dimanche 12 décembre 2021

AFIDA - AFLAT (12)

Afida, Afisa, Afia (d.), (rom. afidar, afizar, afiar, v. fr. affiler, it. b. lat. affidare), v. a. Confier, commettre à la foi de quelqu'un, v. fisa. 
(chap. confiá, fiá, fiás de algú: confío, confíes, confíe, confiem o confiam, confiéu o confiáu, confíen. Se conjuguen igual.)
S' afida, s' afisa, v. r. Se confier, se fier.
Se lou loup s' afisèsse pas
En ço que li disié la maire. 
M. Bourrelly. 
Afida, afisat (l.), afisado, part. adj. et s, Affidé, affidée. 
A l' afisat (l.), en toute confiance. R. à, fe. 



Afidamen, Afiament (d.), (rom. afizamen, afiamen), s. m. Action de confier, de se confier, v. counfianço. R. afida.

Afiela, Afiera (m.), Afila (rh.), Ahiela (b.), Ahila (g.), Afiala (l.), Afiaga (Velay), (rom. cat. esp. afilar, it. affilare), (chap. afilá, esmolá) v. a. Affiler, aiguiser; en Velay, se dit d' un danseur qui en commençant embrasse sa danseuse, v. agusa.
Pèiro d' afiela, quiosse, outil de tanneur. (chap. pedra de esmolá o afilá; esmolet : afiladó, esmoleta : afiladora; cas. piedra de afilador) 
Afiela, afialat (l.), ahilat (g.), afielado, afialado, ahilado, part. et adj. Affilé, affilée, v. adounc; effilé, effilée, v. tira.
Blad afiela, blé maigre, à tiges filiformes; nas afiela, nez droit, nez grec; lengo afielado, langue bien pendue (cas. lengua afilada); taio afielado, taille élancèe. R. à, fièu. 

Afielado, Afilado (rh.), Ahilado (g.), (esp. afiladura), s. f. Ce qu' on affile ou aiguise en une fois. R. afiela.
D' afilado pour d' à filado.

Afieladouiro, Ahiladèro (g.), Ahilo (bord.), (esp. afiladera), s. et adj. f. Affiloire, pierre à aiguiser, v. agusadouiro.
Au gouvernour e magistrat 
Jou doun la pèiro ahiladèro. 
G. D' Astros.
R. afiela.

Afielage, Afialage (lim.), Afialatge (l.), Ahilatge (g.), s. m. Action d' affiler, aiguisage, v. amoulage. R. afiela.

Afielaire, Afialaire (lim.), Afialarello, Afialairo, s. Celui, celle qui affile, v. amoulaire. R. afiela.

Afielanda, Afialandat (l.), Afielandado, Afialandado, adj. En train de filer. R. à, fielant.

Afielata, Afilata (l.), (rom. afilatar, it. affilettare), v. a. Mettre un oiseau sous le filet, v. acapiala, clapouna; attraper, leurrer, déniaiser, v. afina.
Afielata, afilatat (l.), afilatado, part. et adj. Déniaisé, déniaisée, dératé, dératée. R. à, fielat.

Afierma, Afirma (l.), Aferma (d.), (rom. affermar, cat. esp. afirmar, port. affirmar, it. affermare, lat. affirmare), v. a. Affirmer, v. acerta, afourti. 
E qui pot afirma que, dins l' estat de mort,
De l' ome qu' es dannat acò n' es pas lou sort?
Debar. 
Afierma, afirmat (l.), afirmado, part. et adj. Affirmé, affirmée. 

Afiermacioun, Afiermacien (m.), Afirmaciéu (l. G.), Afirmaciou (b.), (cat. afirmació, esp. afirmación, it. affermazione, rom. lat. affirmatio, affirmationis), s. f. Affirmation, v. afourtimen. 
Es en afiermacioun, on l' affirme. 
L' ideio latino aura soun afiermacioun la mai soulènno. 
C. de Villeneuve. 

Afiermaire, Afirmaire (l. g.), Afirmarello, Afirmairo (esp. afirmador, lat. affirmator), s. Celui, celle qui affirme. R. afierma. (chap. afirmadó, afirmadora)

Afiermatiéu, Afirmatiéu (l. G.), Afirmativo (rom. cat. affirmatiu, affirmativa, esp. afirmativo, port. affirmativo, it. affermativo, lat. affirmativus), adj. Affirmatif, affirmative. (chap. afirmatiu, afirmativa)
Sus la respouesto afirmativo.
Nouvelliste de Nice. 

Afiermativamen, Afirmatibomen (l. g.), (cat. affirmativament, esp. afirmativamente, it. affermativamente, port. affirmativamente), adv. Affirmativement. R. afiermatièu. (chap. afirmativamen)

Afiermativo, Afirmatibo (l. g.), (it. affermativa, esp. afirmativa, cat. port. affirmativa), s. f. Affirmative. R. afiermatièu.

Afiéu (rom. afic, afix, v. esp. afinco - ahínco -), s. m. Ardeur, entrain, en Toulousain, v. afecioun, acioun.
Devignas pas gaire 
Perqu' aquel jaupo amé tant d' afiéu. 
C. Folie.
R. afisca.
Afiha, Afilha (l. g.), (rom. afilhar, cat. afillar, 
(N. E. Ver adoupcioun: “...desafillo ad todo omne et afillo a vos” - navarro - aragonés, véase el texto de Jaime I con Sancho VI el fuerte de Navarra), esp. ahijar (adoptar). b. lat. adfiliare), v. a. Affilier; adopter, v. afreira.
S' afiha, v. r. S' affilier, s' allier par mariage; s' associer.
Afiha, afilhat (l. g.), afilhado, part. adj. et s. Affilié, affiliée. R. à, fiéu.

Afihacioun, Afihacien (m), Afilhaciou (b.), Afilhaciéu (l. g.), (b. lat. affiliatio, affiliationis), s. f. Affiliation; adoption, v. adoupcioun. R. afiha. (cas. ahijamiento, prohijamiento, adopción; chap. afillamén, adopsió)

Afihamen, Afilhamen (l. g.), (rom. afilhamen, cat. afillament), s. m. Action d' affilier, d' adopter. R. afiha.

Afihoulamen, Afilhoulamen (l.), (rom. afilholamen), s. m. Affiliation par le baptême. R. à, fihòu (chap. apadrinamén, afillamén, los padrins apadrinen al fillol al batech, apadriná; cas. apadrinamiento, ahijado : hijuelo); Afila, v. afiela; afilata, v. afielata. 

Afin, Afi (l. G.), Acerafin (Var.), (esp. afin - a fin de que -, it. affine), conj. Afin, v. pèr. 
Afin que, pèr afin que, afin que. R. à, fin.

Afina (rom. cat esp. afinar, it. b. lat. affinare), v. a. et n. Achever, terminer, v. acaba (chap. acabá, afiná lo treball); tirer vers la fin, en finir (vieux), v. fini. R. à, fin 1. 

Afina, Fina (lim.), (rom. cat. esp. afinar, port. affinar, it. b. lat. affinare), v. a. et n. Affiner, parfaire, v. esmera (chap. esmerá); ameublir la terre, v. abóudri; tromper avec finesse, duper, enjôler, v. embula; s' amollir, devenir blette, en parlant des fruits. (chap. passás una fruita, tornás molla, blana, per massa madura)
Fau bèn que lou mascle sié fin, 
Quand la femello noun l' afino.
C. Brueys.
Pèr l' afina, segur cal pas èstre pla fort.
A. Mir.
S' afina, v. r. Se duper, s' attraper. 
PROV. Lou plus fin, tard o d' ouro, s' afino.
Afina, afinat (l. g.), afinado, part. et adj. Affiné, affinée. 
L' as bèn afina, tu l' as bien attrapé. R. à, fin 3.

Afinadou (rom. esp. afinador, it. affinatoio), s. m. Affinoir, outil de cordier et de peigneur de chanvre. R. afina. (chap. afinadó)

Afinage, Afinàgi (m.), Afinatge (l. G.), Afinatye (b.), (rom. afinamen), s. m. Affinage, v. esmeraduro; ameublissement de la terre, v. atrencaduro. 
Casso d' afinage, coupelle. R. afina.

Afinaire, Afinarello, Afinairo (rom. afinaire, cat. esp. afinador, it. affinatore), s. Affineur; trompeur, trompeuse, en Dauphiné, v. embulaire. R. afina. 

Afinarié, s. f. Affinerie, lieu où l' on affine. R. afina. 
Afinca, afincha, v. afica. 

Afineta, Afinitat (l. g.), (rom. afenitat, cat. afinitat, it. affinità, esp. afinidad, lat. affinitas, affinitatis), s. f. Affinité, v. alianço. 
Contra alcung de sa consanguinitat ho affinitat. 
(chap. contra algún de sa – la seua – consanguinidat o afinidat)
Cout. de Saint-Gilles.
 
Afinfa, Afinfoula, Afinfourla (l.), Afinoula (rouerg.), (rom. afifollir), v. a. Parer, atinter, v. assièuna, atrenca, pimpa. 
Pèr l' afinfa, lou prepara.
A. Arnavielle. 
S' afinfa, v. r. Se parer avec orgueil ou affectation, se bichonner. 
Afinfa, afinfourlat (l.), afinfourlado, part. et adj. Pimpant, pimpante. R. à, finfo, fifour.
Afinimen, v. finimen. 

Afinouiro, s. f. Affiloire, pierre propre à donner le fil aux outils, v. afieladouiro. R. afina.
Afinta, v. finta; afinta, v. afica; afinto, v. à finto; afiouca, v. afouga. 

Afiquet, Afisquet, s. m. Affiquet, petit ajustement de femme, épingle, v. brouquet, ajust. 
Touto vosto bèutat n' es aro que pinturo.
(chap. tota la vostra bellesa no es datra cosa que pintura...)
Que magnos, qu' afiquets. 
Du Bartas.
R. afica. 
Afirma, v. afierma; afiroula, v. afusela; afisa, v. afida.
 
Afisc, Afich (l.) Afisco (rom. afigi, lat. affixus), adj. Friand, attrayant, attrayante, v. fricaud, friquet.
E sies bèn talamen afisco 
Que pertout parlon de Catau. 
C. Brueys.

Afisca, Ahisca (g.), Afrisca, Afresca (l.) Afusca, Avusca, Afousca (m.), (rom. afiscar, b. lat. affixare), v. a. Exciter, animer, passionner, v. afouga; attirer, enjôler, charmer, v. enfiscaia, afeciouna; requinquer, attifer, v. afica.
Afisque, afisques, afisco, afiscan, afiscas, afiscon. 
Afisca 'n chin, haler un chien; afisca l' apetis, provoquer l' appétit.
S' afisca, s' afresca, s' afousqueira, v. r. S' animer, s' empresser; prendre goût, s' opiniâtrer à quelque chose; s' irriter.
E le pis es que, quand s' afisco,
Toutos li cridon: avalisco!
P. Goudelin.
Afisca, afiscat (l.), afiscado, part. et adj. Animé, passionné, empressé (empressó original), effronté, attifé, ée.
Èro afiscado, elle marchait hardiment. 
E noun detèsto quel pecat, 
Pèr-ço-qu'es contro el afiscat. 
B. Grimaud. 
R. afisc. 

Afiscacioun, Afiscaciéu (l.), Afuscacien, Afouscacien (m.), (rom. afic, afix), s. f. Attachement, application, obstination, v. achinimen; ardeur, empressement, v. afecioun, fogo. 
Dins soun afuscacien fèt uno couiounado. 
(chap. dins sa ofuscassió – com estáe ofuscat - va fé una collonada)
F. Peise. 
Coumo trei gat bòrni blagavon 
E d' afuscacien alumavon. 
V. Gelu.
R. afisca.

Afiscadou, Afuscadou (m.), s. m. Excitateur, brouillon, v. empuradou. R. afisca. (chap. exitadó, excitadó; animadó, apassionadó)

Afiscaire, Afriscaire (l.), Afriscairello, Afriscairo, s. et adj. Celui, celle qui excite, anime, passionne, v. empegnèire. 
Tals fruches afriscaires e rousencs. 
L. de Ricard.
R. afisca.

Afiscalha, v. a. Atinter, parer, en Gascogne, v. afistoula. 
S' afiscalha, v. r. Se parer, s' attifer.
Afiscalhat, afiscalhado, part. et adj. Atinté, atintée, attifé, attifée. 
Partès, anas-vous-en, lusents, afiscalhats. 
J. Jasmin.
R. afisca.
Afisoula, afisourla, v. afusela.

Afispa, Afispado (cas. avispado), adj. Alerte, éveillé, rusé, éveillée, rusée, en bas Limousin, v. escarrabiha. (chap. espabilat, alerta, despert)
Uno afispado cardounilho. 
L. Boucoiran.
R. afisca, afinfa.
 
Afisse, Afisso (lat. affixus), adj. et s. t. de grammaire. Affixe. 
(cas. afijo; chap. afixe, terme de gramática)

Afistoula, Afistourla, Afiscoula, Afuscula (esp. afistolar; rom. fistola, roseau, lat. fistula), v. a. Rendre svelte, amincir, v. afusela, aprima (chap. aprimá, aprimás: yo me aprimo, aprimes, aprime, aprimem o aprimam, apriméu o aprimáu, aprimen); attifer, atinter, orner, 
v. afinfa, atrenca.
S' afistoula, v. r. Devenir svelte, maigre; s' attifer, se parer, v. amousteli. (chap. fés magre, prim, en menos grassa, greix o sagí, esbelt. Li fa bona falta a Juaquinico Monclús, el gras, presidén de la Ascuma.)
Afistoula, afistoulat (l.), afistoulado, part. et adj. Aminci, amincie, exténué, exténuée, maigre; éveillé, éveillée, dégourdi, dégourdie; requinqué, requinquée.

Afistouli (S'), v. r. Maigrir, v. afistoula.
Afistouli, afistoulit (l.), afistoulido, part. et adj. Maigri, maigrie.

Afita (it. affittare, b. lat. affictare), v. a. Affermer, louer, assurer, convenir, à Nice, v. arrenda, assegura, louga (chap. llogá, arrendá); acquérir, acheter, à Sault, v. achabi; entretenir, soigner, en Béarn, v. afacha.
PROV. NIÇ. Qu emblanquisse la maioun la vòu afita.
(chap. Qui emblanquix o blanqueje la casa la vol arrendá, llogá.)
- Aquéu qu' afito de bèn à-n-un vesin, 
A de proucès sero e matin.
S' afita, v. r. Se procurer.
Afita, afitat (niç.), afitado, part. Affermé, affermée, assuré, assurée. R. à, fit.
Afixa, v. aficha; afixo, v, aficho; aflac, v. flac.
Aflaca (esp. aflacar), (chap. aflaquís, aprimás, arguellás, debilitás, afluixás) v. a. et n. Rendre mou, flasque, affaiblir, v. aflaqui, aflanqui. Aflaque, aflaques, aflaco, aflacan, aflacas, aflacon. 
(chap. yo me aflaquixco o aflaquixgo, aflaquixes, aflaquix, aflaquim, aflaquiu, aflaquixen; yo me arguello, arguelles, arguelle, arguellem o arguellam, arguelléu o arguelláu, arguellen; etc.)
Lou foucha m' aflaco.
H. Birat. 
S' aflaca, v. r. Devenir flasque, s' apaiser. 
La tempèsto s' aflaco. (cas. la tempestad se aplaca, se calma, amaina, se debilita; chap. la tronada o tempestat se aplaque, se calme, amaine, se debilite, afluixe)
C. Peyrot. 
Aflaca, aflacat (l.), aflacado, part. et adj. Affaibli, ie, énervé, ée. 
Vese uno bello femo apaurido, aflacado.
F. Du Caulon.
R. à, flac. 

Aflama, Aflamba (l.), Alama (g.), (rom. cat. aflamar, it. affiammare, v. fr. aflamber), v. a. Enflammer, v. enflama; irriter une plaie, v. entahina. (cas. inflamar; chap. inflamá, inflamás una ferida; aflamá, aflamás : se han aflamat les pataqueres)
La poudro va tout aflamba. 
P. Goudelin.
Tant de barguilhos alumados, 
Amics, aflambarion l' oustal. 
Cazaintre. 
S' aflama, v. r. S' enflammer.
Aflama, aflambat (l.), aflambado, part. et adj. Enflammé, ée.
Veguèron un trevant tout aflama, ils virent un revenant entouré de flammes. R. à, flamo.

Aflambeira, Aflambairat et Enflambairat (l.), Aflambeirado, Aflambairado, Enflambairado, adj. Enflammé, ée, v. afara.
Moun sang, que boulissiò dins mas venos, fusavo 
Vers moun visage aflambairat. 
J. Azaïs.
R. à, flambèu. 
Aflamina, v. fróumina; aflanca, v. flanca. 

Aflanqui, Eiflanqui (d.), Aflanca, Esflanca (l.), Eiflanca (d.), v. a. Efflanquer, énerver, v. assanca, desloumba. 

Aflanquisse, aflanquisses, aflanquis, aflanquissèn, aflanquissès, aflanquisson. 

Li fèbre aflanquisson forço, les fièvres sont débilitantes. 

Lou pichot ome aflanco. 

A. Langlade.

S' aflanqui, v. r. S' énerver. 

Aflanqui, aflancat (l.), aflanquido, aflancado, part. et adj. Efflanqué, efflanquée, énervé, énervée. 

Aflanqui, susarènt. 

J.-B. Martin.

R. à, flanc. 


Aflanquimen, s. m. Action d' efflanquer, d' énerver, v. ananquimen, cagno, vanesso.

Noun siéu gagnaire 

Que de l' assermacioun e de l' aflanquimen.

Calendau. 

R. aflanqui. 


Aflaqui, Aflaqueiri (cat. aflaquir), v. a. Rendre flasque, débiliter, v. enflaqui, aflèuni. (chap. aflaquí, arguellá, debilitá, afluixá) 

Counouissès bèn pau la famino 

Que l' aflaquis e que la mino. 

C. Favre.

S' aflaqui, v. r. Se relâcher, s' affaiblir, s' avachir.

Tout s' aflaquissiò, jusquo 's quitis melous. (leo quìtis)

P. Barbe.

S' aflaquiguèron lis auriho de l' ai.

J. Roumanille. 

Aflaqui, aflaquit (l. g.), aflaquido, (chap. aflaquit, aflaquida, arguellat, arguellada, prim, prima, aprimat, aprimada, débil, debilitat, debilitada, fluix, fluixa) part. et adj. Énervé, énervée, lâche.

La velo es aflaquido, la voile est détendue. 

PROV. Quau bastis o se marido 

Vèi lèu sa bourso aflaquido. 

(chap. Si es catalá de Barchinona, la bossa no sonará tan)

R. à, flac.


Aflaquimen, s. m. Relâchement, affaiblissement, v. afeblimen. R. aflaqui.

(chap. aflaquimén, debilitamén, afluixamén, arguellamén, aprimamén)


Aflaquissènt, Aflaquissent (l. G.), Aflaquissènto, Aflaquissento, adj. Enervant, enervante, débilitant, débilitante, v. afeblissènt.

Se béu plus que de biero aflaquissènto.

ARM. PROUV.

R. aflaqui.


Aflat (it. afflato, lat. afflatus, souffle), s. m. Faveur, influence bénigne, soins, caresses, v. amistanço, favour; cavité, enfoncement sous un rocher, dans un gouffre ou hors de l' eau, v. espeluco (cat. espluga; espelunca). (chap. flat : bufera : alé, aliento)

Aquel enfant a ges d' aflat, cet enfant n' est caressé par personne.

As bèn agu l' aflat dóu Creatour.

A. Boudin.

Souto l' aflat de Diéu, sèmpre de flour nouvello

S' alisco la terro au printèms.

T. Aubanel.

Lou plesi de senti s' auboura la pousseto

Sout l' aflat de la man douceto.

B. Royer.


Aflata