. 

Agato, Gato (d.), (cat. it. agata, esp ágata, rom. agathes, lat. acathes), s. f. Agate, pierre précieuse; pour cosse, gousse, v. gato. 
Goubiho d' agato, bille en agate. 
A Arles, dans le trésor de l' église Saint-Trophime, on conserve un plateau d' agate qui, selon la tradition, aurait contenu le sein de sainte Agathe. (chap. A Arlés, adins del tessoro de la iglesia San Trophime, se conserve un plat de ágata que, segóns la tradissió, hauríe contingut la mamella, un dels pits de santa Águeda.)

Agato, Gato, Agueto, Gueto, Guito (a.), (rom. Guata, cat. Agueda, cat. esp. it. Agata, lat. Agatha), n. de f. Agathe; la ville d' Agde, en poésie, 
v. Ate.
PROV. Pèr santo Agueto, 
Fai ta pourreto.
- A santo Agueto 
Pren ta boutiheto, 
Vai a ta vigneto; 
Se noun ié vas pèr travaia, 
Vai-ié pèr gousta. 
- Santo Agueto 
Emporto la fre dins sa saqueto.
 
Les bonnes femmes disent que la Vierge reste en couches depuis la Noël jusqu' à la Chandeleur, et que ce jour-là elle se rend à la messe. Mais la veille, elle dit à sainte Agathe:
Agueto, vos veni deman à la messo? 
- Noun, de tres jour siéu pas presto,
répond celle-ci. La fête de sainte Agathe se trouve en effet trois jours après la Chandeleur. (cas. Candelaria)
Agueto, rien du tout, locution montpelliéraine. 

Agatoclo (lat. Agathoeles), n. d' h. Agathocle. 

Agatouno, Gatouno, Agatoun, Gatoun, n. de f. Jeune Agathe, v. Agateto. 
La fiho dóu gros Jan, la pichoto Agatouno. 
B. Boyer. 
R. agato. 
Agau, v. eigau. 

Agaucha, Gausa (g.), (fr. gausser), v. a. Réjouir, v. engauchiha. 
Vouestro resoulucien m' agaucho. 
G. Zerbin. 
S' agaucha, v. r. Se réjouir. 
Jusqu' à meis oues s' agaucharien. 
J. Sicard. 
PROV. Noun t' agauches de moun dòu, 
Que quand lou miéu sara vièi, lou tiéu sara nòu.
(chap. No ten alegros del meu dol, que cuan lo meu sirá vell, lo teu sirá nou; alegrá, alegrás, alegrassen; yo men alegro, tú ten alegres, ell o ella sen alegre, natros o natres mon alegrem o alegram, vatros o vatres ton alegréu o alegráu, ells o elles sen alegren)
Agaucha, agauchat (l.), agauchado, part. et adj. Réjoui, réjouie, content, contente. 
Rendriés moun couer tout agauchat. 
C. Brueys.
R. à, gauch. 
Agaurignadi, v. acarougnadi; agaus, agausses, v. avaus.

Agauta, v. a. Mettre en joue, coucher en joue, v. engauta, ajusta, acara. 
Agautèt soun fusil.
P. de Gembloux.
R. à, gauto.

Agavela, Agabela (l. G.), Ajavela (a.), (cat. agavellar, esp. agavillar), v. a. Javeler, v. engavela. R. à, gavello. (chap. engavillá o engabillá – que no se queixon de la b estos tarambanes com Artur Quintana Font que van ajudá a la normatibizazion de la fabla : normalització del català de debò a la que anomenen aragonés o lengua aragonesa -; fé una gavilla, gavella, gavilles, gavelles, gabilles, gabelles; engavillo, engavilles, engaville, engavillem o engavillam, engavilléu o engavilláu, engavillen engavellen.)

Agavoun, Ajavoun (a.), Agaboun, Agabou (l.), Avagoun, Agoun (m.), (fr. ajonc), s. m. Arrête-boeuf, bugrane, ononis natrix, spinosa et arvensis (Lin.), plantes, v. agalous, estanco-biòu, lènte. Mato d' agavoun, touffe d' épines. (cas. pegamoscas, anonis, beluda, cardo meleño, flor de culebra, garbanceros, gatuña, hierba culebra, hierba melera, melera, melosa, peluda, tarraga, tárraga, yerba culebra, yerba de grandes flores, yesca ; cat. gavó, tàrraga)
Qu' es aquel agavoun!
CH. POP.
Cresiéu qu' ère fouita d' ourtigo e d' agavoun.
Calendau.
H. Birat. 
Agabousses, agausses, plur. lang. d' agavoun. R. agaus, avaus.


Agavoun, Ajavoun, Agaboun, Agabou, Avagoun, Agoun, ajonc, Arrête-boeuf, bugrane, ononis natrix, spinosa, arvensis, agalous, estanco-biòu, lènte, pegamoscas, anonis, beluda, cardo meleño, flor de culebra, garbanceros, gatuña, hierba culebra, hierba melera, melera, melosa, peluda, tarraga, tárraga, yerba culebra, yerba de grandes flores, yesca, gavó, tàrraga

(Imatge de Isidre Blanc, wiki)

Agazoun, s. m. Motte de gazon, v. tepo. 

"Nous poursuivismes encore le parachèvement du dict fort, l' agazonnant dedans et dehors avec agazons herbeux" (Mémoires de Louis Borel, d' Arles). 

Faire d' agazoun, tailler des plaques de gazon; manda 'n agazoun, lancer un projectile. 

R. agazouna. 


Agazouna, Gazouna, v. a. Gazonner, v. agerbi, atepi, gerba. 

Agazouna 'no ribo, gazonner un talus.

Agazouna, gazounat (l.), gazounado, agazounat, agazounado, part. et adj. Gazonné, gazonnée. 

Lou terraire sera cubert 

D' un tapis gazounat de verd. 

D. Sage.

R. à, gazoun. 


Agazounage, s. m. Gazonnement, v. atepimen, tepage. R. agazouna. 


Agazounaire, s. m. Ouvrier qui gazonne. R. agazouna. 

Agde, v. Ate. 


Age, Atge (l. G.), Atye (b.), Eage, Iage (a.), Àgi (auv.), Eàgi, Iàgi (m.), (rom. atge, assie, etat, v. fr. eage, b. lat. eagium, lat. aetaticum), s. m. Age, temps, v. tèms.

Age fa, age madur, âge mûr; t' age mejan, le moyen âge; autre-age, autrefois, v. autre viage; un ome d' age, un vieillard; uno femo d' age, une femme âgée; èstre d' age, èstre dins l' age, être âgé, être avancé en âge; metre d' age, se faire dins l' age, avancer en âge; veni à t' age de, atteindre l' âge de; èstre d' age de, être d' âge à; èstre d' un brave age, être d' un certain âge; èstre encaro d' un bon age, n' être pas encore bien vieux; èstre vièi avans l' age, vieillir de bonne heure; d' aquel age, d' aquèlis age, à cet âge; respète voste age, e noun vous, se dit à un vieillard insolent. (cas. respeto su edad, pero no a usted; chap. respecto la seua edat, pero no a vosté)

Que siegue un ome sage,

Que visque d' un bèl age, 

souhait des juifs provençaux à un nouveau-né. 

PROV. Lou mounde parlo, l' aigo coulo, 

Lou vènt boufo e l' age s' escoulo. 

- L' age adus tout. 

- En tout age l' on fai de foulié. 


Age, Àgi (m.), Aige, Aise (a.), Ase (Var), (rom. agi, lat. acinus), s. m. Grain de raisin (chap. gra de raím), v. grum, grut; fruit de l' airelle ou myrtille, v. aire, brimbello.

Pita l' age, becqueter, manger un raisin grain à grain; esquicha 'n age, boire un coup; esquicha l' age, gobelotter. 

Manjavo de rasin e me n' en jitè 'n age.

AD. Dumas.

I' aura ges de gran au granié

Ges d' age dins la caucadouiro

A. Autheman.

Age, Àgi (m.), (lat. acus), s. m. Age ou haie de charrue, timon (Honnorat), v. cambeto plus usité.

Age, v. ague; agé, v. agué, avé; agè, v. aguè; agè, v. ièr; agea, v. aja; agebi, v. agibi; agèen, v. aguerian; agèi, v. aguèri. 

Ageinouia, Agenouia, Aginoulha (l.), Agenuia, Ajuniha (rh.), Ajouniha, Ajoulina, Ajulina (m.), Aginoula, Ajanoulha (a.), Agenulha (bord.), Adenoulha, Janoulha (lim.), Ajulha, Ajunla (g.), (rom. agenolhar, aginolhar, adenolhar, ajonolhar, ajenulhar, cat. agenollar (cas. arrodillar; chap. aginollá), b. lat. adgeniculari, aggeniculare, genuclare). v. a. Mettre à genoux.

Ageinouia 'n vise, couder un sarment, en le plantant. 

S' ageinouia, v. r. S' agenouiller. (cas. arrodillarse; chap. aginollás

La Vierge s' ageinouio, se janolho (lim.), la Vierge s' agenouille; ageinouio-te, agenouille-toi (chap. aginóllat); se fau ageinouia à si pèd, il faut s' agenouiller devant lui. (chap. un se té que aginollá debán de ell, per ejemple, lo rey.)

Paris - que plòu quand s' ageinouio.

A. Dumas.

Ageinouia, aginoulhat (l.), aginoulhado, (chap. aginollat, aginollada) part. et adj. Agenouillé, agenouillée.

Travaia d' ageinouia, travailler à genoux. (chap. treballá o traballá de ginolls, a ginollóns.)

L' ase e lou biòu ageinouia lipavon

Si blanc penoun. 

J. Canonge. 

La légende de plusieurs madones miraculeuses, telles que Notre-Dame de Vaquières, Notre-Dame de Prime-Combe, Notre-Dame de Romigier, rapporte que ces statues furent trouvées enfouies dans la terre par des boeufs qui s' agenouillèrent sur le gazon. R. à, geinoui.


Ageinouiadou, Aginoulhadou (l.), Adenoulhadou (lim.), Ajunladè (g.), Ayungladè (b.), s. m. Agenouilloir, prie-dieu, v. prègo-dieu. R. ageinouia. (chap. aginolladó, reclinadó pera resá; lo de Ignacio Sorolla Vidal está mol desgastadet de tan fél aná)

Ageinouiaire, v. ageinouiadou.


Ageinouiamen, Aginoulhamen (l.), (rom. aginolhamen, cat. agenollament, it. aginocchiamento), (chap. aginollamén, genuflexió) s. m. Génuflexion (cas. genuflexión, flexión de rodilla). R. ageinouia.


Ageinouioun (D'), D' Aginouious, D' Aginoulhous (l.), Adenoulhous (lim.), D' Ajoulinoun (m.), (rom. agenolhos, cat. à genolloses), loc. adv. 

A genoux, à deux genoux. (chap. a ginollóns cullía codoñs dels codoñés de La Codoñera. Collóns quín codoñat dels codoñs de la finca de Tomás Bosque y los de la parada de José Miguel Gracia Zapater.)

D' ageinouioun à ti pèd blanc. 

L. Roumieux. 

D' ageinouioun coumo un pregaire. (chap. resadó)

A. Crousillat. 

R. ageinouia. 

Agèl, v. agèu.  

Agemba, v. a. et n. Assortir, en bas Limousin, v. assourti. 

Aquel riban agembo bèn vosto couifo. 

J. Roux.

Agemba, agembado, part. Assorti, assortie. R. engimbra.


Agen, Gen (g.), Gens (querc.), (rom. Agen, lat. Agennum, Aginnum), n. de l. Agen (Lot-et-Garonne), ancienne capitale des Gaulois Nitiobriges et plus tard de l' Agenais, siège d' un évêché suffragant de Bordeaux, patrie de Sulpice Sévère, de J.-J. Scaliger, de Bernard Palissy, de Lacépède et du poète Jasmin; Dagen (: D' Agen) , nom de fam. gasc. 

Pruno d' Agen, prune d' Agen. (cas. ciruela de Agén) 

PROV. Bourdèus pèr la danso, Toulouso pèr lou cant, Agen pèr lis armo.

Agen, v. aguen; agen, v. aguènt; àgen, v. agon. 


Agènco, Agènci (m.), (esp. port. agencia, it. agenzia, b. lat. agentia), s. f. Agence, v. beiliè. R. agènt. 


Agenés, Ageneso (rom. agenes, genes, ajanes, eza, it. agenese, b. lat. agenensis, agennensis, lat. aginnensis), adj. et s. Agenais, agenaise, habitant d' Agen. 

Ta dalho de l' aure agenés 

A rabugat la brenco la plus bello.

J. Jasmin. 

L' Agenès, l' Agenais, ancien comté; Dagenés, nom de fam. gasc. R. Agen. 


Agengi (S'), v. r. Se blottir, v. agroumela, amoulouna.

Agengi, gengi, ido, part. et adj. Blotti, blottie. R. acebenchi. 


Agensa, Engensa (rh.), Gensa (lim.), (rom. agensar, engensar, cat. agenzar, port. agenciar, b. lat. agentiare), v. a. Agencer, arranger, v. adouba, asiga, atrenca; mettre ensemble, entrelacer, v. entre-liga.

Agènse, agènses, agènso, agensan, agensas, agènson.

PROV. Qu copo, copo, rèsto sènso,

Mai qu fai, fai, agènso. 

S' agensa, v. r. S' agencer, s' arranger.

S' agensèron en soucieta. 

M. Bourrelly. 

Agensa, agensat (l. g.), agensado, part. Agencé, agencée. R. à, gènt.


Agensaire, Engensaire (rh ), Agensarello, Agensairo, s. Celui, celle qui agence, v. adoubaire. R. agensa.


Agensamen, Engensamen (rh.), Gensamen (d.), (rom. agensamen, b. lat. agentiamentum), s. m. Agencement, ajustement, v. arrenjamen. 

R. agensa. 


Agènt, Agent (l.), Agènto, Agento (cat. agent. esp. port. it. agente, lat. agens, agentis), s. Agent, v. baile.

Graço à l' agent pouderous. 

B. Floret.

R. agi.

Agent, v. aguènt; agenuia, agenulha, v. ageinouia.


Agerbassi (S'), v. r. Ne pas croître, ne pas lever, v. destrachi.

Agerbassi, agerbassit (l.), agerbassido, part. et adj. Rabougri comme le gazon, v. glet.

Enfant agerbassi, enfant rachitique; pan agerbassi, pain mal levé. R. à, gerbas.


Agerbi, v. a. Gazonner, v. atepi, gerba.

Agerbisse, agerbisses, agerbis, agerbissèn, agerbissès, agerbisson.

S' agerbi, v. r. Se gazonner, se taller. 

Agerbi, agerbit (l.), agerbido, part. et adj. Gazonné; foulé, foulée, en parlant de l' herbe. R. à, gerb.

Agère, agèri, v. aguère; agèren, agerian, v. aguerian.


Agermi (S'), v. r. Devenir herbeux, se couvrir de gazon, v. abauqui, afarragi, engermeni.

Agermi, agermido, part. et adj. Herbeux, herbeuse. 

Dins lou relarg agermi dei bastido.

F. Vidal.

Au plan, sus la tepo agermido.

A. Mathieu.

R. à, germe.

Agèros, v. aguères; agèrou, v. aguèron; ages, v. agues; agés, v. agués; agès, agèsse, agèssi, v. aguèsse; agèssen, v. aguessian; agèsses, v. aguèsses; agèsso, v. aguèsse; agèsson, v. aguèsson; agèt, v. aguè; agets, v. agués.


Agèu, Agèl (l.), (rom. Agel, lat. Agellum), n. de l. Agel, près Noves (Bouches-du-Rhône); Agel (Hérault), dont les habitants sont nommés Ageleses, v. garoutiè; le mont d' Agel, qui domine le village de la Turbie (Alpes-Maritimes). 


Àgi (basque eg, sanscrit ag'is, mouvement), s. m. Action, dans Bergeyret, v. acioun; pour âge, grain, timon, v. age; pour haie, v. ajo. 

Agi, v. ague, que j' aie.


Agi, Ayi (b.), (rom. esp. agir, it. agire, lat. agere), v. n. Agir, v. faire.

Agisse, agisses, agis, ou (m.) agìssi, agisses, agisse, agissèn, agissès, agisson.

Agisse coume se dèu, agis comme il faut; pòu plus agi, il est devenu impuissant; fau qu' agigue, cal qu' agisco (l.), il faut qu' il agisse; agiguen, agiscan (l.), agissons. 

Agigues longo-mai coume vènes d' agi.

Calendau. 

S' agi, v. imp. S' agir. 

S' agis d' acò, il s' agit de cela; as mau agi, as mal agit (l. g.), tu as mal agi; se s' èro agi, s' il s' était agi.

Agibassi, v. a. Bossuer, v. enclóuta.

S' agibassi, v. r. Se bossuer. 

Agibassi, agibassido, part. et adj. Bossué, bossuée, inégal, ale. 

La taifo agibassido.

ARM. PROUV.

La plano agibassido.

X. de Ricard.

R. à, gibasso.


Agibi, Agebi, Engebi, v. a. Bosseler, rider, v. passariha.

La vido es pas proun duro,

Parai? pèr agibi voste front souspichous

De tant de frounsiduro! 

F. Mistral.

S' agibi, v. r. Se rider de maturité, se sécher sur l' arbre.

Agibi, agibit (l.), agibido, part. et adj. Ridé, séché sur l' arbre, en parlant des fruits, v. arabica, jubica.

Rasin agibi, raisin desséché. R. à, gibo.


Agibin, Augebin (b. lat. azebit, prune sèche; persan augiubin, miel), 
s. m. Prune ridée, à demi séchée sur l' arbre, v. bacoun, bassaquet, brignolo.


Agibis, Agibit, Agebit, Jubi, Agibet, Angibet, Gibet (rh.), Augebit, Aujubit, Ausebi, Augibert, Alzibil (l.), (b. lat. azebit. rom. cat. atzebib, tzebib, it. zibibbo, lat. astaphis; ar. algibis, sec), s. m. Variété de raisin blanc, à gros grains, à peau épaisse, et que l' on fait sécher, v. panso, (chap. pansa, panses) passariho, picardan, estagno-saumo.

Uno lièuro d' agibit, une livre de raisins secs. (tud. rosinen) 

Agidomen, v. eisidamen; Agier, v. Achard.


Agilamen, Agillomen (l.), (esp. port. it. ágilmente), adv. Agilement, v. lestamen. R. agile.

Agile, Agille (l.), Agilo, Agillo (it. agile, cat. esp. port. ágil, lat. agilis), adj. Agile, v. desgaja, lèst.

Iéu meme en caminant me sentiéu plus agile.

J.-B. Coye. 

La resso agilo fai lou rèsto.

S. Lambert.

Agilent, v. aguilent. 

Agilesso, Agileta, Agilitat (l. g ), Agidenço (l.), (cat. agilitat, esp. agilidad, it. agilità, lat. agilitas, agilitatis), s. f. Agilité, prestesse, v. desgajamen, lestige.

Tóuti li dono em' agilesso

Descèndon l' escalié. 

Calendau.

Me metrés de sang dins li veno

E d' agileta dins la man.

J. Sorbier.

Pèr bèn jugar à la marrello 

Noun fau gaire d' agilitat.

C. Brueys.

Agim, v. aguen; àgin, v. agon; agina, v. eisina; agino, v. eisino; aginouia, aginoulha, v. ageinouia.


Agiot (esp. it. aggio), s. m. Agiot; usure, v. barioto. 

Faire l' agiot, placer de l' argent à la petite semaine.


Agiòuta, jouvita (rh.), v. n. Agioter, usurer, v. ressega. 

Agiote, agiotes, agioto, agioutan, agioutas, agioton. R. agiot. 


Agioutage, Agioutàgi (m.), Agioutatge (l. g.), (esp. agiotage, it. agiotaggio), s. m. Agiotage, v. ressego. 

Coumprene pas aquel agioutage, je me perds à voir telle chose.

R. agiouta.


Agioutaire, Agioutarello (esp. agiotador; usurero), s. Agioteur, usurier, 

v. dardanaire. R. agiouta.


Agipi, Agipit (l.), Agipido, part. et adj. Mal levé, levée, en parlant du pain, de la pâte, en Dauphiné, v. acoudi, agerbassi, glet. R. à, gip.

Agipoula, v. ajipouna; àgis, v. agues.


Agissènço, Agissènci (m.), (b. lat. agecensia), s. f. Manière d' agir, 

v. trafi.

Metre en agissènço, mettre en activité.

Perqué 's atal soun agissènço. 

A. Villié.

R. agi.


Agissènt, Agissent (l.), Agissènto, Agissento, adj. Agissant, agissante, actif, active, v. valènt.

Remèdi agissènt, remède qui opère.

Síes desinteressa, agissènt, travaiaire.

J.-B. Nalis.

Piouso e agissènto, reviéudo la memòri di mort. ARM. PROUV.

R. agi.

Agit. agido, v. eisi, eisido. 


Agita, Ayeta (b.), (esp. port. agitar, it. lat. agitare), v. a. Agiter, v. bandeja, boulega, branda, gansouia; irriter, en Béarn, v. amali.

S' agita, v. r. S' agiter.

Agita, agitat (l. g.), agitado, part. et adj. Agité, agitée, en émoi.

Som agita, sommeil agité.


Agitacioun, Agitacien (m.), Agitaciéu (l. g.), (rom. cat. agitació, esp. agitación, it. agitazione, lat. agitatio, agitationis), s. f. Agitation, 

v. boulé, vanege.

L' agitacioun s' envai.

J. Désanat.


Agitaire, Agitarello, Agitairo (rom. agitatiu, it. agitatore, lat. agitator), (cas. agitador, agitadora) s. Celui, celle qui agite, agitateur, 

v. boulegaire, empuradou.

R. agita.

Agits, v. agués; aglabi, v. ajabi; agladi, v. deglesi.


Aglaè, glaè (lat. Aglaë), n. de f. Aglaé. Aglage, v. glage. 


Aglai, s. m. Effraie, oiseau de nuit. à Nice, v. bèulòli, esglàri.

Toni doui soun tout en fuec, cridon coumo d' aglai.

J. Rancher.

R. aglaia.

Aglaia, aglaja, v. esglaria.


Aglaja, Aclacha (bord.), v. a. Écraser, affaisser, tasser les gerbes, 

v. esglaja; pour épouvanter, v. esglaria. (chap. esglayá, esglayás :  esglayar o esglaiar se; esglay : temó)

Aglaja de misèri, accabler de misère. 

R. à, glauso. 


Aglajaire s. m. Celui qui écrase.

Ma maire, pas qu' un mot: soui tout preste à vous faire

Lou sacrifici entiè de moun grand aglazaire.

P. de Gembloux.

R. aglaja.

Aglajo, v. glajo, glaujo.


Aglan, Glan (g.), Aglian (lim.), Alhan, (ariég.), Alian, Oglon (d.), Agliou (Velay), (rom. aglan, agolan, glan, glant, cat. aglà, glan, lat. glans, glandis), s. m. Gland, v. éusino; pivot en fer qui assujettit l' essieu d' une charrette.

Coufèu, escudello d' aglan, cupule du gland; grueio d' aglan, avellanède; is aglan, à la glandée, à la récolte du gland; auriéu vougu estre un aglan, e qu' un porc m' aguèsse manja, j' aurais voulu être à cent pieds sous terre. (chap. Haguera vullgut sé una bellota o billota y que un gorrino me se haguere minjat.)

PROV. Es mort vesti coume un aglan.

- Calèndo à l' escur,

Aglan de segur.

- Annado d' aglan,

Malautié pèr champ.


Aglan-de-mar, s. m. Gland de mer, balane, genre de mollusques, v. pouee-pèd, rougno.


Aglan-de-terro, s. m. Gland de terre, gesse tubéreuse, plante, 

v. favaroto, peserouge, vesserou.


Aglana, Aglanda, v. a. et n. Donner du gland aux pourceaux; ramasser du gland, faire la glandée.

Aquèli roure soun aglana, on a recueilli les glands de ces chênes.

R. aglan.


Aglanado, s. f. Glandée, récolte du gland. R. aglana.


Aglanage, Aglanàgi (m.), Glandatge (l. g.), (b. lat. glandagium, glandaticum), s. m. Panage, droit de mener les bestiaux aux glands d' une forêt, v. panage; glandée, v. nourrigage.

Li porc vous ajudaran à l' aglanage. 

L. Boucoiran.

R. aglana.


Aglanaire, Aglandaire, Aglandarello, Aglandairis, s. Celui, celle qui cueille ou ramasse des glands. R. aglana.

Aglandau, aglandalo, adj. Dont le fruit est en forme de gland.

Ouliviè aglandau, aglantou, variété d' olivier, v. caiano, carpentrassen.

R. aglan.


Aglanié, Aglandiè (l.), (rom. glandier, cat. glander), s. m. Chêne qui porte du gland ou destiné à en porter, et que, pour cette raison, on n' ébranche pas, par opposition à ramiè, v. ce mot et chaine.

Un aglanié dèu jamai èstre cepa.

J.-J. Bonnet.

R. aglan.


Aglaniero, Aglanièiro (l.), Glandèro (b.), (b. lat. glandaria), s. f. Lieu où le gland abonde, bois de chênes, v. blaquiero, cassagno, rouredo

(cat. roureda; cas. robledal.)

PROV. Béarn.

An de glandèro. 

An de paloumèro, 

année de glands, année de palombes. R. a glan.

(chap. Añ de bellotes, añ de coloms.)


Aglantino, Aiglantino (l.), Anglantino (g.), Englantino, Galantino (rom. aiglentina, lat. aquilegia), s. f. Ancolie, plante, v. erbo-de-nosto-damo.

Aglapa, v. lapa.


Aglapi, adj. Englué, collé, en Forez, v. agapi, envisca, R. à, glàpi. 

(chap. enviscat, en visc, encolat; cas. encolado, untado con liga hecha de muérdago machacado.)

Aglariat, v. esglariat; aglas, v. eiglas.


Aglat, Englach, Esglach, Eglach (l.), Esglas (rom. esglas, esglais), s. m. Grande frayeur, en Rouergue, v. esglàri.

Faire l' aglat, faire peur, provoquer, exciter. R. aglati.

Aglata, v. aclata.


Aglati, v. a. Effrayer par ses cris, comme font les chiens de berger pour chasser les brebis: aglati li fedo.

S' aglati, v. r. S' effrayer; se courber, se blottir, v. aclata. R. à, glati.

Aglèio, aglèiso, v. glèiso; agleirous, v. glaujòu; aglenant, v. aclinant; aglian, agliou, v. aglan; aglio, v. aguïo; agliso, v. glèiso; aglo, v. aiglo.


Agloumera, Gloumera (bord.), Acouloumera (g.), Arroumera (b.), (lat. agglomerare), v. a. Agglomérer, réunir des objets épars, pelotonner, 

v. agruma, amoulouna; enrouler, envelopper, emmitoufler, 

v. envertouia; farcir, bonder, combler, v. cafi. (chap. aglomerá; apilotoná, aclaperá; colmá, plená, omplí, umplí a cormull, hasta dal : lo colmo.)

O Marìo, verges segrado

E de gràcio acouloumerado! 

G. d' Astros.


Agloumeracioun, s. f. Agglomération, v. amoulounamen. R. agloumera.


Aglout (esp. alud: avalancha), s. m. Avalanche, en Béarn, v. avalanco, coulado; Aglot, nom de fam. mérid.


Agloutouni, v. a. Rendre glouton, v. agalavardi, agouludi.

Agloutounisse, agloutounisses, agloutounis, agloutounissèn, agloutounissès, agloutounisson.

S' agloutouni, v. r. Devenir glouton, friand.

Agloutouni, agloutounit (l.), agloutounido, part. Affriandé, affriandée. 

R. à, glouloun (N. E. gloutoun. Hay muchas t que parecen l, en cursiva).

Aglun, v. glut. (chap. adj. golut, goluda, sobre tot de dols.)


Agna, Agnac (l.), (rom. Annac, b. lat. Anhacum), n. de l. Agnac (Lot-et-Garonne, Hérault).


Agnacioun, Agnacien, Agnaciéu (l. G.), Agnaciou (b.), (rom. ancnalion, cat. agnació, esp. agnación, it. agnazione (leo a nazione), lat. agnatio, agnationis), s. f. t. sc. Agnation, v. parenta. (parentela; parentesco.)


Agnan, Agno (g.), (rom. Agnan, Anian, Agna), n. de l. Aignan (Gers), 

v. Agno; Daignan, Dagnan, nom de fam. gascon.

Louis d' Aignan, vicaire général de l' église d' Auch, écrivain gascon;

l' abat Daignan, l' abbé Daignan du Sendat, auteur d' un recueil de proverbes gascons (18e siècle). 


Agnan, Agno (l. lim.), (esp. Aniano, lat. Annianus, Anianus), n. d' h. Agnan, Aignan, v. Chinian.

Sant Agnan, saint Agnan, d' Arles.


Agnan (Sant-), Sant-Agno, Sent-Agno (l. lim.), (rom. Saint Anyan, b. lat Sanctus Anianus), n. de l. Saint-Agnan (Drôme, Tarn, Tarn-et-Garonne, Gironde); Saint-Agne (Dordogne).


Agnat (esp. agnado, pariente consanguíneo por línea masculina, it. agnato, lat. agnatus), s. m. t. de droit. Agnat, v. coulaterau.

Que lou plus proche agnat fougue eiretié.

F. Vidal.

Agne, v. ase; agnè, agnèl, v. agnèu.


Agnela - Agouloupa

mardi 14 décembre 2021

AFOURESTA - AFUSTA (14)

Afouresta (rom. aforestar), v. n. Faire paître en forêt, exercer le droit de forestage.
R. à, fourèst.
 
Afourestage, s. m. t. de droit féodal. Afforètage, forestage, v. esplecho. R. afouresta. 

Afourisme (it. esp. aforismo, port. aphorismo, cat. lat. aphorismus), s. m. Aphorisme, v. sentènci. 
Afourma, v. fourma; afourmic, v. fourmic, fournigo; afournage, v. fournage; afournela, v. fournela. 

Afourraja, Afourratja (l.), v. a. Affourrager, v. afena, affarragi. 
Afourrage, afourrages, afourrajo, afourrajan, afourrajas, afourrajon. 
Afourraja, afourratjat (l.), afourratjado, part. Affouragé, affouragée. R. à, fourrage.

Afourti, Fourti (a.), Aforti (m.), Aforchi (for.), (rom. afortir, fortir), v. a. Enforcir, renforcer, fortifier, v. ranfourça; affirmer, assurer, certifier, v. acerti. 
Afourtisse, afourtisses, afourtis, afourtissèn, afourtissès, afourtisson. (chap. enfortí; enfortixgo, enfortixes, enfortix, enfortim, enfortiu, enfortixen; fortificá, reforsá; afirmá, assegurá, sertificá)
M' afourtiguè que deviè rèn, il me soutint qu' il ne devait rien.
Mai ço que vous dirai, vous hou pode afourti. 
A. Bigot. 
S' afourti, v. r. Se fortifier; s' assurer. 
Uno rauo aprouchèt pèr s' en afourti ben. 
P. de Gembloux.
Afourti, afourtit (l.), afourtido, (chap. enfortit, enfortida; reforsut, reforsuda) part. et adj. Affirmé, obstiné, entêté, ée; fort, développé en vigueur, en parlant d' un enfant; Affourtit, nom de fam. lang. R. à, fort.

Afourtimen, Afourtissament (d.), (rom. afortimen), s. m. Renforcement, développement; affirmation, assurance, v. asseguranço.
Brindè à l' afourtimen de la Causo.
A. Arnavielle. 
Dounas pèr vouesto presènci uno sorto d' afourtimen. 
A. Chailan. 
R. afourti. 

Afourtuna, Enfourtuna, Fourtuna (esp. afortunar, rom. fortunar, it. fortunare), v. a. Combler de bonheur, de fortune, v. benura.
Dièu m' afourtune, Dieu me soit en aide!
Dièu vous afourtune, Dieu vous assiste! 
La coumpagno chausido 
Que pòu souleto afourtuna ma vido. 
A. Crousillat. 
Afourtuna, afourtunat (l.), afourtunado, (chap. afortunat, afortunada) part. et adj. Fortuné, favorisé du sort (chap. favorisat de la sort); en butte aux caprices de la fortune, v. astra.
Afourtuna pèr lou malur, destiné à être malheureux. 
Espouscavo douço eigagno
Sus mis an afourtuna.
A. Tavan.
PROV. Afourtuna coume un mounarco. 
R. à, fourtuno.

Afous (it. affondo, fond, profondeur), s. m. Excavation, trou profond creusé par les inondations, gouffre, v. abime, cros, souscavado, toumplino. 
Lis afous de la Camargueto, les fondrières de la Petite-Camargue; Adolphe Joanne appelle afous les cheneaux creusés dans les dunes entre la mer et les étangs de Camargue. v. asour, grau (lat. gradum; chap. graó, grasó). 
Afousca, v. óufusca; afousca, afousqueira, v. afisca; afouscacien, v. afiscacioun; afousqui, v. enfousqui. 

Afraba (it. frappare, hacher), v. a. Ravager, gâter, en Velay, v. gasta. 
Ome afraba, homme ruiné. R. à, frap.

Afrabela (rom. afrevolar, affaiblir), v. a.? en Rouergue, v. afrèuli. 
Pèr nous afrabela dins nosto perdiciéu. 
A. Villié.

Afrachani, Afrachanido, part. et adj. De mauvaise qualité, en parlant du chanvre. R. à, frachan.

Afragnènt, Afragnent (l.), (it. frangente, affaire fâcheuse; rom. afranher, briser, lat. affrangere), s. m. Accident, malheur, dans l' Hérault, v. auvàri. 
Mais aici l' afragnent: au plus fort de la danso
Lou penjat ressuscito. 
B. Floret.
Afrai, v. esfrai; afraia, v. esfraia; afraira, v. afreira; afrairi, v. afreiri; afran, v. franc. 

Afran, n. d' h. Afran, patron d' une église du diocèse de Cahors.

Afranqui, Afranchi (a. D.), Afranti (lim.), (rom. afranquir, afranquezir, afrancar), v. a. Affranchir, v. delièura; franchir, v. franqui, sauta; rendre plus souple, plus liant, v. assoupli. (chap. afranquí, doná franquesa, franqueses, sertes llibertats : lat. “franco et libero”)
Afranquisse, afranquisses, afranquis, afranquissèn, afranquissès, afranquisson. 
Afranqui uno letro, affranchir une lettre (chap. franquejá; cas. franquear): afranqui uno pensioun, racheter une pension; afranqui uno bouto, aviner un tonneau; afranqui un toupin, faire bouillir ou tremper un pot de terre neuf, pour qu' il résiste au feu et perde son mauvais goût; afranqui uno chato, déflorer une jeune fille.
En l' afranquissènt, pagara pas lou port.
ARM. PROUV. 
S' afranqui, v. r. S' affranchir; s' apprivoiser, s' adoucir.
Afranqui, afranquit (l.), afranquido, part. adj. et s. Afranchi, afranchie, v. libert. 
Aubre afranqui, arbre greffé. R. à, franc.

Afranquimen, Afranchimen (a.), Afranchissimen, Afranchissamen (m.), (rom. afranquimen, affranquiment), s. m. Affranchissement, v. delièuranço. 
Marcho, que marcharas à toun afranquimen.
Calendau. 
R. afranqui. 

Afranquissèire, Afranquisserello, Afranquissèiro, s. Celui, celle qui affranchit. R. afranqui.

Afre, Èfre (d.), (ar. afrit. le diable; gr. *, écume de la mer), s. m. Affre, chose épouvantable à voir, vision terrible, effroi, horreur, v. espetacle, esfrai (chap. esglay), orre. 
Quent afre! quelle horreur! faire afre, faire horreur; aquèu toumple fai afre, cet abîme est effrayant; escumavo de ràbi, fasiè afre, il écumait de rage, il était horrible a voir.

Afre, n. d' h. Affre, patron d' un village du Querci; nom de fam. mérid. 
Domitius Afer, orateur nimois, sous le règne de Tibère, fut le maître de Quintilien.

Afregi, Arreidi (g.), (rom. afreydar, asafredir), v. a. Rendre froid, refroidir, v. enfreda, refregi. (cas. enfriar, de frío, frígido, frígida; chap. arrefredá, arrefredás; fret, freda)
Afregisse, afregisses, afregis, afregissèn, afregissès, afregisson. 
(chap. Yo arrefredo, arrefredes, arrefrede, arrefredem o arrefredam, arrefredéu o arrefredáu, arrefreden.)
La mort, tau que dous blot de mabre, 
Pòu afregi nòsti cadabre. 
Calendau.
S' afregi v. r. Se refroidir, prendre froid. (chap. agarrá fret, gelá, gelás)
Afregi, afregit (l.), arreidit (g.), afregido, (chap. arrefredat, arrefredada) part. et adj. Refroidi, refroidie, qui a froid. R. á, frech.
Afreira, Afraira (l. G.), Afreia (lim.), (rom afrairar, esp. afratelar – hermanar -, it. affratellare), v. a. Recevoir comme frère, recevoir dans une confrérie (cas. cofradía, hermandad, fraternizar; lat. frater; cat. frare; chap. flare, germá, fraternisá; fr. frère), associer, v. assoucia; unir, accommoder, v. acourda.
Afraire, afraires, afrairo, afreiran, afreiras, afrairon. 
S' afreira, v. r. Se lier comme frères, se traiter en frères, fraterniser; sympathiser, se familiariser; s' associer pour cultiver en commun des biens dont on partage les produits; se faire des donations réciproques entre parents ou amis, entre mari et femme.
S' assèto, e bravamen s' afrairo am la boutilho. 
C. Peyrot. 
Ven tout-escas de s' afraira 
Embé soun ainat, lou d' Anduso. 
Lafare-Alais. 
Afreira, afrairat (l. g.), afrairado, (chap. agermanat, coflare, agermanada, comare; sossio, sossia) part. adj. et s. Confrère, lié d' amitié, associé, associée.
Afrairats en bounos troupos. 
G. D' Astros. 
R. à, fraire. 

Afreiramen, Afrairomen (l.), s. m. Confraternité; t. de droit. communauté entre mari et femme, v. freiriè. (chap. agermanamén; confraternidat; comunidat entre marit y mullé, home y dona casats)
Es estado uno meno d' afrairomen soulènne de toutos las prouvìncios de la lengo d' Oc. 
X. de Ricard. 
R. afreira.
Afreireja, v. freireja; afreirejaciéu, v. freirejacioun. 

Afreiri, Afrairi (l. g.), v. a. Rendre frères, v. afreira.
Afreirisse, afreirisses, afreiris, afreirissèn, afreirissès, afreirisson. 
Afreiri, afrairit (l. g.), afrairido, part. et adj. Se dit de ceux qui vivent ensemble comme frères, qui sont inséparables. (chap. agermanats, agermanades)
Dous biòu afreiri, deux boeufs accoutumés à travailler ensemble. R. à, fraire.

Afrejouli, Afrechouli et Afregouli (l.), Enfrejouli (rh.), Enfrejouri (m.), Enfregouli, Enfrejoulia (a. d.), v. a. Donner froid, rendre frileux, v. afregi. Afrejoulisse, afrejoulisses, afrejoulis, afrejoulissèn, afrejoulissès, afrejoulisson. 
S' afrejouli, v. r. Prendre froid insensiblement, se refroidir; tourner au froid, v. refreja, enfreda. (chap. arrefredás, gelás, carpís)
Lou tèms s' afrejoulis, le temps devient froid.

Afrejouli, Afrejoulit (l.), Reidoulit (g.), ido, part. et adj. Frileux, frileuse, v. fregelu. 
Es touto afrejoulido, elle est tremblante de froid. (chap. ella está carpida, gelada, tremole de fred o fret, li castañolejen les dens)
Afrejouli, maigre, afama, 
Demandavo soun pan, pechaire. 
A. Bigot. 
Jóusè lou viant enfrejouri.
J.-J. D' Astros. 
R. à, frejour. 

Afrejoulige, s. m. État frileux, v. fre.
PROV. Sadoulige 
Meno afrejoulige. 
R. afrejouli.
Afremit. v. fameli; afremouni, v. afemouni; afrena, v. enfrena; afrès, v. frèst.

Afresca, Arresca (g.), v. a. Rafraîchir, aiguayer, rincer, v. refresca (chap. refrescá).
Afresque, afresques, afresco, afrescan, afrescas, afrescon. 
(chap. refresco, refresques, refresque, refresquem o refrescam, refresquéu o refrescáu, refresquen.)
S' afresca, v. r. S' attifer, se préparer, s' animer, s' empresser, v. afisca. 
Risièi tout soul e m' afrescave
A prendre lou roussignoulet.
A. Rigaud. 
Afresca, afrescat et frescat (l.), ado, part. et adj. Rafraîchi, rafraîchie, ragaillardi, ragaillardie; empressé, empressée, requinqué, requinquée, en toilette.
Afrescadet, afrescadeto, guilleret, guillerette. 
Ounte anas tant afrescadeto,
Ma poulido doumaiseleto?
A. Rigaud. 
R. à, fresc.

Afresqueira, Fresqueira, v. a. Mettre au frais, v. enfresqueira. 
Afresquèire, afresquèires, afresquèiro, afresqueiran, afresqueiras, afresquèiron. (chap. pendre la fresca, de nit al estiu)
S' afresqueira, v. r. Prendre le frais.
Dous amourous venien si fresqueira. 
R. Serre. 
R. à, fresquiero.

Afresqui, Afrescouli, Afresqueiri (l.), v. a. Rendre frais, v. refresqui, enfresqueira. 
Lou labech afresqueiris soun front.
A. Langlade.
S' afrescouli, v. r. Devenir frais, fraîchir.
Afrescouli, afresquit (l.), afresquido, adj. Frais, fraîche. 
La niue s' èro aubourado 
Dins l' aire afrescouli. 
Abbé Aberlenc.
Que si fiheto afrescoulido 
Siegon tèndro autant que poulido. 
L. Roumieux.
R. à, fresc, frescour. (chap. fresc, frescó; Mallorca, Tomeu Penya, “...terra humida, aquéu tèms convida a fer l' amor”)
Afrèst, v. frèst; afret, v. fret.

Afreta, Freta (bord.), (rom. afretar, port. fretar, esp. fletar), v. a. Affréter un navire, v. nauleja. (chap. fletá un barco)
Rescountrèren lou meme jour
Un mariniè que nous afreto 
D' un bon vaissèl. 
D. Sage.
Afreta, afretat (l.), afretado, part. et adj. Affrété, affrétée. R. à, fret.

Afretaire (port. fretador), (cas. fletador) s. m. Affréteur, v. lougadiè. 
R. afreta. 

Afretamen (port. fretamento), (cas. flete) s. m. Affrétement, v. lougage, nòlis. R. afreta. 

Afréuli (rom. afreulir, afreolir, afrevolir, afreolar, afrevolar, cat. afreulir), v. a. Rendre frêle, affaiblir, v. afistoula.
Afréuli, afrevoulit (l.), afrevoulido, part. Affaibli, affaiblie. R. à, frèule. 

Afréulimen (rom. afreuliment), s. m. Exténuation, affaiblissement, v. afeblimen.
R. afrèuli. 

Afri, Afric (a.), Africh, Afich (l.), Afrit (g.), Afarri (auv.), ico, icho, ido (rom. afric, africh, afrit, afigi, ica, icha; lat. apricus, chaud, affixus, fixé), adj. Attaché, ée, ardent, ardente, obstiné, ée, âpre à la curée, affriandé, affriandée, avide, en rut, v. abrama, alabre, afeciouna; empressé, ée, hardi, hardie, adroit, adroite, dans les Alpes, v. ardit.
Afri au travai, ardent au travail; i' es bèn afri, il y est bien assidu.
Africs à las plus grandos entre-presos.
P. Goudelin.
Ço qu' on fa pla vous rènd afric. 
H. Birat. 
L' on vei paires, goujats e jusquos as mainatges, 
Africs, i galaupa, la moussegado al cais.
A. Mir.
PROV. Afri coume un page de court, coume li fedo à la sau, coume un corb à la carougnado. (chap. … com un corv a la carroña) 

Afri, Afric (l. g.), (lat. Africus, Africanus), n. d' h. Afrique. 
Sant Afri, saint Africain ou Afrique, évêque de Comminges, en Gascogne, au 6e siècle. (chap. San Afri, obispo de Comminges; bisbe, vespe, episcopo)

Afri (Sant-), Sent-Africo (rouerg.), n. de l. Saint-Affrique (Aveyron, Tarn).

Afrianda, Afriandisi (lim.), Afria (d.), v. a. Affriander, v. agroumandi. 
S' afrianda, v. r. S' affrioler. 
M' afriandarién lèu. 
J.-J. Bonnet.
Afriandisi, afriandisido, part. et adj. Affriandé, affriandée. R. à, friand, friandiso. 

African, Africano (rom. aufrican, cat. africà, port. esp. it. africano, lat. africanus), adj. et s. Africain, africaine. 
Sèmblo un african, c' est un moricaud. 

Africo (rom. cat. it. lat. Africa, esp. África), s. f. Afrique, partie du monde. 
Móutoun d' Africo, mouton d' Algérie; aganta dous an d' Africo, être condamné à deux ans de transportation en Afrique; en Africo, à l' Africo, en Afrique. 
Afriéuna, v. enfriéuna; afrisca, v. afisca. 

Afront, Afrouent (m.), Afrount (l. g. b.), (cat. afront, it. affronto), s. m. Affront, v. escorno. (cas. escarnio, afrenta)
Avala, digeri un afront, digérer un affront; prene lis afront pèr de coumplimen, pèr d' amelo sucrado (chap. pendre les afrentes per cumpliméns, per ameles roñoses : ensucrades; aixó fach yo en los imbessils catalanistes com lo grillat de Manuelico Río Hijado), être insensible aux affronts, ne pas comprendre le persiflage. R. afrounta.

Afroudise, Afourdìsi et Fourdìsi (l.), (lat. Aphrodisus, Aphrodisius), n. d' h. Aphrodise. 
Sant Afroudise, saint Aphrodise, premier évêque de Béziers, disciple de saint Paul selon la tradition, mais en réalité martyrisé sous Valérien au milieu du 3e siècle, selon les martyrologes.
Sant Afourdise, se vous plais, (cat. si us plau; fr. s' il vous plait)
Dounas de pluejo au mes de mai. (cat. pluja : fr. pluie)
INVOCATION POP.

Afrounta (rom. cat. esp. afrontar, it. affrontare), (chap. afrontá, encarás, fé fron an algú; afrentá, atacá) v. a. Affronter, attaquer avec impudence, faire un affront à quelqu'un, donner un démenti, v. escalustra; tromper, en Guienne, v. engana.
Afronte, afrontes, afronto, afrountan, afrountas, afronton. 
Afrountariè lou rèi, il se présenterait devant le roi; afronto cadun, il trompe tout le monde.
Dis oundo afrountant lou sacas.
T. Aubanel. 
S' afrounta, v. r. S' attaquer, se provoquer, se mesurer avec quelqu'un. 
Afrounta, afrountat (l.), afrountado, (chap. afrentat, afrentada) part. Affronté, affrontée. R. à, front.

Afrounta, Esfrounta, Eifrounta (d.), Defrountat (g.), Eifrountat (b.), ado, (cat. afrontat, it. sfrontato), adj. et s. Effronté, effrontée, impudent, impudente, v. esfros. 
PROV. Afrounta coume un page de court, coume un bregand de bos.
R. à, front.

Afrountacioun, Afrountacien (m.), Afrountaciéu (l. g.), (rom. afrontazo, cat. afrontació, esp. afrontación, chap. afrontassió, b. lat. affrontatio, affrontationis), s. f. Action d' affronter, de faire affront, v. escorno. R. afrounta.

Afrountadamen, Afrountadomen (l.), Eifrountamen (d.), (esp. afrontadamente, cat. afrontosament), adv. Effrontément, v. ausadamen. R. afrounta.

Afrountaire, Afrountarello, Afrountairis, Afrountairo (cat. 
afrontador, port. affrontador, it. affrontatore), s. et adj. Affronteur, insolent, insolente, v. arrougant (cas. arrogante, chap. arrogán); trompeur, trompeuse, v. enganaire.
Lis afrountaire de Cairano, sobriquet des habitants de ce village.
Quand ma muso afrountairo gauso 
A tant de grands moussus cerca brego. 
A. Arnavielle. 
R. afrounta. 

Afrountamen, Afrountomen (l.), s. m. Action d' affronter, audace, v. front.
El uso aital d' afrountamen. 
A. Gaillard.
R. afrounta.
Afrountarié, Afrounterìo (g.), s. f. Effronterie, v. arrougantige, ardideta. 
R. afrounta.

Afrountous, Afrountouso (cat. afrontos, afrontosa, rom. afrontier), adj. et s. Téméraire, v. asardous.
Mais qual es aquel afrountous? 
A. Langlade.
R. afront.

Afrous, Afrouso, Afrouvo (niç.), Afrouo (m.), adj. Affreux, affreuse, v. descara, esfraious. 
Blad afrous, blé luxuriant; lis aigo soun afrouso, les eaux sont effrayantes; afróusi menaço, affreuses menaces.
Dins d' afróusi doulour. 
F. Gras.
Pèr vous, pàuri febrous 
Sort d' un roucas afrous 
Uno aigo mervihouso.
Cantique de S. Gens.
PROV. Afrous coume un negadis. 
Afrouses, afrousos, plur. lang. d' afrous, afrouso. R. afre.

Afrousamen, Afrousomen (l.), adv. Affreusement, v. ourramen. 
Lou Mount-Serrat s' estrassè afrousomen. 
ARM. PROUV. 
Dins un desert afrousamen bèl.
H. Birat. 
R. afrous. 

Afrouseta, Afrousetat (l.), s. f. État de ce qui est affreux, v. ourrour. R. afrous. 
Afrucha, afruta, v. frucha.

Afubla, Afibla et Fibla (l.), (rom. afiblar, afliblar, it. affibbiare, lat. affibulare), v. a. Affubler, v. arnesca, enjourgia.
Tal-punt que l' an sasit, un parel de cinglados 
Li fiblon ente as rens, à fisanço sarrados.
J.-L. Guitard.
S' afubla, v. r. S' affubler. 
Nàutrei s' afublan pas dóu cachemire. 
Lou Rabaiaire. 
Afubla, afiblat (l.), afiblado, part. et adj. Affublé, affublée. 
Afublat de sa raubo, armat de soun coutèl. 
Jourdan. 
R. à, (rom. fibla, lat. fibula, agrafe). (cas. peroné, hueso)

Afublamen, Afuplomen (l. g.), (rom. affible), s. m. Affublement, v. arnescage, engimbraduro. R. afubla. 
Afubli, v. afebli; afuciau, v. afutiau. 

Afuda, v. a. Lapider, poursuivre avec la fronde, dans le Var, v. aqueira. R. à, foundo ou futo (val. fona; cas. honda, como la de David). 
Afuga, v. afouga; afugi, v. afegi.
 
Afulhè, s. m. Livre de plain-chant, dans l' Aude. 
(cas. libro de canto llano)
Aviò recoumandat d' i metre l' afulhè dins la caisso.
(chap. havíe recomanat de ficá lo llibre de canto pla dins de la caixa)
A. Mir.
R. à, fuelh. 

Afuma, Ahuma (g.), (rom. afumar, esp. ahumar, it. b. lat. affumare), v. a. Enfumer, v. enfuma, (chap. afumá, afumás, de fum) estubassa. (chap. entabuchá, yo me entabucho, te entabuches, entabuche, entabuchem o entabucham, entabuchéu o entabucháu, entabuchen.)
S' afuma, v. r. S' enfumer, devenir noir.
Afuma, afumat (l.), ahumat (g.), afumado, (chap. afumat, afumada, negre, negra, entabuchat, entabuchada) part. et adj. Enfumé, enfumée; sobriquet des gens d' Athas et de Pontiac (Basses-Pyrénées). 
Afumat coumo un sauret.
P. Goudelin.
Las ninfos, toucados d' amour, 
En un roc ahumat nou soun mès escounudos. 
L. Baron. 
R. à, fum. 

Afumai, Ahumalh (g.), s. m. Instrument pour enfumer les abeilles, v. estubaire. R. afuma. (chap. “afumall”, instrumén pera fumejá les abelles)
Afumeli, v. afemeli; afun, v. fun; afura, v. afera; afurouna, v. aferouna; afusca, v. óufusca; afusca, v. afisca; afuscacien, v. afiscacioun; afuscadou, v. afiscadou; afuscula, v. afistoula. 

Afusela, Afisoula (l.), Afisourla (toul.), Afiroula (carc.), (it. affusolare), v. a. Amincir, v. afistoula.
Afusela, afisoulat (l.), afisoulado, part. et adj. Svelte, dégourdi, dégourdie, hardi, hardie. 
La Mort afuselado. 
J. Castela.
La bello afisourlado. 
P. Barbe.
R. à, fusèu. 

Afust (esp. afuste, it. affusto), s. m. Affût, v. espèro. 
Teni l' afust, être à l' affût; afust de canoun, affût de canon. R. afusta.

Afusta, Aflusta (g,), Afuta (d.), (rom. affustar, it. affustare). v. a. Préparer, aiguiser les outils, v. apresta (cas. aprestar, preparar); ajuster une arme à feu, affûter un canon, viser, v. aguincha, amira.
Afusta de peissèu, préparer et aiguiser des échalas; afusta l' auriho, tendre l' oreille; afusta lis uei, diriger les yeux.
Al-dessus de la glèio un clouquiè naut mountat 
Afusto cap al cèl soun capèl despuntat. 
J. Castela.
S' afusta, v. r. Se préparer, viser, mirer; s' ajuster, s' arranger, faire toilette, faire parade. 
E dejoust un garric iéu m' anèri afusta. 
A. Gaillard.
Afusta, afustat (l.), afustado, part. et adj. Affûté, préparé, affûtée, préparée; muni de tous ses outils; à l' affût, au poste.
Aquel bèl visatget ount l' Amour afustat, 
A cops de viro d' or, de-ça, de-la, s' engrimo. 
P. Goudelin.
R. à, fusto.


Afustage