mardi 14 décembre 2021

AFLATA - AFOURCA (13)

Aflata (rom. aflatar), v. a. Approcher quelqu'un en le caressant, v. aplana; caresser, flatter, v. flata, appliquer contre, v. aplata, asata.
S' aflata, v. r. S' approcher de quelqu'un pour obtenir sa bienveillance, s' insinuer; se vanter, se glorifier. (chap. unflás de orgull, yo me unflo, unfles, unfle, unflem o unflam, unfléu o unfláu, unflen; insinuás, presumí, glorificás)
Aflato-te, approche doucement.
M' aflatarai emé respèt.
T. Gros.
De la pichouno m' aflate mai. 
A. Crousillat. 
L' espincho, tourdourejo e s' aflato à soun caire. 
J. Diouloufet.
R. aflat. 
Aflataire, v. flataire; aflatarié, v. flatarié. 

Aflatet, n. p. Afflatet, nom de fam. lang. 
R. aflat. 

Aflatiéu, Flatiéu, Aflatous (l.), Aflatouso (rom. afflatador), adj. Flatteur, v. flatiè. 
PROV. Aflatous coume un ome de court.
(chap. orgullós, unflat, pujadet com un home de la Cort)
R. aflat.

Afléuni (S'), v. r. Devenir languissant, v. aflaqui.
Aflèunisse, Aflèunisses, Aflèunis, Aflèunissèn, Aflèunissès, Aflèunisson. 
R. à, flèuni.

Aflicioun, Aflicien (m.), Afliciéu (d.), Aflicciéu (l. G.), Aflicciou (b.), (rom. affliction, cat. afflicció, esp. aflicción, it. afflizione, lat. afflictio, afflictionis), s. f. Affliction, v. crous, lagno, làgui. 
Eiçò 's lou pan d' aflicioun que manjavon nòsti predecessour, paroles prononcées par les juifs provençaux en mangeant la Pâque.
(chap. Aixó, assó, açó es lo pa de aflicsió que minjaben los nostres predecessós. Paraules pronunsiades per los judíos provensals cuan mingen a la Pascua)
Erian tóuti dins l' aflicioun. 
A. Peyrol. 

Afligènt, Afligent (l.), Afligènto, Afligento, adj. Affligeant, affligeante, v. atristant.
Pèr noun pensar au passat afligènt. 
F. Guisol. 
R. afligi. 

Afligi, Aflija (rh. m.), (rom. aflechir, aflijar (Zerbin), cat. esp. afligir, port. affligir, it. lat. affligere, afflictare), v. a. Affliger, v. adoulenti, angouissa, chagrina, lagna. (chap. afligí, entristí: yo me afligixco o afligixgo, afligixes, afligix, afligim, afligiu, afligixen; yo me entristixco o entristixgo, entristixes, entristix, entristim, entristiu, entristixen.)
Afligisse, Afligisses, Afligis, Afligissèn, Afligissès, Afligisson. 
Cèsso, pèr toun repaus, grand rèino, d' afligi 
De plagnuns toun esprit e lou miéu de repròchis. 
J. de Valès. 
Soun malur afligis toun amo.
J. Aubert.
E tant de maus e de truments (chap. y tans mals y torméns)
N' aflijaran plus rèn ma vido. (no afligirán mes ma vida, la meua vida)
C. Brueys.
S' afligi, s' aflija, v. r. S' affliger. 
Afligi, afligit (l.), aflit (niç,), afligido, part. et adj. Affligé, ée. 
Alor dis afligi li preguiero soun vano? 
L. Roumieux. 
L' ue gounfle, l' èr aflit. 
J. Rancher.

Aflista, v. n. Vaquer aux besoins naturels, en bas Limousin, v. ana dóu cors (chap. aná de cos, fé de cos: cagá). 
PROV. Aflisto, Guilhèn, 
Que las brajos te van bèn,
se dit à quelqu'un qui vient de lâcher une incongruité ou une balourdise. R. à, flist. 

Aflitiéu, Aflitivo, Aflitibo (it. afflittivo, esp. aflictivo, lat. afflictivus), adj. Afflictif, afflictive.
Peno aflitivo, peine afflictive.

Aflouca, Flouca (rom. afolcar), v. n. Affluer; battre, en parlant des flots, v. flouqueja.
Afloque, afloques, afloco, afloucan, afloucas, aflocon. 
Sabe un grand cereisié, davans un bastidoun, 
Que de cerièiso douço afloco.
A. Crousillat.
R. à, floc.

Afloura, Aflura (g.), Aflouri (l.), v. a. Affleurer, mettre de niveau, v. enrasa; toucher, joindre de fort près, v. floureja; couler, défleurir, v. esfloura. (chap. nivellá, anivellá: anivello, anivelles, anivelle, anivellem o anivellam, anivelléu o anivelláu, anivellen)
La vigno aflouro, la vigne coule.
Sus l' or que toun alo aflouro.
F. Du Caulon.
Afloura, aflourat (l.), aflourado, part. et adj. Affleuré, égalisé, égalisée, nivelé, nivelée; défleuri, défleurie. R. à, flour.

Aflouramen, s. m. Affleurement, v. enrasamen. R. afloura.
(chap. nivellassió, anivellamén de un terreno, bancal)

Aflourina, v. a. Dresser l' état des contributions que devaient payer les biens nobles, v. alièura. R. à, flourin.

Aflourinamen, s. m. Affouagement des biens nobles, v. alièuramen. 
"Afflorinement, terme barbare que j' espère voir bientôt bannir de la langue provençale" (Mirabeau). R. aflourina. 

Aflourounca, v. a. Affleurer, en Languedoc, v. afloura.
Aflourounque, aflourounques, aflourounco, aflourouncan, aflourouncas, aflourouncon.
S' aflourounca, v. r. S' étendre de son long, v. esvedela. 
Aflourounca, aflourouncat (l.), aflourouncado, part. et adj. Étendu de son long, sans gêne. R. afloura, aflanca. 
(chap. estendres tot lo llarc que un es)

Afluènci, Afluéncio (l. G.), Afluènço (niç.), (rom. cat. esp. afluencia, port. affluencia, it. affluenza, lat. affluentia), s. f. Affluence, v. abord, fube, prèisso, toumbado. 
Noun a tant d' afluènço. (chap. No ña tanta afluensia)
J. Rancher.

Afluènt, Afluent (l.), Afluènto, Afluento (esp. afluente, it. affluente, lat. affluens, affluentis), adj. et s. t. sc. Affluent, affluente. (: Conflent) 
Aflusta, v. afusta; Afonse, v. Anfos; aforchi, v. afourti; afoua, v. afouga; afouage, v. fougage. (chap. Lo Matarraña es un afluén del Ebro, Ebre)

Afouaja, v. a. Affouager, imposer un droit de fouage, v. alièura. R. à, fougage. (N. E. Ver p. ej. Censo de Cataluña de Pedro IV de Aragón, https://censocatalunya.blogspot.com/)

Afouajamen, s. m. Affouagement, nom qu' on donnait dans le Midi à la répartition des impôts sur les biens taillables des communautés. En 1471, le roi René fit faire l' affouagement général de la Provence, v. aflourinamen; liste du nombre des feux d' une paroisse, papier terrier, cadastre, v. cadastre, capbrèu, coumpès. R. afouaja. 
Afoudra, v. afoundra.

Afouga, Afuga (m.), Afoua (l.), Ahouga, Ahouca (g.), Ahouega (b.), Afiouca (rh.), (rom. afogar, afugar, cat. afogar, port. affogar, it. affocare), (chap. botá foc, fotre foc, ensendre, insendiá) v. a. Incendier, embraser, chauffer, exciter, v. embranda, enfiouca; donner l' appétit, pousser à manger, v. empura.
Afogue, afogues, afogo, afougan, afougas, afogon, ou afougue, afougues, afougo, ou (m.) afuègui, afuegues, afuego, afugan, afugas, afuegon. 
Vitamen el davalo 
Pèr afouga lou mens ardit. 
J. Castela.
Dins toun cor que lou bèu afioco. 
A. Tavan.
Nous afougant e nous proutegènt. 
ARM. PROUV. 
PROV. B. Houec de palho pot ahouega la maison.
S' afouga, v. r. S' embraser; s' échauffer, s' empresser. 
Fouero bàrri à lou traire s' afuegon. 
A. Crousillat. 
Afouga, afougat (l.), afougado, part. et adj. Embrasé, embrasée; ardent, violent, violente, acharné, acharnée, fougueux, fougueuxe, impétueux, impétueuse. (chap. fogós, fogosa, ruén, ruenta, ardén, ardenta, impetuós, impetuosa, violén, violenta, que trau foc)
Tèms afouga, temps brûlant; fournas afouga, fournaise embrasée; aigo afougado, eau rapide; li mai afouga, les plus ardents.
Jouine e vièi parton afouga. 
J. Désanat.
PROV. Afouga coume un amourous de quinge an. 
(chap. Ruén com un enamorat de quinse añs)
R. à, foc, fogo.

Afougaduro, s. f. Ardeur, effervescence, fougue, empressement, v. afecioun, afiscacioun. R. afouga.

Afougaire, Afougarello, Afougairo (rom. afogador), s. et adi. Celui, celle qui embrase, excitateur, excitatrice, incendiaire, v. bouto-fiò, empuraire. R. afouga. (chap. botafocs, ensenedó, insendiari : pirómano)

Afougamen (it. affogamento), s. m. Embrasement, incendie, v. usclado; grand empressement, ferveur, enthousiasme, (chap. insendi, foguerada, entusiasme, fervó o fervor) v. fogo, freto. 
Se lèvo em' afougamen. 
S. Lambert.
Pres d' un noble afougamen. 
Lou Prouvençau. 
R. afouga. 
Afougassa, v. esfougassa; afouja, v. afounsa. 

Afoula (rom. afolar, afolhar, cat. esp. afollar, it. b. lat. affolare), (chap. afollá, afollás una cullita o cullida) v. a. Endommager, altérer, v. gasta; émousser, v. abessi; fatiguer, v. alassa; affoler, v. afouli.
Afole, afoles, afolo, afoulan, afoulas, afolon.
Lou marrit tèms afoulè la recloto, le mauvais temps détruisit la récolte; li sautarello afoulavon la daio, les criquets émoussaient la faux; la pòu l' afoulavo, il était fou de peur. (sautarello : criquet : cas. saltamontes : chap. llangosto, pl. llangostos; les perdius ne van loques, los enchisen.)
Lou mal cruèl que m' afolo. 
D. Sage.
S' afoula, v. r. Se gâter, empirer; s' émousser; se fatiguer, se fouler, v. enfaucha; faire une fausse couche, avorter (chap. afollás una dona : abortá), v. blessa; s' affoler.
Afoula, afoulat (l.), afoulado, part. et adj. Altéré, altérée, gâté, gâtée; émoussé, émoussée, fatigué, fatiguée; affolé, affolée. 
Can afoula, chien enragé; dènt afoulado, dent agacée; aguïo afoulado, aiguille affolée, aiguille de boussole dont la direction est dérangée. R. à, fòu

S' afoulon li guerrié. 
J. Rancher.
R. à, foulo. 

Afouladuro, s. f. Partie émoussée; foulure, v. enfauchaduro. R. afoula.

Afoulage, Afoulàgi (m ), Afoulatge (l.), s. m. Action d' altérer, d' émousser, v. abessimen. R. afoula.

Afoulaire, Afoularello, Afoulairo, s. Celui, celle qui altère, émousse ou fatigue. R. afoula.

Afoulamen (rom. afolamen, cat. affolament), s. m. Altération, dommage, v. degai; avortement, en Limousin, v. avourtamen. R. afoula.

Afoulastri (S'), S' Afoulatri (l.), (rom. folletir), v. r. S' amouracher, v. amourachi.
Afoulastri, afoulatrit (l.), afoulatrido, part. et adj. Amouraché, amourachée.
Apetugats e tout afoulatrits.
L. de Ricard.
R. à, foulastre, foulètre. 

Afouli, Afoulesi (rom. afolir, afolezir) v. a. Affoler, v. afadi, enfadesi. 
Afoulisse, afoulisses, afoulis, afoulissèn, afoulissès, afoulisson. 
S' afouli, v. r. S' affoler, devenir fou.
Afouli, afoulit (l.), afoulido, part. et adj. Affolé, affolée, amoureux à l' excès. (cat. foll d' amor; ing. Fool because of love.) 
Entrena dins lou vòu di droulas afouli.
F. Du Caulon. 
Sènso tu n' ère afouli. 
T. Aubanel. 
Bando afoulido 
Di jóuinis an, 
Passo ajouguido. 
J. Brunet. 
R. à, fòu. 

Afoulisca, Afouliscat (l.), Afouliscado (rom. folesc, extravagant), adj. Qui marche la tête au vent, qui se donne une tournure affectée, v. enaurela, s' afisca.
Aquesto qu' es touto cargado
De flous, de plumos, de rubans, 
E que s' avanço afouliscado. 
J. Azaïs. 
R. à, foulige. 
Afouloupa, v. agouloupa. 

Afoundra, Esfoundra, Eifoundra (auv.), Afoudra (rh.), (rom. efundrar, effondrar, esfondrar, esfondar, efundar, affosar, esp. afondar, it. affundare, b. lat. effundare), v. a. Effondrer, enfoncer, ravager, gâter, v. enfrounda, sounsi (chap. sorsí, sorsís una paret; esfonrá, esfonrás, esfondrá, esfondrás; Mas de Sorsides o Solsides); harasser, excéder, abîmer, v. abima.
Afoundro forço linge, il use beaucoup de linge. 
Lou Rose escampo à plen pourtau, 
Afoundro tout sus soun passage.
J.-B. Martin. 
S' afoundra, s' esfoundra, v. r. S' effondrer, s' abîmer, s' excéder.
Creseguerian un moumen 
Que nosto salo s' esfoundrèsse. 
J. Roumanille. 
Afoundra, afoundrat (l.), afoundrado, (chap. esfonrat, esfonrada, esfondrat, esfondrada) part. et adj. Effondré, effondrée, abîmé, abîmée, excédé, excédée.
Capèu afoundra, chapeau effondré. 
L' oustau es afoudra. 
T. Aubanel.

Afoundramen, Afoudramen (rh.), (chap. esfonramén, esfondramén) s. m. Effondrement, ravage, v. destrucioun; éreintement, épuisement, v. delimen. R. afoundra.

Afoundre, Ahoune (g.), (rom. afondir, lat. affundere), v. n. Sombrer, couler à fond, en Guienne, v. passa pèr uei.
Se conj. comme foundre. 
Afouns, Afounso, v. founs, founso. 

Afounsa, Ahouncha (bord.), Afouja (lim.), (rom. cat. afonsar, afonzar, esp. ahondar, it. affundare), v. a. Donner du fond; enfoncer, v. enfounsa. (chap. afoná, afonás; afono, afones, afone, afonem o afonam, afonéu o afonáu, afonen)
S' afounsa, v. r. Prendre fond, s' enfoncer; s' établir; s' affaisser.
PROV. LANG. Terro de rounzes, 
Aqui t' afounses. 
Afounsa, afounsat (l.), afounsado, (chap. afonat, afonada; cat. esfonsat, esfonsada) part. Enfoncé, enfoncée. 
Dins un paure oustalet afounsa dins lou sòu.
A. Boudin. 
R. à, founs.

Afounsou, Afounzou, s. m. Provin, en bas Limousin, v. cabus, couchadis; pour profondeur, v. founsour. R. afouns.

Afourca, Afourcha et Enfourcha (a.), (esp. ahorcar, it. afforcare), v. a. t. de mar. Affourcher, v. ourmeja. (chap. penjá, enforcá, ahorcá, portá a la forca)
Afourque, afourques, afourco, afourcan, afourcas, afourcon. 
Afourca, afourcat (l.), afourcado, (chap. penjat, penjada, enforcat, enforcada, ahorcat, ahorcada) part. Affourché, affourchée.
Araire afourca, v. fourcat. R. à, fourco. 
Afourèst, v. fourèst. 

dimanche 12 décembre 2021

AFIDA - AFLAT (12)

Afida, Afisa, Afia (d.), (rom. afidar, afizar, afiar, v. fr. affiler, it. b. lat. affidare), v. a. Confier, commettre à la foi de quelqu'un, v. fisa. 
(chap. confiá, fiá, fiás de algú: confío, confíes, confíe, confiem o confiam, confiéu o confiáu, confíen.
Se conjuguen igual.)
S' afida, s' afisa, v. r. Se confier, se fier.
Se lou loup s' afisèsse pas
En ço que li disié la maire. 
M. Bourrelly. 
Afida, afisat (l.), afisado, part. adj. et s, Affidé, affidée. 
A l' afisat (l.), en toute confiance. R. à, fe. 
 
Afidamen, Afiament (d.), (rom. afizamen, afiamen), s. m. Action de confier, de se confier, v. counfianço. R. afida.
 
Afiela, Afiera (m.), Afila (rh.), Ahiela (b.), Ahila (g.), Afiala (l.), Afiaga (Velay), (rom. cat. esp. afilar, it. affilare), (chap. afilá, esmolá) v. a. Affiler, aiguiser; en Velay, se dit d' un danseur qui en commençant embrasse sa danseuse, v. agusa.
Pèiro d' afiela, quiosse, outil de tanneur. (chap. pedra de esmolá o afilá; esmolet : afiladó, esmoleta : afiladora; cas. piedra de afilador) 
Afiela, afialat (l.), ahilat (g.), afielado, afialado, ahilado, part. et adj. Affilé, affilée, v. adounc; effilé, effilée, v. tira.
Blad afiela, blé maigre, à tiges filiformes; nas afiela, nez droit, nez grec; lengo afielado, langue bien pendue (cas. lengua afilada); taio afielado, taille élancèe. R. à, fièu. 
 
Afielado, Afilado (rh.), Ahilado (g.), (esp. afiladura), s. f. Ce qu' on affile ou aiguise en une fois. R. afiela.
D' afilado pour d' à filado.
 
Afieladouiro, Ahiladèro (g.), Ahilo (bord.), (esp. afiladera), s. et adj. f. Affiloire, pierre à aiguiser, v. agusadouiro.
Au gouvernour e magistrat 
Jou doun la pèiro ahiladèro. 
G. D' Astros.
R. afiela.
 
Afielage, Afialage (lim.), Afialatge (l.), Ahilatge (g.), s. m. Action d' affiler, aiguisage, v. amoulage. R. afiela.
 
Afielaire, Afialaire (lim.), Afialarello, Afialairo, s. Celui, celle qui affile, v. amoulaire. R. afiela.
 
Afielanda, Afialandat (l.), Afielandado, Afialandado, adj. En train de filer. R. à, fielant.
 
Afielata, Afilata (l.), (rom. afilatar, it. affilettare), v. a. Mettre un oiseau sous le filet, v. acapiala, clapouna; attraper, leurrer, déniaiser, v. afina.
Afielata, afilatat (l.), afilatado, part. et adj. Déniaisé, déniaisée, dératé, dératée. R. à, fielat.
 
Afierma, Afirma (l.), Aferma (d.), (rom. affermar, cat. esp. afirmar, port. affirmar, it. affermare, lat. affirmare), v. a. Affirmer, v. acerta, afourti. 
E qui pot afirma que, dins l' estat de mort,
De l' ome qu' es dannat acò n' es pas lou sort?
Debar. 
Afierma, afirmat (l.), afirmado, part. et adj. Affirmé, affirmée. 
 
Afiermacioun, Afiermacien (m.), Afirmaciéu (l. G.), Afirmaciou (b.), (cat. afirmació, esp. afirmación, it. affermazione, rom. lat. affirmatio, affirmationis), s. f. Affirmation, v. afourtimen. 
Es en afiermacioun, on l' affirme. 
L' ideio latino aura soun afiermacioun la mai soulènno. 
C. de Villeneuve. 
 
Afiermaire, Afirmaire (l. g.), Afirmarello, Afirmairo (esp. afirmador, lat. affirmator), s. Celui, celle qui affirme. R. afierma. (chap. afirmadó, afirmadora)
 
Afiermatiéu, Afirmatiéu (l. G.), Afirmativo (rom. cat. affirmatiu, affirmativa, esp. afirmativo, port. affirmativo, it. affermativo, lat. affirmativus), adj. Affirmatif, affirmative. (chap. afirmatiu, afirmativa)
Sus la respouesto afirmativo.
Nouvelliste de Nice. 
 
Afiermativamen, Afirmatibomen (l. g.), (cat. affirmativament, esp. afirmativamente, it. affermativamente, port. affirmativamente), adv. Affirmativement. R. afiermatièu. (chap. afirmativamen)
 
Afiermativo, Afirmatibo (l. g.), (it. affermativa, esp. afirmativa, cat. port. affirmativa), s. f. Affirmative. R. afiermatièu.
 
Afiéu (rom. afic, afix, v. esp. afinco - ahínco -), s. m. Ardeur, entrain, en Toulousain, v. afecioun, acioun.
Devignas pas gaire 
Perqu' aquel jaupo amé tant d' afiéu. 
C. Folie.
R. afisca.
Afiha, Afilha (l. g.), (rom. afilhar, cat. afillar, 
(N. E. Ver adoupcioun: “...desafillo ad todo omne et afillo a vos” - navarro - aragonés, véase el texto de Jaime I con Sancho VI el fuerte de Navarra), esp. ahijar (adoptar). b. lat. adfiliare), v. a. Affilier; adopter, v. afreira.
S' afiha, v. r. S' affilier, s' allier par mariage; s' associer.
Afiha, afilhat (l. g.), afilhado, part. adj. et s. Affilié, affiliée. R. à, fiéu.
 
Afihacioun, Afihacien (m), Afilhaciou (b.), Afilhaciéu (l. g.), (b. lat. affiliatio, affiliationis), s. f. Affiliation; adoption, v. adoupcioun. R. afiha. (cas. ahijamiento, prohijamiento, adopción; chap. afillamén, adopsió)
 
Afihamen, Afilhamen (l. g.), (rom. afilhamen, cat. afillament), s. m. Action d' affilier, d' adopter. R. afiha.
 
Afihoulamen, Afilhoulamen (l.), (rom. afilholamen), s. m. Affiliation par le baptême. R. à, fihòu (chap. apadrinamén, afillamén, los padrins apadrinen al fillol al batech, apadriná; cas. apadrinamiento, ahijado : hijuelo); Afila, v. afiela; afilata, v. afielata. 
 
Afin, Afi (l. G.), Acerafin (Var.), (esp. afin - a fin de que -, it. affine), conj. Afin, v. pèr. 
Afin que, pèr afin que, afin que. R. à, fin.
 
Afina (rom. cat esp. afinar, it. b. lat. affinare), v. a. et n. Achever, terminer, v. acaba (chap. acabá, afiná lo treball); tirer vers la fin, en finir (vieux), v. fini. R. à, fin 1. 
 
Afina, Fina (lim.), (rom. cat. esp. afinar, port. affinar, it. b. lat. affinare), v. a. et n. Affiner, parfaire, v. esmera (chap. esmerá); ameublir la terre, v. abóudri; tromper avec finesse, duper, enjôler, v. embula; s' amollir, devenir blette, en parlant des fruits. (chap. passás una fruita, tornás molla, blana, per massa madura)
Fau bèn que lou mascle sié fin, 
Quand la femello noun l' afino.
C. Brueys.
Pèr l' afina, segur cal pas èstre pla fort.
A. Mir.
S' afina, v. r. Se duper, s' attraper. 
PROV. Lou plus fin, tard o d' ouro, s' afino.
Afina, afinat (l. g.), afinado, part. et adj. Affiné, affinée. 
L' as bèn afina, tu l' as bien attrapé. R. à, fin 3.
 
Afinadou (rom. esp. afinador, it. affinatoio), s. m. Affinoir, outil de cordier et de peigneur de chanvre. R. afina. (chap. afinadó)
 
Afinage, Afinàgi (m.), Afinatge (l. G.), Afinatye (b.), (rom. afinamen), s. m. Affinage, v. esmeraduro; ameublissement de la terre, v. atrencaduro. 
Casso d' afinage, coupelle. R. afina.
 
Afinaire, Afinarello, Afinairo (rom. afinaire, cat. esp. afinador, it. affinatore), s. Affineur; trompeur, trompeuse, en Dauphiné, v. embulaire. R. afina. 
 
Afinarié, s. f. Affinerie, lieu où l' on affine. R. afina. 
Afinca, afincha, v. afica. 
 
Afineta, Afinitat (l. g.), (rom. afenitat, cat. afinitat, it. affinità, esp. afinidad, lat. affinitas, affinitatis), s. f. Affinité, v. alianço. 
Contra alcung de sa consanguinitat ho affinitat. 
(chap. contra algún de sa – la seua – consanguinidat o afinidat)
Cout. de Saint-Gilles.
 
Afinfa, Afinfoula, Afinfourla (l.), Afinoula (rouerg.), (rom. afifollir), v. a. Parer, atinter, v. assièuna, atrenca, pimpa. 
Pèr l' afinfa, lou prepara.
A. Arnavielle. 
S' afinfa, v. r. Se parer avec orgueil ou affectation, se bichonner. 
Afinfa, afinfourlat (l.), afinfourlado, part. et adj. Pimpant, pimpante. R. à, finfo, fifour.
Afinimen, v. finimen. 
 
Afinouiro, s. f. Affiloire, pierre propre à donner le fil aux outils, v. afieladouiro. R. afina.
Afinta, v. finta; afinta, v. afica; afinto, v. à finto; afiouca, v. afouga. 
 
Afiquet, Afisquet, s. m. Affiquet, petit ajustement de femme, épingle, v. brouquet, ajust. 
Touto vosto bèutat n' es aro que pinturo.
(chap. tota la vostra bellesa no es datra cosa que pintura...)
Que magnos, qu' afiquets. 
Du Bartas.
R. afica. 
Afirma, v. afierma; afiroula, v. afusela; afisa, v. afida.
 
Afisc, Afich (l.) Afisco (rom. afigi, lat. affixus), adj. Friand, attrayant, attrayante, v. fricaud, friquet.
E sies bèn talamen afisco 
Que pertout parlon de Catau. 
C. Brueys.
 
Afisca, Ahisca (g.), Afrisca, Afresca (l.) Afusca, Avusca, Afousca (m.), (rom. afiscar, b. lat. affixare), v. a. Exciter, animer, passionner, v. afouga; attirer, enjôler, charmer, v. enfiscaia, afeciouna; requinquer, attifer, v. afica.
Afisque, afisques, afisco, afiscan, afiscas, afiscon. 
Afisca 'n chin, haler un chien; afisca l' apetis, provoquer l' appétit.
S' afisca, s' afresca, s' afousqueira, v. r. S' animer, s' empresser; prendre goût, s' opiniâtrer à quelque chose; s' irriter.
E le pis es que, quand s' afisco,
Toutos li cridon: avalisco!
P. Goudelin.
Afisca, afiscat (l.), afiscado, part. et adj. Animé, passionné, empressé (empressó original), effronté, attifé, ée.
Èro afiscado, elle marchait hardiment. 
E noun detèsto quel pecat, 
Pèr-ço-qu'es contro el afiscat. 
B. Grimaud. 
R. afisc. 
 
Afiscacioun, Afiscaciéu (l.), Afuscacien, Afouscacien (m.), (rom. afic, afix), s. f. Attachement, application, obstination, v. achinimen; ardeur, empressement, v. afecioun, fogo. 
Dins soun afuscacien fèt uno couiounado. 
(chap. dins sa ofuscassió – com estáe ofuscat - va fé una collonada)
F. Peise. 
Coumo trei gat bòrni blagavon 
E d' afuscacien alumavon. 
V. Gelu.
R. afisca.
 
Afiscadou, Afuscadou (m.), s. m. Excitateur, brouillon, v. empuradou. R. afisca. (chap. exitadó, excitadó; animadó, apassionadó)
 
Afiscaire, Afriscaire (l.), Afriscairello, Afriscairo, s. et adj. Celui, celle qui excite, anime, passionne, v. empegnèire. 
Tals fruches afriscaires e rousencs. 
L. de Ricard.
R. afisca.
 
Afiscalha, v. a. Atinter, parer, en Gascogne, v. afistoula. 
S' afiscalha, v. r. Se parer, s' attifer.
Afiscalhat, afiscalhado, part. et adj. Atinté, atintée, attifé, attifée. 
Partès, anas-vous-en, lusents, afiscalhats. 
J. Jasmin.
R. afisca.
Afisoula, afisourla, v. afusela.
 
Afispa, Afispado (cas. avispado), adj. Alerte, éveillé, rusé, éveillée, rusée, en bas Limousin, v. escarrabiha. (chap. espabilat, alerta, despert)
Uno afispado cardounilho. 
L. Boucoiran.
R. afisca, afinfa.
 
Afisse, Afisso (lat. affixus), adj. et s. t. de grammaire. Affixe. 
(cas. afijo; chap. afixe, terme de gramática)
 
Afistoula, Afistourla, Afiscoula, Afuscula (esp. afistolar; rom. fistola, roseau, lat. fistula), v. a. Rendre svelte, amincir, v. afusela, aprima (chap. aprimá, aprimás: yo me aprimo, aprimes, aprime, aprimem o aprimam, apriméu o aprimáu, aprimen); attifer, atinter, orner, 
v. afinfa, atrenca.
S' afistoula, v. r. Devenir svelte, maigre; s' attifer, se parer, v. amousteli. (chap. fés magre, prim, en menos grassa, greix o sagí, esbelt. Li fa bona falta a Juaquinico Monclús, el gras, presidén de la Ascuma.)
Afistoula, afistoulat (l.), afistoulado, part. et adj. Aminci, amincie, exténué, exténuée, maigre; éveillé, éveillée, dégourdi, dégourdie; requinqué, requinquée.
 
Afistouli (S'), v. r. Maigrir, v. afistoula.
Afistouli, afistoulit (l.), afistoulido, part. et adj. Maigri, maigrie.
 
Afita (it. affittare, b. lat. affictare), v. a. Affermer, louer, assurer, convenir, à Nice, v. arrenda, assegura, louga (chap. llogá, arrendá); acquérir, acheter, à Sault, v. achabi; entretenir, soigner, en Béarn, v. afacha.
PROV. NIÇ. Qu emblanquisse la maioun la vòu afita.
(chap. Qui emblanquix o blanqueje la casa la vol arrendá, llogá.)
- Aquéu qu' afito de bèn à-n-un vesin, 
A de proucès sero e matin.
S' afita, v. r. Se procurer.
Afita, afitat (niç.), afitado, part. Affermé, affermée, assuré, assurée. R. à, fit.
Afixa, v. aficha; afixo, v, aficho; aflac, v. flac.
Aflaca (esp. aflacar), (chap. aflaquís, aprimás, arguellás, debilitás, afluixás) v. a. et n. Rendre mou, flasque, affaiblir, v. aflaqui, aflanqui. Aflaque, aflaques, aflaco, aflacan, aflacas, aflacon. 
(chap. yo me aflaquixco o aflaquixgo, aflaquixes, aflaquix, aflaquim, aflaquiu, aflaquixen; yo me arguello, arguelles, arguelle, arguellem o arguellam, arguelléu o arguelláu, arguellen; etc.)
Lou foucha m' aflaco.
H. Birat. 
S' aflaca, v. r. Devenir flasque, s' apaiser. 
La tempèsto s' aflaco. (cas. la tempestad se aplaca, se calma, amaina, se debilita; chap. la tronada o tempestat se aplaque, se calme, amaine, se debilite, afluixe)
C. Peyrot. 
Aflaca, aflacat (l.), aflacado, part. et adj. Affaibli, ie, énervé, ée. 
Vese uno bello femo apaurido, aflacado.
F. Du Caulon.
R. à, flac. 
 
Aflama, Aflamba (l.), Alama (g.), (rom. cat. aflamar, it. affiammare, v. fr. aflamber), v. a. Enflammer, v. enflama; irriter une plaie, v. entahina. (cas. inflamar; chap. inflamá, inflamás una ferida; aflamá, aflamás : se han aflamat les pataqueres)
La poudro va tout aflamba. 
P. Goudelin.
Tant de barguilhos alumados, 
Amics, aflambarion l' oustal. 
Cazaintre. 
S' aflama, v. r. S' enflammer.
Aflama, aflambat (l.), aflambado, part. et adj. Enflammé, ée.
Veguèron un trevant tout aflama, ils virent un revenant entouré de flammes. R. à, flamo.
 
Aflambeira, Aflambairat et Enflambairat (l.), Aflambeirado, Aflambairado, Enflambairado, adj. Enflammé, ée, v. afara.
Moun sang, que boulissiò dins mas venos, fusavo 
Vers moun visage aflambairat. 
J. Azaïs.
R. à, flambèu. 
Aflamina, v. fróumina; aflanca, v. flanca. 

 

Aflanqui, Eiflanqui (d.), Aflanca, Esflanca (l.), Eiflanca (d.), v. a. Efflanquer, énerver, v. assanca, desloumba. 

Aflanquisse, aflanquisses, aflanquis, aflanquissèn, aflanquissès, aflanquisson. 

Li fèbre aflanquisson forço, les fièvres sont débilitantes. 

Lou pichot ome aflanco. 

A. Langlade.

S' aflanqui, v. r. S' énerver. 

Aflanqui, aflancat (l.), aflanquido, aflancado, part. et adj. Efflanqué, efflanquée, énervé, énervée. 

Aflanqui, susarènt. 

J.-B. Martin.

R. à, flanc. 

 

Aflanquimen, s. m. Action d' efflanquer, d' énerver, v. ananquimen, cagno, vanesso.

Noun siéu gagnaire 

Que de l' assermacioun e de l' aflanquimen.

Calendau. 

R. aflanqui. 

 

Aflaqui, Aflaqueiri (cat. aflaquir), v. a. Rendre flasque, débiliter, v. enflaqui, aflèuni. (chap. aflaquí, arguellá, debilitá, afluixá) 

Counouissès bèn pau la famino 

Que l' aflaquis e que la mino. 

C. Favre.

S' aflaqui, v. r. Se relâcher, s' affaiblir, s' avachir.

Tout s' aflaquissiò, jusquo 's quitis melous. (leo quìtis)

P. Barbe.

S' aflaquiguèron lis auriho de l' ai.

J. Roumanille. 

Aflaqui, aflaquit (l. g.), aflaquido, (chap. aflaquit, aflaquida, arguellat, arguellada, prim, prima, aprimat, aprimada, débil, debilitat, debilitada, fluix, fluixa) part. et adj. Énervé, énervée, lâche.

La velo es aflaquido, la voile est détendue. 

PROV. Quau bastis o se marido 

Vèi lèu sa bourso aflaquido. 

(chap. Si es catalá de Barchinona, la bossa no sonará tan)

R. à, flac.

 

Aflaquimen, s. m. Relâchement, affaiblissement, v. afeblimen. R. aflaqui.

(chap. aflaquimén, debilitamén, afluixamén, arguellamén, aprimamén)

 

Aflaquissènt, Aflaquissent (l. G.), Aflaquissènto, Aflaquissento, adj. Enervant, enervante, débilitant, débilitante, v. afeblissènt.

Se béu plus que de biero aflaquissènto.

ARM. PROUV.

R. aflaqui.

 

Aflat (it. afflato, lat. afflatus, souffle), s. m. Faveur, influence bénigne, soins, caresses, v. amistanço, favour; cavité, enfoncement sous un rocher, dans un gouffre ou hors de l' eau, v. espeluco (cat. espluga; espelunca). (chap. flat : bufera : alé, aliento)

Aquel enfant a ges d' aflat, cet enfant n' est caressé par personne.

As bèn agu l' aflat dóu Creatour.

A. Boudin.

Souto l' aflat de Diéu, sèmpre de flour nouvello

S' alisco la terro au printèms.

T. Aubanel.

Lou plesi de senti s' auboura la pousseto

Sout l' aflat de la man douceto.

B. Royer.

 

Aflata