Affichage des articles triés par pertinence pour la requête accroupir. Trier par date Afficher tous les articles
Affichage des articles triés par pertinence pour la requête accroupir. Trier par date Afficher tous les articles

mercredi 15 novembre 2023

Agriculturo - Agrouva (20)

Agriculturo (rom. cat. esp. port. lat. agricultura, it. agricoltura), s. f. Agriculture, v. art de la terro.

Dison qu' à nostre rèi l' agriculturo es caro.

C. Peyrot.

Cantant l' agriculturo en tabasant l' enclúmi. 

J.-B. Gaut.

Agrié, v. greso; agriéule, v. agréu; agrifa, v. agripa; agrifien, v. grafioun. 

Agrifin (rom. grifaign, hargneux), s. m. Aigrefin, escroc, v. arpian, pito-sòu. R. agripa.

Agrifiounié, v. grafiounié; agrifoul, v. agréu; agrige, v. eigrige.


Agrilha, v. a. Allécher, en Guienne, v. agroumandi. R. à, grilho, grasilho.


Agrimeno, Agrimóni, Grimoueno (rh.), Agramouno (nie), (rom. agrimen, cat. esp. port. it. lat. agrimonia), s. f. Aigremoine, plante, v. erbo-de-vèire, sourbeireto. 

Agrimo, v. lagremo.


Agrimoueno, Angrimoueno, Grimoueno (m.) (gr. *, tache blanche), s. f. Assemblage de petits nuages grumelés et moutonnés qui se montre au haut du ciel, quand la bise commence à souffler, cumuli des savants, v. agnelin.

I' a l' agrimoueno, le ciel est pommelé.

L' agrimoueno dins l' estiéu marco de vènt, dins l' ivèr marco de nèu.

ARM. PROUV.

Agrimouié, agrimoulié, v. gróuselié; agrimouio, v. gróusello; agrimpa, v. agripa.


Agrinié, n. d' h. Agrinier, patron d' une église du diocèse de Viviers.

Agrinié, agrino, v. agrenié, agreno; agrio, v. gruio; agriolo, v. auriolo.


Agriot, Griot (toul.), (angl. egriot), s. m. Griotte, en Gascogne, v. agrioto; Griot, nom de fam. mérid.

Manjao las cerièros dam de mericles, afi que semblèsson de griots.

P. Goudelin.

R. grut.


Agrioto, Agrueto et Agruto (m.), Agroueto, Grueto, Agriòuto, Gròutio (d.), Agreoto, Grioto, Grito (l.), (it. agriotta), s. f. Griotte, cerise aigre, 

v. guindoulo, pampouio; marbre tacheté de rouge et de brun, dont il y a des carrières à Caunes (Aude). 

Agrioto de la grosso, gobet, cerise à courte queue, v. betorgo. 

Meseioun d' agrioto, noyau de cerise; acò 's verai coume manjan d' agrioto, cela est vrai comme il neige; couiounan o manjan d' agrioto? est-ce pour plaisanter, oui ou non? 

Aubouro eis ue de la pichoto

Un bèu brout clafi d' agrioto. 

A. Crousillat.

PROV. Au mes de jun,

Manjo l' agrioto en dejun. 

- Quand as bèn suça l' agrioto, regrètes pas lou meseioun. 

R. aigre ou grut.

Agrióudi, v. agaiardi.


Agrioutat, Agrivoutat (m.), s. m. Liqueur composée d' eau-de-vie et de sucre, dans laquelle on confit des cerises à courte queue; fruit de l' épine-vinette, v. abagnor, agradello, gougouli, vineto.

Laisso que ta bouco se bagne,

Faguè mèste Ramoun, d' un pau d' agrioutat.

Mirèio.

R. agrioto.


Agriouteto, s. f. Petite griotte, v. guindouleto. R. agrioto.


Agrioutié, Grioutié, Agrutié (d ), Grivoutié (m.), Agroutiè (l.), Agrioutè, Grioutè (g.), Agriboutiar (a.), s. m. Griottier, cerisier sauvage, v. guindoulié, betourguié; épine-vinette, arbrisseau, v. eigret, vinetié; nom de fam. prov. R. agrioto.


Agrioutiero, Agrioutièiro (l.), Agrioutèiro, Grioutèiro, Gróutièro (d.), Agrutiero (m.), s. f. Champ planté de griottiers; griottier, cerisier, v. cereisié. R. agrioto.


Agripa, Agrifa (l.), Agrimpa (rh.), Aigripa, Eigripa, Egripa (d.), Gripa, Grifa (suéd. gripa, angl. gripe, b. lat. agrifare), v. a. Agripper, v. agrafa, arrapa; égratigner, v. grafigna.

Se lou tavan pèr fes l' agripo.

C. Blaze.

S' agripa, s' agrifa, v. r. S' agriffer, s' accrocher.

D' aquesto s' agrimpo à la post. 

L. Roumieux. 

Agripa, agrifat (l.), agrifado, part. Agrippé, agrippée. 

Aurion dit que les gats las abion agrifados. 

L. Vestrepain.

R. à, gripo. 


Agripa (lat. Agrippa), n. p. Agrippa, gendre d' Auguste, auquel on attribue la construction du pont du Gard.

Lou libre d' Agripa, le livre de Cornélius Agrippa, philosophe du moyen âge, fameux autrefois parmi les gens du peuple qui le croyaient propre aux évocations diaboliques. 


Agripado, Egripa et Aigripuero (d ), s. f . Ce qu' on agrippe en une fois, coup de griffe, griffade, v. arpado (chap. sarpada; grapada), grafignado. 

R. agripa.

Agrivoutié, v. agrioutié; agromourié, v. agréu; agrou, v. eigrour; agroua, v. agrouva; agroua, v. groua.


Agrouagna (s'), s' Agrougna (m.), s' Agragna (a.), v. r. S' accroupir, se tapir sur sa couvée, v. agrouva, agrouvassa.

Agrouagna, agrouagnado, part. Accroupi, accroupie. 

R. à, grouagno. 

Agrouagno, v. grouagno; agroucha, v. agrouvassa; agrouchouna, agrouchouni, agroucouri, v. acrouchouni; agrouelo, v. agraulo, graio; agroueto, v. agrioto; agroufien, agroufioun, v. grafioun; agroufiounié, v. grafiounié; agroulhouna, v. gourreta; agrouma, v. agruma. 


Agroumandi, Agourmandi (l.), Engroumandi, Engourmandi, v. a. Affriander, affrioler, v. agloutouni, agouludi.

Aquéu paradis

Que m' agroumandis.

Isclo d' or.

Lou mèu dóu Leberoun, à l' oustau, pèr ma fisto! 

Agroumandira bèn mei dous enfantounet. 

F. Vidal.

S' agroumandi, v. t. Devenir gourmand, friand.

Agroumandi, agourmandit (l.), agroumandido, agourmandido, part. et 

adj. Affriandé, affriandée, alléché, alléchée. R. à, groumand.


Agroumandimen, s. m. Action d' affriander. R. agroumandi.


Agroumela, Agrumela (g.), Agroumilha (L.), Agroupela, Agrupela, Agroula (rh.), Agrumilha, Agremilha, Agroumoulha (a.), Agroubilha (d.), (cat. agromollar, it. agrumelare, aggrumolare, aghermigliare), v. a. Mettre en grumeaux, rapprocher, grouper, pelotonner, amonceler, agglomérer, v. amoutela, amoutassi, grumela. (chap. aglomerá; apilotoná, agrupá, ajuntá, etc.)

Agroumelle, agroumelles, agroumello, agroumelan, agroumelas, agroumellon. (chap. aglomerá; aglomero, aglomeres, aglomere, aglomerem o aglomeram, aglomeréu o aglomeráu, aglomeren.)

Agroumela de fièu, mettre du fil en peloton.

S' agroumela, v. r. S' engrumeler, s' accroître, se rassembler, v. acouquela; se pelotonner, s' accroupir, v. amoulouna; se recroqueviller, 

en parlant du fil, v. regremilha. 

Quand lou grand fred fai tout agrumela. 

J. Jasmin. 

On vèi lours esquinals, qu' on nou pot pagela,

Se goudilha, s' estorse e pèi s' agrumela.

Guitard.

Agroumela, agrumelat (g. l.), agroumelat, agroumelado, agrumelado, part. et adj. Engrumelé, engrumelée, pelotonné, pelotonnée, aggloméré, agglomérée; accroupi, accroupie.

Tau se presènton à la visto,

Agroumela pèr lòngui listo,

Li milo nivouloun de l' agrimoueno. 

Calendau.

R. à, groumèu, grumèu.


Agroumelaire, s. m. Moulin à gruau, v. grudadou. R. agroumela.


Agroumeli, Agrumeli, Agroumouli (rh.), Agremeli, Agremouli, Engroumeli, Engraumeli, Engroumouli, Engraumouli (l. G.), Acremouli (lim.), v. a. Mettre en grumeau, en peloton, v. agroumela, amouchouna.

Agroumelisse, agroumelisses, agroumelis, agroumelissèn, agroumelissès, agroumelisson.

S' agroumeli, v. r. Se pelotonner sous l' action du froid, se blottir, s' accroupir, v. amarrouca.

Aro nous agroumelissèn

Davans la caro d' un gendarmo.

Isclo d' or.

Agroumeli, agrumelit (l.), agroumelido, agrumelido, part. et adj. 

Grumelé, grumelée, pelotonné, pelotonnée; blotti, blottie, accroupi, accroupie.

D' agroumeli, d' agroubilhous (d.), étant accroupi.

Un pople agroumeli dedins la pourrituro.

A. Rous. 

N' ai lous membres agroumelits. 

P. Gaussen.

R. à, groumèu.


Agroumelimen, Agroumoulimen, s. m. Blottissement, v. acouvassamen. R. agroumeli.

Agroumi, v. agruma; agroumourié, v. agréu; agrouna, v. agrouma; agrouncha, v. acougouncha. 


Agrounome (esp. port. agrónomo, gr. *), s. m. t. sc. Agronome, v. terrassan.

Charmant ami, bon agrounome, 

Se sès lou paire di gros porc,

N' en sès pamens un galant-ome.

J. Reboul. 


Agrounoumi, Agrounoumic (l. g.), Agrounoumico, (cat. agronomich, esp. it. agronómico), adj. t. sc. Agronomique. R. agrounoumio.


Agrounoumio (cat. it. esp. agronomía, gr. *), s. f. t. sc. Agronomie, 

v. art de la terro, meinajarié. 


Agroupa, Groupa (esp. agrupar, it. aggruppare), v. a. Nouer, v. nousa; grouper, v. groupa; envelopper, v. arroupa, agouloupa.

Agroupo sas mans contro la muralho. 

A. Langlade.

Es brave quand la taulo agroupo

Uno amistouso e gaio troupo

T. Aubanel.

S' agroupa, v. r. Se nouer; s' envelopper dans son manteau; se grouper, se serrer. 

Es que lei calado

Soun tant mau taiado

Que se li agroupè. 

J. Huot.

Agroupa, agroupat (l.), agroupado, part. et adj. Enveloppé, enveloppée, groupé, groupée.

Dins l' aigo Avignoun se miraio, 

Agroupa souto lou palais.

M. Bourrelly.

R. à, group.


Agroupamen (it. aggruppamento) (cas. agrupamiento, agrupación; chap. agrupamén, agrupassió) s m. Action de nouer, groupement, 

v. assemblage (cas. ensamblaje). 

Lou felibrige es un agroupamen.

(chap. La Ascuma es un agrupamén de catalanistes en sede a Calaseit.)

X. de Ricard.

R. agroupa.

Agroupela, v. agroumela; agroupemouti, v. agroupi, agamouti.  


Agroupi (s'), s' Acroupi (l.), s' Acroupouna (for.), (rom. agropir, acropir), v r. S' accroupir, v. agrouva; sommeiller, v. peneca. 

Agroupisse, agroupisses, agroupis, agroupissèn, agroupissès, agroupisson. 

Agroupi, agroupido, acroupit (l. g.), acroupido, part. et adj. Accroupi, accroupie.

Agroupi dins lou mau coumo dins un lançòu.

Abbé Bayle.

R. à, groupo.


Agroupimen, Acroupissimen (l.), s. m. Accroupissement, v. agroumelimen. R. agroupi.

Agrouselié, agrousello, v. gróuselié, gróusello; agroussa, v. agrouvassa; agroutié, v. agrioutié; agroutouni, v. agréutouni.

Agrouva, Agroua (m.), (rom. acorbar, lat. curvare), v. a. Asseoir sur les talons, v. escagassa; pour couver, engendrer, v. groua.

S' agrouva, v. r. S' accroupir.

Agrouvo-te, accroupis-toi.

E près d' elo s' agrouvo

E sus elo se pènd.

A. Tavan.

Agrouva, agrouvat (l.), agrouvado, part. et adj. Accroupi, accroupie. 

Camina d' agrouva, marcher à croupetons.

Agrouvamen - Aguèsse (21)

Agrouvamen, s. m. Accroupissement, v. acouvassamen. R. agrouva.

Agrouvassa (s'), S' Acourbaissa (querc.) S' Agroussa, S' Agroucha (m.), V. r. S' accroupir tout-à-fait, se blottir, v. acougouncha, agrouagna, acouvassa.

S' amoulouno touto, s' agrousso. 

M. Bourrelly.

Agrouvassa, agrouvassado, part. et adj. Accroupi, blotti, ie.

Uno tauleto soustengudo pèr dous lioun agrouvassa. 

A. Michel.

Uno femo, uno maire, agrouvassado au sòu.

B. Bruneau. 

R. agrouva.

Agrouvelié, agrouvello, v. gróuselié, gróusello; agrua, v. groua; agrueto, v. agrioto; agrufié, v. agufié; agrufien, agrufioun, v. grafioun; agrufinié, v. grafiounié; agruio, agruo, agrue, v. gruio, gruo, grue.


Agrum, Agrun (lat. grumus), (chap. grumo, de col, de sang) s. m. Masse, agglomération, v. mouloun; pour fruit aigre, v. eigrun: Dagrum, nom de fam. auvergnat.

Lanço un agrum de foc.

Daveau.

Lou patés a 'n agrum de mots (N. E patués, patois)

Dount lou francés se freto 's pots.

A. Mir.

R. agruma.


Agruma, Agrouma, Agroumi (for.), (esp. agrumar, it. aggrumare), v. a. Agglomérer, v. agroumela.

Le brave capela sus soun felhat agrumo

Forço benedicciéus.

Peirounet.

S' agrouma, v. r. S' agglomérer; se blottir, s' accroupir, v. agrouva.

Agrouma, agroumat, agroumado, agrounat (rouerg.), agrounado, part. Blotti, ie; courbé au travail. R. à, grum.

Agrumela, v. agroumela; agrumeli, v. agroumeli.


Agrumèu, Argumèu (b.), Agrumèl (l.), s. m. Variété de raisin blanc, connue à Montpellier; aigre-doux, patelin, v. flaugnard. 

Agrumèu negre, variété de raisin noir. R. agrum, eigrun.


Agrumi (s'), v. r. Se blottir, s' accroupir, en Limousin, v. agrouma, agroumeli.

Agrumi, agrumido, part. et adj. Blotti, ie, pelotonné, ée.

Agrumido al coufin, esperabo toujour. 

B. Telismart. 

R. à, grum.

Agruna, v. engruna; agrunas, v. agrenas; agrunèl, agrunello, agruno, v. agreno; agruneliè, agruniè, v. agrenié; agrunleto, v. dindouleto; agruo, agruoue, v. gruo; agrupela, v. agroumela; agrupesi, agrupi, v. agrepesi, agrepi; agrùpi, v. grùpi.


Agrupia, Acrupia, Engrepia (l.), v. a. Mettre à la mangeoire, v. arriba, afena.

Agrùpie, agrùpies, agrùpio, agrupian, agrupias, agrùpion.

S' agrupia, v. r. Se mettre à la crèche.

Lou pèis feran, despièi la sùpio

Fin-qu'à la làmi, aqui s' agrùpio.

Calendau.

Agrupia, agrupiado, engrepiat (l.), engrepiado, part. Qui mange à la crèche. R. à, grùpi.

Agrupitat, v. grepita. 


AGRUTA (v. fr. agruter?), v. a. Ravir, ôter, en Languedoc, v. leva, rauba.

Agrutié, agrutiero, v. agrioutié, agrioutiero; agruto, v. agrioto; agte, v. ate.


Agu, Gu (lim.), Agut, Avut, Abut (b. l.), Augut (g. niç.) Auut (bord.), Ajut (querc.), UDO, UIO et U (d.), (rom. agut, cat. hagut, haguda, it. avuto, lat. habitus), part. pas. Eu, eue; rendu, rendue, perdu, perdue; pour aigu, aiguë, v. agut. R. avé.

Aguä, aguda, v. agusa.


Agudamen (rom. cat. agudament, esp. port. agudamente, it. acutamente), adv. D' une manière aiguë, finement, v. finamen.

R. agut.


Agudesso (rom. esp. port. agudeza, cat. agudesa, it. acutezza), s. f. Acuité, finesse, v. finesso. R. agut.


Agudet, Agudeto (rom. agudet, it. agutetto), adj. Finement aigu, aigue, piquant, piquante, v. fin. R. agut.

Agùdis, agudos, plur. narb. d' agu, agudo.


Agudo, s. f. Obtention, possession, impétration, v. poussessioun. R. avé.


Ague, Àgui (m.), Àigui (niç.), Age (l.), Atge (auv.), Àgi (bord.), Àugi, Àugei (g.), Aie (a. Lim.), Àyi (b.), Ave, Avo (viv. d.), (rom. ag, aig, cat. haja, it. abbia, lat. habeam), que j' aie, v. avé. (chap. que yo haiga + partissipi, ejemple, que yo haiga minjat. Se apareix mes al de Niza, sigue en h o sense.)


Ague, Aigue (niç.), Age (l.), Àgi, Ayi (bord), Ajo (rouerg.), Atjo (auv.), Auge, Aujo (g.), Aie, Aio (a. Lim.), Aye (b.), Ave (d.), (rom. ag, ac, aga, aia, aya, aye, cat. haja, it. abbia, lat. habeat), qu' il ou qu' elle ait. v. avé. (chap. que ell o que ella haigue + partissipi, ejemple, haigue fet. Coinsidix en lo de Niza, sigue en h o sense.)


Agué, Aguer (a.), Aguedre, Agudre, Agure (l.), Agé, Augé, Augué (g.), (rom. aguer, auer, cat. aver, haber, goth. aigan, lat. habere), 

v. aux. Avoir, v. avé plus usité. (chap. verbo auxiliá habé. Presén del infinitiu: yo hay, tú has, ell o ella ha, natros o natres ham o habem, vatros o vatres hau o habéu, ells o elles han.)


Aguè, Aguèt (l.), Aiguèt (niç.), Aguèc, Aguit (a. D.), Agèt, Augèt (toul.), Atgèt (querc.), Auguèt (b. lim.), Auguèc, Auèc, Augouc, Auouc, Augout, Agout, Aouc, Aout, Augut (g.), Auut, Auu (bord.), Abou (b.), At (Velay), (rom. aguet, ago, ag, ac, cat. haguè, lat. habuit), il ou elle eut, v. avé. 

Aguèi, v. aguèsse; agueino, v. aleno.


Agueira, Agaira (l.), Agaida (montp.), v. a. Avuer, guetter, v. agara, gueira; exciter, pousser par des invectives, harceler, huer, v. agarri, cussa; pour lapider, v. aqueira.

Aguèire, aguèires, aguèiro, agueiran, agueiras, aguèiron.

Mès aiçai vous agaire

Jusqu'à l' ivèr que vèn.

C. Favre.

Agueira, agueirado, agairat (l.), agairado, part. et adj. Excité; éveillé, ée, alerte, v. escarrabiha. R. à, guèiro. 

Agueirado, v. aqueirado; agueit. v. alet; agueita, v. agacha.


Agueit-apensat, s. m. t. de coutumes. Guet-à-pens, en vieux gascon. 

R. agach, apensat.


Aguen, Aiguen (niç.), Agen (l.), Atgen (auv.), Aigen, Augem (g.), Àgim, Àyim (bord.), Aien (a.), Ajan (toul.), Ajam, Aiam (lim.), Ayam (b.), Avim (d.), (rom. aiam, ayam, cat. hajam, it. abbiamo, lat. habeamus), ayons, que nous ayons, v. ave. (chap. que natros o natres haigam o haiguem; que yo haiga, haigues, haigue, haigam o haiguem, haigáu o haiguéu, haiguen. + partissipi, ejemple, que tú haigues fet.)

Aguena, v. alena.


Aguenaud, Laguenaud, Guenaud, Audo, s. et adj. Habitant de Laguène, v. papajoun; Haguenot, nom de fam. lang. R. agueno.


Aguenda, Aguendado, adj. Dépenaillé, dépenaillée, en bas Limousin, v. espeiandra. R. à, guendo.


Agueno (L'), (lat. Aquina), n. de l. Laguène (Corrèze).

PROV. Couneissès un ome de l' Agueno? ié disien Mifoutès,

locution usitée à Tulle pour dire: vous m' ennuyez, v. Galargue.


Aguènt, Agent (g.), Aient (a. L.), Ajant (périg.), Aiant (lim. d.), (rom. avent, ayan), ayant, v. avent. R. aguè. (chap. habén + partissipi, ejemple: Habén suspés este examen, - tú - no passarás de curs.)


Aguère, Aguèri (m.), Aiguèri (niç.), Aguèro (d.), Aguèi, Agui, (lim.), Agère, Agèri, Agèi (toul.), Auguère, Auguèi (b. Lim.), Agóuri, Augoui,  Augùri, Augu (g.), Auùri (bord.), Aboui (b.), (rom. agui, agra, cat. hagui, lat. habui, habueram), j' eus, v. avé. (chap. yo haguera + partissipi; haguera, hagueres, haguere, haguerem, haguereu, hagueren.)


Aguères, Aiguères (niç.), Aguèreis (d.), Aguèrei (d. Lim.), Aguèra, Auguèras (lim.), Agères, Agèros (l. toul.), Auures (bord.), Augous (g.), Abous (b.), (rom, aguist, agras, cat. haguères, lat. habuisti, habueras), tu eus, v. avé. (chap. Si tú hagueres + partissipi. Coinsidix sense la h en lo de Niza y Tolosa: Toulouse, y en lo catalá segons Mistral. Lo catalá normatiu ha modificat lo hagueres per haguesses, haguessis.)


Aguerian, Agueian (rh.), Aiguerian (niç.), Aguèren, Aguren (alb.) Aguèrem, Aguèbam (lim.), Auguèram, Auguèm (b. Lim.), Aguèrim, Aguèron (d.), Aguen, Agerian, Agèren, Agèen (l.), Augùren, Augoum (g), Auùrem (bord.), Aboum (b.), (rom. agram, cat. haguèrem, it. avemmo, lat. habueramus, habuimus), nous eûmes, v. avé.

(chap. natros o natres haguerem + partissipi. Coinsidix en lo lemosín, treta la h. Lo catalá normatiu ha modificat haguèrem per nosaltres haguessem o haguessim.)


Aguerias, Agueia (rh.), Aiguerias, (niç.), Agerias (toul.), Aguerèts, Aguèrit (d.), Agères, Aguères, Aguèrets (l.), Aguèrei, Aguèra (lim.), Auguerats, Auguets (b. lim.) Auurèts (bord.), Augouts (g.),

Abouts (b.), (rom. agratz, cat. haguèreu, lat. habueratis, habuitis), vous eûtes, v. avé. (chap. Vatros o vatres haguereu + partissipi. El català subnormalitzat ha modificat lo haguèreu per haguesseu o haguessiu.)


Aguerli, Agreli (for.), Aguerlhi, Aguerlha (l.), v. a. Tortuer une broche, une aiguille, v. atourti, gibla.

Aguerlisse, aguerlisses, aguerlis, aguerlissèn, aguerlissès, aguerlisson.

S' aguerli, v. r. Se tortuer, s' envoiler, v. envela.

Aguerli, aguerlido, aguerlhit (l.), aguerlhido, part. et adj. Tortué, tortuée, envoilé, envoilée. R. à, guerle.

Aguèro, v. eiguiero.


Aguèro, Aguèros, Aguèro, Agueram, Aguerats, Aguèrou (rom. agra, agras, agra, agram, agratz, agron, lat. habueram, habueras, habuerat, habueramus, habueratis, habuerant), 2e imp. du subj. usité en Albigeois et Limousin: j' eusse, tu eusses, il eût, nous eussions, vous eussiez, ils eussent, v. aguèsse, auriéu.

(chap. haguera, hagueres, haguere, haguerem, haguereu, hagueren.)


Aguèron, Aiguèron et Auguèron (niç.), Aguèrou, Agèrou (l.), Aguèren, Augueron (lim.), Auguèren, Augèbon (toul.), Augoun, Auoun, Aoun (g.), Auùren (bord.), Aboun (b.), Aguiron, Aguèrant (d.),

(rom. agron, agro, agren, agran, cat. haguèren, lat. habuerunt, habuerant), ils ou elles eurent, v. avé. (chap. ells o elles hagueren + partissipi. En lo cas de habé : tindre : tingueren.)


Aguerri (cat. port. - cas. - aguerrir, it. agguerrire), v. a. Aguerrir.

Aguerrisse, aguerrisses, aguerris, aguerrissèn, aguerrissès, aguerrisson.

(chap. aguerrí, aguerrís: yo me aguerrixco, aguerrixes, aguerrix, aguerrim, aguerriu, aguerrixen. Yo soc mol aguerrit, mol valén.)

S' aguerri, v. r. S' aguerrir, se hasarder; se mettre en guerre, se vouloir du mal, v. agarri.

Aguerri, aguerrit (l. g.), aguerrido, part. et adj. Aguerri, aguerrie; en état de guerre.

Lou pagés èro fort aguerrit.

A. Gaillard.

R. à, guerro.


Aguerro, Aguerre (b.), n. de l. Aguerre, nom de lieu fréquent en Béarn; Daguerre, nom de fam. béarnais.

Crestiano d' Aguerro, Chrétienne d' Aguerre, comtesse de Sault, qui joua un grand rôle en Provence au temps de la Ligue.


Agues, Aigues (niç.), Ages, Atges, Ajo (l.), Àtgei (auv.), Àgis, Àyis (bord.), Auges, Ajos (g.), Ayes (b.), Aies (a.), Àieis (d.), Àiei, Àia, Aio (lim.), (rom. aias, cat. hàjas, it. abbi, lat. habeas), impér. et subj. s. du v. avé, aie, que tu aies. (chap. que tú haigues + partissipi; en lo cas del verbo tindre, que tú tingues.)


Agués, Aigués et Augués (niç.), Agés, Agets, Atgets, Agas (l.), Atjas (auv.), Agits, Àyits (bord.), Augets, Ajats, Ajas (g.), Ayats (b.), Aies (a.), Aiei, Aia (lim.), Avit (d.), (rom. aiatz, aias, cat. hajau, it. abbiate, lat. habeatis), impér. et subj. plur. du v. avé, ayez, que vous ayez.

(chap. que vatros o vatres haigáu o haiguéu + partissipi.)

Aguessac, v. agassa.


Aguèsse, Aguèssi (m.), Aiguèssi, Auguèssi (niç.), Agèsse, Agèssi (l.), Aguèsso, Aguèi, Aguè (lim.), Auèsse (toul.), Auguèsse (b. Lim.), Auguès (alb.), Agóussi, Óussi, Augóussei, Augusse (g.), Auùssi (bord.), Abóussi (b.), Aguèsso, Ausso, Ousso (d.), (rom. aguès, aguessa, cat. haguès, 

it. avessi, lat. habuissem), que j' eusse, v. avé. (chap. que yo haguera; en lo cas del verbo tindre: tinguera.)


Aguèsse, Aguesso (m.), Aiguèsse, Auguèsse (niç.), Agèsso, Agèsse, Agès (l.), Aguèsso, Aguè (lim.), Auèsso (toul.), Agousso, Agous, Augousse, Augusse, Augousso, Aousso, Ausso, Ousse (g.), Auùssi (bord.), Abousse, Aboussie (b.), Aièisse, Ausse, Eusse, Usse (d.), (rom. aguès, cat. haguès, it. avesse, lat. habuisset), qu' il ou qu' elle eût, v. avé. (chap. Que ell o ella haguere; en lo cas del verbo tindre: tinguere.)

vendredi 17 novembre 2023

Airadet - Ajougui (28)

Airadet, Aradet, Airedech, Adrest, s. m. Fruit de l' airelle, raisin des bois, en Languedoc, v. age.

Manja d' aradet, manger des baies d' airelle.

R. aire.

Airado, v. eirado; airal, v. eirau; airan, v. eiran; aïranço, v. ahiranço; airant, v. ahirant; airat, v. aera.

Aire (rom. esp. aire, cat. ayre, it. aere, lat. aer, aeris), s. m. Air, vent, atmosphère; suite de notes musicales; physionomie, ressemblance, maintien, v. èr plus usité.

Aire (rom. esp. aire, cat. ayre, it. aere, lat. aer, aeris), s. m. Air, vent, atmosphère; suite de notes musicales; physionomie, ressemblance, maintien, v. èr plus usité.

L' aire dóu païs l' atiro, l' air natal l' attire; en l' aire, en l' air; à miech aire, entre ciel et terre; entèndre à miech aire, entendre à demi-mot, v. vejaire; passa entre dous aire, courir rapidement, voler; avé bon aire, avoir bon air; un ome de bon aire, un homme noble, généreux, aimable, en vieux provençal, d' où le français débonnaire; douna d' aire en quaucun, avoir de l' air de quelqu'un; de l' aire que lou dis, à l' air dont il le dit; vira lou cantoun d' un aire, prendre la ritournelle d' un air; se douno trop d' aire, il est trop fat; tron de l' aire, sorte de juron.

PROV. L' aire fai la cansoun.

Aire, Aires (l.), Aise, Erze (a.), Aine (rouerg.), (lat. airas, adis, poirier sauvage), s. m Airelle, arbuste, v. abajou, age, brimbelié.

Aire (lat. Atures), n. de l. Aire (Landes) sur l' Adour, ancien séjour des rois Wisigoths, ancienne capitale du Tursan et des Tarusates, évêché suffragant d' Auch; Daire, Dayre, Deyres, noms de fam. mérid.

Aireia, aireja, v. eireja.

Airens (rom. Ayrens), n. de l. Ayrens (Cantal).

Airet, v. eiret; aireta, v. eireta; airetatge, v. eiretage; airetè, v. eiretié; aireto, v. eireto; airian (d.) pour anarien; airiau, v. eiriau.


Airiè, Airièro, s. Airelle, lieu rempli d' airelles, en Rouergue; pour dépiqueur, van, v. eiriè. R. aire 2.

Airiol, v. eiròu; airis, v. eiris, eris; airissa, v. eirissa, erissa; airissoun, v. erissoun; airitiè, v. eiretié.

Airo, Èiro (d.), Iero (a. m.), (it. aia, esp. lat. area), s. f. Aire, en Languedoc, v. iero 1; enclume de faucheur, v. iero 2; Delaire, nom de fam. auvergnat.

Dóu tèms dis airo,

A. Bigot.

au temps du dépicage.

Airo-Ventouso, nom de lieu près Molières (Gard); Airo-Boudouso, Aireboudouze, famille languedocienne qui porte dans son blason une gerbe de blé d' or.

Airol, airòu, v. eiròu; airolo, v. eirolo; airot, v. eiret; airoulet, v. eiroulet; airoun, v. eroun; airouol, v. auriòu; airugo, v. erugo.

Airous, n. de l. Airoux (Aude), v. manjo-cabarlas.

Ais (rom. Ais, Ays, Ayz, Ayez, lat. Aquae Sextiae), n. de l. Aix-en-Provence, ancienne métropole de la Seconde Narbonnaise, fondée par le proconsul romain C. Sextius Calvinus (123 ans av. J. C.), ancienne capitale de la Provence, siège d' un archevêché, patrie du botaniste Tournefort, des deux peintres Vanloo, du jurisconsulte Siméon et de l' historien Mignet; Aix (Drôme, Corrèze); Daix, nom de fam. mérid. 

(N. E. Aix la Chapelle : Aquisgrán : Aachen : sede de Carlomagno.)

A-z-Ais (rom. ad Ays), à Aix; li gènt d' Ais, de-z-Ais, les habitants d' Aix, v. bourbounés, cacalian, cadet; plant d' Ais, variété d' olivier, à olive pointue, oblongue et d' un rouge foncé, v. pounchudo; òli d' Ais, huile d' Aix; la porto d' Ais, nom d' une porte de Marseille; lou mount Ais, le mont Aix, près Lourdes; la vau d' Ais, Laval-d'Aix (Drôme).

La noblo vilo d' Ais.

G. Zerbin.

PROV. Pèr forço à-z-Ais li pènjon,

contre la force pas de résistance, souvenir de l' époque où l' on pendait à Aix les condamnés à mort.

- Chambriero que se lèvon d' Ais,

Segur se lèvon de l' engrais.

- Cadet d' Ais, fiho de Marsiho.

- De gènt d' Ais

Fagues pas fais,

De Marsiho gaire mai,

E de Touloun

Ni pau ni proun.

- A-z-Ais lou plus couioun

Fai uno mostro à repeticioun.

Soun papa, qu' es ana à-z-Ais,

Vai adurre un pan blanc d' Ais,

Un panié de coco,

Tout pèr la pichoto,

Un panié de canelat

Pèr la regala.

Dicton de nourrice. 

Ais, v. aisse; ais, v. i, is; aisa, v. eisa; aisadomen, v. eisadamen; aisanço, v. eisanço; aisas, v. eisas; aisat, v. eisa; aischi, v. ansin.


Aise (rom. aize, aizi, ais, cat. aise, port. azo, it. agio, b. lat. aysium, asium, asia, lat. asylum, asile, ou gr. *, convenance, bienséance), s. m. Aise, contentement, commodité, aisance, v. op; tonneau, vaisseau, ustensile, vase, v. eisino; espace, large, place, v. espàci.

A l' aise, à l' aise; à soun aise, à son aise; sièu en aise de, je suis bien aise de; d' aise, ad-aise (b.), lentement, doucement, avec précaution; 

t. de musique, adagio; ana d' aise, aller doucement, sans se presser, avec prudence; anas d' aise de lou roumpre, prenez garde à le casser; lou prene d' aise, le prendre à l' aise; prene sis aise, prendre ses aises; aquel oustau a forço aise, cette maison a beaucoup de commodités; lis aise d' un oustau, les êtres d' une maison, v. eisanço, us; lis aise dóu gibié, les allures, les habitudes du gibier; èstre à soun aise, être à son 

aise, être dans l' aisance; iè rendrai cènt aise, je lui rendrai cent petits services; n' ai moun aise, j' en ai suffisamment.

Aro demande pas que pas e aise. 

L. Boucoiran.

PROV. Parlo à soun aise quau à li pèd caud.


Aise, Aiso (rom. ais, it. agevole, gr. *, heureux), adj. Aise, content, contente, v. countènt.

N' en sièu bèn aise, j' en suis bien aise.

Mai d' autro part iéu siéu fouert aise

Que la veritat noun si taise. 

C. Brueys.

Vous noun creirias que iéu soui aise. 

D. Sage.


Aise (rom. aise, angl. haze, brume, bret. aézen, vapeur), s. m. Nuée, nuage errant, v. nèfo, nièulo, nivo; pour airelle, v. aire.

PROV. Aise frisa,

Levant coula.

Vi yeu, Bertran Boysset, XXVIII estelas caser del cel en terra, totas ensems e totas en un aise.

B. Boisset. 

A la nueg sali una 'stela de l' aise.

ID.

Aiset, v. eiset; aisi, aisido, v. eisi, eisido; aisidenço, v. eisanço; aisidomen, v. eisidamen; aisimen, v. eisimen; aisina, v. eisina; aisino, v. eisino; aissa, v. essa; aissa, aissai, v. eiça; aissable, v. ahissable; aissado, aissaio, v. eissado; aissaga, aissava, v. eissaga; aissalin, v. v. eiçalin; aissamount, v. eiçamount; aissaval, v. eiçavau.


Aisse, Ais (lim.), Èis, Èich, Èch (g.), (rom, aiz, eych, esp. exe (eje), port. eixo, it. asse, lat. axis), s. m. Axe, essieu, v. aubre, eissiéu.

Ais de moulin, essieu de moulin; semena sus tres aisse, semer sur la même surface à trois reprises, mais en suivant trois axes différents. 

Sus soun aisse rèsto clavado.

S. Lambert.

Al carretié dóuni lou grais,

Afi qu' engraisse souvent l' ais.

A. Gaillard.

PROV. Fais sus fais

Cacho l' ais.


Aisse, Asse (a.), Ais (l.), Ause (lim.), (rom. ais, esp. aje, asco, all. Haz (Hass; hassen, ich hasse), gr. *, dégoût), s. m. Chagrin, ennui, tristesse, v. aisso, enuei, lagno; dégoût, déplaisance, v. desfeci. 

Faire soun ais, faire ses doléances; faire veni l' asse, soulever le coeur; a d' aisse, il a du malaise.

Un rèi avié souvènt l' asse o bèn lou pegin. 

J. Diouloufet.


Aisse, Asse (lim.), Aiche (a.), Aisso, Asso, Aicho (rom. aci, lat. acidus), (chap. ássit, ássida : agre, agra) adj. Acide, aigre, v. aigre, espoun; rebelle à la culture, v. amar.

Pan aisse, pain aigre, qui a trop de levain; pèu aisse, poil rebelle; païs aisse, pays inculte; erbo aisso, herbe âpre, que les bestiaux ne mangent pas volontiers; que sies aisse! que tu es insupportable!

Subran l' erbo dóu prat ié semblè aisso.

A. Daudet. 

L' aisse qu' esquichon d' aquélei frucho goustouo.

F. Vidal.

Souvènt dóutrino à jouvènt es aisso frucho.

B. Amalric. 

Aisseja, v. eisseja; aissèl, v. eissiéu; aisselado, v. eisselado; aisselanca, v. eissalanca; aisseliè, aissello, v. eisselié, eissello; aisset, aisseto, v. eisset, eisseto; aissi, aissico, v. ansin; aissiel, aissiéu, v. eissiéu.


Aissige, Assige (rom. aisse), s. m. Aigreur, acrimonie, v. eigrour; haine, animosité, v. ahicioun.

Dins nostre aissige counfoundèn lou brave ome ambé lou meichant.

P. de Gembloux.

R. aisse.


Aissihoun, Assihoun, Aissilhou (l.), s. m. Pointe d' aigreur, v. aissige. 

R. aisse.


Aissious, Aissiouso (rom. aissos, aissosa, inquiet, inquiète), adj. Haïssable, détestable, dans l' Hérault, v. ahissable.

Desèmbre, ai! que sies aissious!

A. Langlade.

Lous gouvernamens aissiouses. 

X. de Ricard. 

R. aisse.

Aissiu, v. eici.


Aisso, Aicho (b.), Acho (lim.), Ajo (m.), Apcho (g.), (rom. aissa, ayssa, axa, apcha, cat. axa, esp. hacha, it. lat. ascia, basque aitz, hache, pierre, sanscrit ays, fer), (chap. ascla; verbo asclá; destral, estral, destraleta, estraleta) (all. Eng. Axe) s. f. Hache recourbée, erminette, v. eisseto, eissolo; Daysse, nom de fam. mérid.

Mèstre d' aisso, maître charpentier; terro que fai acho, terre enclavée dans une autre. 

Mi soun de plumo aisso e picosso.

V. Gelu.

L' ajo cenchado a l' entour de sei ren.

J.-F. Roux.


Aisso, Aicho (a.), Acho, Ache (g.), (lat. axis, axilla), s. f. Aine, partie du corps, v. engue; aisselle, en Guienne, v. eissello. (cas. chap. axila)


Aisso, Aicho (a.), (rom. aissa, aysha, b. lat. acedia, gr.*, dégoût), s. f. Gémissement, plainte, v. eisseto, geme (gemec); douleur de l' enfantement, v. ramado; dégoût, inquiétude, v. desfeci.

Tout en aisso, tout gémissant.


Aisso! Aich! Ach (g.)! interj. de dépit. Foin de moi! v. eisseto; exclamation pour encourager, dans les Alpes, v. isso, zóu. R. ai.


Aisso (rom. aissoa), s. f. La Laysse, affluent de la Dordogne, v. Asso.

Aissò, v. eiçò; aissol, v. eisset; aissol, v. eissiéu; aissolo, aissoun, v. eissolo, eissoun; aissourda, v. eissourda; aissouta, v. assousta; aissu, aissuch, aissucho, v. eissu, eissucho; aissuia, v. eissuga; aitacha, v. estaca; aitacho, v. estaco; aitabé, aitambé, aitambèn, v. autambèn; aital, aitau, v. antau; aitalo, v. talo; aitampau, aitapau, v. autampau; aitant, v. autant; aite, aiten, aito, pour este, eston, esto, en Limousin, v. esta, être, rester; aitello, v. estello; aitiéu, v. estiéu; aiuda, aiudo, v. ajuda, ajudo; aiuero, v. ahouro; aiul, v. aujòu; aiuncha, v. aluncha.


Aivage, s. m. Sorte, espèce, en Forez, v. meno. R. aibo.


Aivo (rom. aiziva, accommodante), s. f. Hayve, petit panneton de fer qui empêche la clef de passer à travers la serrure.

Aix, v. Ais; aixi, v. ansin.


Aja, Atja (g.), Aia (lim.), (goth. aigan, avoir - all. haben) v. a. Avoir, aveindre, tirer, atteindre, prendre, ravir, v. avera; donner, procurer, v. avé; lasser, v. alassa.

Ajo un luquet, prends une allumette; ajo lou pa (l.), donne le pain; 

l' ajan, l' ajam (g.), nous l' avons.

Me l' ajas pèr forço.

F. de Cortète.

T' an ajat toun darniè sou.

H. Birat.

PROV. LANG. Las lèbres s' ajon pas am lou tambour.


Aja, Atjat (g.), Atjado (b. lat. agiatus), adj. Agé, agée, v. vièi. R. age.


Ajabi, v. a. Lasser, poursuivre à outrance, mettre aux abois, en bas Limousin, v. alassa, arrendre.

S' ajabi, s' aglabi (rouerg.), v. r. S' excéder, s' exténuer.

Ajabi, Ajabido, part. Lassé, lassée, excédé, excédée, efflanqué, efflanquée, rendu, rendue. R. à, jabo ou agibi. 

Ajabla, v. ablaca, abraca.


Ajaca, v. a. Coucher sur un gîte, en Guienne, v. ajassa.

S' ajaca, s' Ayaca-s (b.), v. r. S' étendre; accoucher, v. ajaire.

Ajaca, Jaca (d.), ajacado, jacado, part. Couché, couchée, atterré, atterrée.

Garas dounc: soun respèt lou rend, ma fe, jaca.

R. Grivel.

Ajacado, joucado (rom. ajacada), accouchée.

Sus de paio frejo, ajacado,

Qu' es bello emé si man crousado!

S. Lambert.

R. ajacudo.


Ajacènci, Ajacèncio (g.), (rom. ajacencia, it. adiacenza, lat. adjacentia – cas. adyacencia), s. f. t. sc. Adjacence, contiguité, v. vesinage.


Ajacènt, Ajacènto (rom. cat. adjacent, adjacenta, it. port. adjacente, esp. adyacente, lat. adjacens, adjacentis), adj. t. sc. Adjacent, adjacente; femme en couches, v. jacènt.

En tot lo tenement adjacènt à la Correga. 

Coutume de S. Gilles.

Li terro ajacènto, les terres adjacentes. On comprenait, en Provence, sous cette dénomination, les villes et communautés qui, comme Marseille, Arles, etc. n' avaient point entrée dans les assemblées provinciales et étaient imposées séparément. Les comtes de Provence s' intitulaient: "Par la grâce de Dieu, rois de Naples et de Sicile, comtes de Provence, Forcalquier et terres adjacentes."

Ajaïna, v. encaïna. 


Ajaire, Ajairo, s. Celui, celle qui prend, qui tire, en Limousin: ajaire de niéus, dénicheur (chap. follanius). R. aja.


Ajaire (s'), (rom. ajaire, ajazer, cat. ajaure – jaure -, v. fr. agesir, it. aggiacere, lat. adjacere – cas. yacer), v. r. Se coucher, s' aliter, v. aliecha (chap. allitás, ficás al llit); accoucher, v. acoucha.

Se conj. comme jaire.

Ount uno fount, grosso d' umous, 

De cent bèutats se vèn ajaire. (N. E. cènt se encuentra con y sin tilde)

P. Goudelin. 

Quand vòsti maire s' ajaguèron.

J. Roumanille.


Ajacu, Ajacudo, Ajagut (l.), Ajagudo, part. et adj. Couché, couchée, alité, alitée.

S' es ajacudo, elle s' est accouchée; l' ajacudo, l' accouchée, v. jacudo. R. à jaire.

Ajam, ajan, v. aja; ajam, ajan, v. aguen; ajam, ajan, v. vejan; ajança, v. agensa; ajançomen, v. agensamen; ajanoulha, v. ageinouia; ajant, v. aguènt.


Ajaproun, adj. Il y a quelque temps, dans les Alpes, v. avantierasso. R. a-, ja, proun. (chap. allacuanta; aliquantulum, ad illam quantum, etc.)

Ajart, v. asaut.


Ajas (it. Ajace, lat. Ajax), n. d' h. Ajax.

Ajas, ço dis, èro un brutau.

C. Favre.

Ajas, v. agués; ajas, v. agast.


Ajassa, Jassa (l.), Ayassa (h.), (rom. ajhassar), v. a. et n. Enfermer dans le bercail, v. embarra; mettre de la litière sous les bestiaux, v. apaia; asseoir, placer, poser, v. asseta; coucher, abattre, verser les blés, v. abouca; presser, fouler la vendange, en Forez, v. esquicha; dormir, croupir, à Nice, v. dourmi.

E d' esquino l' ajasse au sòu.

L. Roumieux.

Perqué la mort escarioto, 

O Cambouliu, tant lèu t' ajassè dins soun claus?

A. Arnavielle.

S' Ajassa, se jassa, Ayassa-s (b.), v. r. Se coucher dans son gîte, se gîter; s' aliter pour faire ses couches; s' étendre par terre, verser, en parlant des blés; entrer en mue, en parlant des vers à soie, v. coucha; se camper, trouver une bonne place; s' abaisser.

PROV. Ounte l' aigo se glaço

Lou fen s' ajasso.

Tandis que lou mastin es en-lai que s' ajasso.

C. Peyrot.

Ajassa, Ajassat (l.), Ajassado, part. et adj. Couché dans son gîte; Jassat, nom de fam. lang.

Blad ajassa, blé versé; la lèbre es ajassado, le lièvre est au gîte. R. à, jas, jasso.


Ajassado, Ajassial, s. Gîte, en bas Limousin, v. jas, ajassa.

Ajassilho, v. jassiho; ajasso, v. agasso; ajassoun, v. agassoun; ajast, v. agast.

Ajat (rom. Ajac, Ajat, b. lat. Abzacum, Apsacum), n. de l. Ajat (Dordogne); Abjat (Dordogne); Ajac, nom de fam. lang.

Ajauni, v. jauni; ajavela, v. agavela; ajavoun, v. agavoun; ajè, v. aièr.


Ajeicioun, Ajeicien (m.), Ajecciéu (l. g.), (rom. lat. adjectio, addition), s. f. t. de grammaire. Augment que l' euphonie ajoute à certains mots, sans en modifier le sens, comme: atrouba pour trouba, anose pour nose, v. A 3. 


Ajeitiéu, Ajectiéu (l.), (rom. adjectiu, it. addiettivo, esp. adetivo – adjetivo; aditivo en la comida, p. ej. -, port. adjectivo, lat. adjectivus), 

s. m. t. de grammaire. Adjectif.

La plupart des adjectifs deviennent substantifs au moyen des articles lou, li, un, uno: lou bèu, le beau, lou clar, ce qui est clair, li fort, les forts, li poulido, les belles, un terrible, un homme terrible, uno nescio, une niaise. Dans les mots composés d' un adjectif et d' un substantif, le provençal fait précéder l' adjectif par le substantif et le français fait le contraire: argènt-vièu, vif-argent, Castèu-Nòu (Castelnou, Castellnou), Neufchâteau (Châteauneuf - du Pape), Vilo-Novo (Vila-nova, Villanova), Neuville, Font-Frejo (Fontfreda; Fuentefría), Froidefont (Fontfroide).


Ajipouna, Ajipoula (l.), Engipouna, Engimpouna (Aude), (v. fr. engipponner), v. a. Habiller, accoutrer, v. atrenca.

S' ajipouna, v. r. Se mettre un habit sur le corps.

Ajipouna, Ajipounado, Ajipoulat (l.), Ajipoulado, part. Engiponné, engiponnée.

Ajipouna de telo cruso.

Calendau.

R. à, jipoun, jupoun (chap. jupa : chupa, per ejemple de cuero).

Ajira, v. asira, ahira.


Ajita (s'), s' Ayeta (b.), (lat. adjectare), v. r. Se déjeter, v. envela.

Ajita, Ajitat (l.), Ajitado, part. et adj. Déjeté, déjetée, tourmenté, tourmentée, envoilé, envoilée. R. à, jita (chap. gitá; aragonés gitar, como en foragitar : echar fuera, expulsar; fora + adjectare : “echar hacia arriba” en Francisco del Rosal).


Ajo, Àgi (d.), (b. lat. agia, haia, futaie; all. Hag), (La Haya, Den Haag; Copenhagen?) s. f. Haie, dans l' Isère, v. baragno, sebisso; L' Age, nom de lieu fréquent en Périgord; Delaage, nom de famille; pour corde, v. aio; pour hache, v. aisso.

Sèns àgi ne muràlhi èran lour poussessioun.

L. de Briançon.

Ajo pour agacho, v. agacha; ajo, v. ague; ajo, v. agues; ajol, olo, v. aujol, olo; ajon, v. agon; ajos, v. agues; ajost, v. ajust; ajòu, v. aujòu. 


Ajou, Ajouc (a.), s. m. Juchoir, v. ajoucadou, jou; Ajoux (Ardèche), Lajo (Lozère), Alajou (Aveyron), Lajoux, Ajouc, noms de l. et de fam. mérid. R. ajouca (chap. ajocá, ajocás una gallina, allocá, allocás una lloca).

Ajoua, v. ajuda.


Ajouamen, s. m. Chevêtre, pièce de bois qui soutient les solives coupées à l' endroit de la cheminée pour donner passage au tuyau, en bas Limousin, v. jou. R. ajouca.

Ajouata, v. ajouta; ajouc, v. ajoun.


Ajouca, Enjouca (l.), Jouca, Ajuca, Juca, Jucha (a.), Ducha (lim.), (cat. ajocar), v. a. Placer dans un lieu élevé, mettre sur un sommet, v. quiha; engouer, embarrasser, en bas Limousin, v. engavacha.

Ajouque, ajouques, ajouco, ajoucan, ajoucas, ajoucon.

(chap. allocá, allocás: yo me alloco, alloques, alloque, alloquem o allocam, alloquéu o allocáu, les polles se alloquen; ajocá o ajocás: yo me ajoco, ajoques, ajoque, ajoquem o ajocam, ajoquéu o ajocáu, les gallines se ajoquen.) 

Vau ajouca li galino, je vais faire jucher les poules.

Ajoucàvi ma fremo sus lou liech.

Nouvelliste de Nice.

S' ajouca, s' ajucha (a.), se jouca (l.), s' achouca (rh.) (: acoucha), v. r. Jucher, percher; s' accroupir, s' assoupir, s' endormir à demi; se coucher, se raser, en parlant des perdrix, v. agamouti.

Ajouco-te, reste tranquille. (chap. ajócat, allócat : ajoca 't, alloca 't, imperatiu.)

Farié bèn mies de s' ajouca.

M. Bourrelly.

L' auceliho pèr vòu s' ajouco e pièi s' endor.

F. Gras.

Ajouca, ajoucat (l.), ajoucado, (chap. allocat, ajocat, allocada, ajocada) part. et adj. Juché, juchée, perché, perchée; tapi, tapie, assoupi, assoupie, étourdi, étourdie, par le sommeil, par l' ivresse ou par un coup. Li galino soun ajoucado, les poules sont couchées. R. à, joue. 


Ajoucadou, Ajucadou (a.), Joucadou (Velay), Jouquidou (l.), s. m. Juchoir, perchoir, v. ajouquié, jou, vergant. (chap. allocadó, ajocadó, puesto aon se alloquen o ajoquen les polles o gallines. Pot está en alt, com lo dels coloms, pero yo “a l' atra casa”, a Beseit, men enrecordo de tíndrel cacho, ben ensostrat, en pallús, palla. Ere un caixó de fusta en una tapa, en algo de pes damún pera que no se escaparen les lloques.)

Sèmblo qu' es toumba de l' ajoucadou, il est étonné comme une poule qui tombe du perchoir; toumba de l' ajoucadou, tomber des nues. R. ajouca.

Ajoucadouiro, s. f. Juchoir, v. ajoucadou. R. ajouca.


Ajoucage, Ajoucàgi (m.), s. m. Action de jucher.

L' ouro de l' ajoucage, l' heure où les poules vont jucher. R. ajouca. (chap. La hora de allocás; tamé se diu per a les persones, sobre tot los chiquets, cuan han de aná al llit.)

Ajoucaire, v. ajoucadou.


Ajouco-miolos, n. de l. Ajouque-Mioles, près Béziers. R. ajouca, miolo. 

Ajoufa, v. achoufa; ajoufi, v. afegi.


Ajougassi (s'), s' Ajugassi (m.), v. r. Se passionner pour le jeu, v. ajougui. (chap. enjugassá, enjugassás: enjugasso, enjugasses, enjugasse, enjugassem o enjugassam, enjugasséu o enjugassáu, enjugassen.)

Ajougassi, ajougassido, part. et adj. Passionné, passionnée pour le jeu. R. à, jougas.


Ajougne, Ajugne (a.), (rom. ajoiner, esp. adjungir – ajuntar -, it. aggiugnere, lat. adjungere) (chap. ajuntá, achuntá) , v. a. Adjoindre, v. apoundre; atteindre, attraper, v. aganta, encapa.

Se conj. comme jougne.

Leis ajoun à Betelèn.

N. Saboly.

Ajougneiguerian, emé proun peno, l' intrado de la fourèst.

J. Roumanille.

S' ajougne, v. r. S' adjoindre; s' atteindre.

Ajoun, Ajounido, Ajounch, Ajounchido (niç.), Ajougnit, Ajougnido (l.), Ouncho, part. et adj. Adjoint, adjointe; atteint, atteinte; réuni, réunie. 

Me grèvo quand noun t' ai ajouncha

G. Zerbin.


Ajougnèire, Ajougneiris, Ajougnèiro, s. Celui, celle qui atteint, v. agantaire. R. ajougne.


Ajougui (s'), s' Ajugui, s' Enjugui (m.), v. r. S' adonner au jeu, devenir joueur ou enjoué, v. afejouni, engauchiha.

Ajougui, Ajouguido, Ajouguerlit (l.), Ajouguerlido, part. et adj. Adonné au jeu, qui aime à se divertir; enjoué, enjouée.

Lou felibre ajougui, pseudonymo du félibre Paul Giéra.

Bando afoulido

Di jóuinis an,

Passo ajouguido.

J. Brunet.

R. à, jo, juc.

dimanche 5 décembre 2021

ABOURLHOUS - ACATE (6)

Abourlhous (D'), (it. da bornio), loc. adv. A l' aveuglette, en Dauphiné, v. cluchoun, plegoun.
Coumo siéu sèns ressourso, 
Fau qu' ane d' abourlhous. 
G. Martin. 
R. à, borlhe, borgne.

Abourma (S'), v. r. S' accroupir sur le fumier, se blottir, en Forez, v. agroua, agroumeli.
R. à, bourmo. 

Abourna (rom. bornar, b. lat. abonnare), v. a. Aborner, borner, délimiter, v. bouina. 
Aborne, abornes, aborno, abournan, abournas, abornon. R. à, borno, bouino.

Abournamen, s. m. Abornement, délimitation, bornage, v. agachoun.
Lou Rose ne siguèt l' abournamen. 
X. de Ricard. 
R. abourna.

Abourni (S'), S' Abournesi (lim.), v. r. S' échauffer, se gâter, se moisir, v. escaufa, mousi.
Lou la s' abournis, le lait s' échauffe. (cat. escalfe, escalfar; calentar; chap. escofá, escofás al foc)
PROV. Emé lou tèms s' abournira.
Abourni, abournido, part. et adj. Moisi, moisie, en bas Limousin. 
Froumage abourni, fromage gâté; viando abournido, viande échauffée. (escalfada)
R. à, buerno.
Abòuro, v. ahouro; abourra, v. bourra; abourrela, v. bourrela.

Abourri, Averri (d.), Esbauri, Aberra (g.), (rom. aborrir, aorrir, cat. aborrir, avorrir, esp. aburrir, it. aborrire, lat. abhorrere), v. a. Abhorrer, avoir en horreur, prendre en aversion, v. enira, ourri.
Abourrisse, abourrisses, abourris, abourrissèn, abourrissès, abourrisson. 
Abourris pancaro li femo, il aime encore le cotillon. (pancaro : pas encore)
S' abourri, v. r. Prendre les aliments en aversion, se dégoûter; tomber dans la crapule, v. abouli; fondre sur, en Béarn, v. toumba; s' exécrer.
E voulès pas que nous abourriguen?
J. Roumanille. 
PROV. B. Aglo nou s' abourreich sus mousco, 
l' aigle ne fait pas la chasse aux mouches.
(chap. l' águila o áliga no casse mosques.) 
Abourri, abourrit (l.), abourrido, part. et adj. Abhorré; dégoûté, dégoûtée; luxuriant, luxuriante; pour fané, v. abouli. 
Ai abourri la car, (chap. hay aburrit la carn) j' ai pris la viande en dégoût. (cas. he aborrecido la carne, la aborrezco) 
Mai óublides, di roso en furnant li boutoun, 
Que n' ères enca ièr qu' uno toro abourrido.
L. Roumieux. 
Fen abourri, foin touffu; pèu abourri, cheveux épais.

Abourrimen (cat. aborriment, esp. aburrimiento, it. aborrimento), s. m. Horreur, aversion, dégoût, v. escor, fàsti (fàstic, fástic, fástig), iro. 
L' iro, l' abourrimen,
L' endignacioun e l' escaufèstre. 
Calendau. 

Abourrissa, Aboutrissa (it. abborracciare, bousiller), v. a. Brouiller, emmêler, en Gascogne, v. embourrissa. 
Lous empèuts entre-laçats 
E lous brancs touts aboutrissats. 
G. D' Astros. 
R à, bourro, ou broussa.

Abourrissado, s. f. Pêle-mêle, choses brouillées, v. barbouiado. 
R. abourrissa. 
Abourrour, v. ourrour. 

Aboursage, Aboussàgi (m.), s. m. Piquenique, repas de société, v. escoutissoun. R. à, bourso. 
Abourta, v. avourta; abourtoun, v. avourtoun; abous, v. aguères.

Abóusa, Abausa (l.), Abóuva, Abauva (m.), (rom. abauzar), v. a. Coucher sur le ventre, retourner un vase sens dessus dessous, accabler, v. abouca; abattre, renverser, v. esterni. 
Abòuse, abòuses, abòuso, abòusan, abòusas, abòuson. (chap. aboco, aboques, aboque, aboquem o abocam, aboquéu o abocáu, aboquen; tombá) 
S' abóusa, v. r. Se coucher à plat ventre, se prosterner; tomber à plat. s' ébouler, s' affaisser; se poser, en parlant d' un oiseau.
Jan emé Jano 
Fasien uno cabano: 
Jan petè, 
La cabano s' abóusè. 
DICTON ENFANTIN.
Abóusa, abóusado (esp. abuzado), part. et adj. Couché sur le ventre, prosterné; accablé, accablée. R. à, bòuso. 

Abóusamen, Abausomen (l.), Abauvamen (m.), s. m. Prosternement; prostration, accablement, affaissement, effondrement, v. aboucamen. 
R. abóusa. 
Oh! quente abóusamen!
L. Moutier. 

Abouscassi, v. a. Mettre une terre en bois, v. abousqui. 
S' abouscassi, v. r. Devenir sauvage, se couvrir de bois, de broussailles, s' abâtardir; se ratatiner; se négliger dans sa tenue, v. abartassi, agarrussi.
Abouscassi, embouscati, ido, part. et adj. Devenu sauvage; boisé, boisée. 
S' es abouscassi, il s' est fait laid.
Se permenavo un jour dins la Vau-fèro, rode adounc sóuvertous, arèbre, abouscassi. 
V. Lieutaud. 
Encountrado abouscassido.
J.-B. Gaut. 
R. à, bouscas. 
Abouseira, v. esbousela, esboudela. 

Abousiga, v. a. Affricher, laisser en friche, v. acampassi. R. à, bousigo. 

Abóusoun (D'), D' Abóuvoun (m.), D' Abausou, D' Abausous (l.), Abaous (a.), (rom. abauzos, d' abauvon, b. lat. abovo), loc. adv. A plat ventre, à plate terre, ventre à terre, v. aboucoun, rebaloun.
D' oune toumba d' abóusoun. 
M. Lacroix. 
Un marit pourra d' abóuvoun 
Li faire petar la boufigo. 
C. Brueys.
R. abòusa. 

Abóusouna, Embóusouna, Embausouna, Esbousouna, v. a. Faire ébouler ou écrouler, v. agrasa. 
Lachèt un pet qu' empouisounavo
E que cujèt embóusouna
L' Italio e lou mount Etna. 
C. Favre.
S' abóusouna, s' embóusouna, s' esbóusouna, v. r. S' ébouler, s' écrouler, v. esboudela, esboudena, vedela. 
Ai pòu que ma pauro cabano s' abóusoune. 
L. Roumieux. 
Sa gleiseto toumbavo en rouino, s' esbóusounavo. 
A. Arnavielle. 
Abóusouna, abousounat (l.), abousounado, part. et adj. Éboulé, éboulée, en ruines.
Ah! se veirié pulèu lou mounde abóusouna! 
P. Gaussen. 
L' aubre que s' aubouro 
Sus Israèl abóusouna.
S. Lambert.
Dirias-ti que moun fil Ceset 
La voudriè vèire abóusounado! 
J. Reboul. 
R. abóusoun. 

Abóusounaduro, Embousounaduro, Esbousounaduro (l.), s. Éboulement, v. poulin, vedèu, embousenado. 
Lou cors d' un paure mestierau enseveli souto uno esbousounaduro. 
ARM. PROUV. 
R. abóusouna. 

Abóusounaire, Abóusounarello, Abóusounairo, s. et adj. Celui, celle qui fait ébouler, démolisseur, euse, v. destrùssi. 
Lou picou abóusounaire a escampihat toutos las pèiros. 
C. CAVALLIER. (escampihat : chap. escampat; cas. Esparcido; pèiros : chap. pedres, roques; cas. piedras, rocas)
R. abóusouna.

Abousqui (S') (chap. abosquí, abosquís; abosquit, abrosquillat), v. r. 
Se couvrir de bois, se pourvoir de bois, v. abouscassi. 
Abousqui, abousqueiri, ido, part. et adj. Pourvu de bois, boisé, boisée.
Aquelo colo es bèn abousqueirido. (chap. aquell coll, aquella montañeta está ben abrosquillat, abrosquillada; se ha tapat de brosquill)
J.-J. Bonnet.
R. à, bosc. 

Abousquimen. s. m. Boisement, reboisement. 
L' abousquimen di colo, le boisement des montagnes. R. abousqui.

Aboussa (esp. abosar), v. a. t. de mar. Bosser. 
Abosse, abosses, abosse, aboussan, aboussas, abosson. 
Aboussa, aboussado, part. Bossé, bossée. R. à, bosso. 

Aboussage, Aboussàgi (m.), s. m. t. de mar. Action de bosser; pour pique-nique, v. aboursage. R. aboussa. 
Abóussi, abousses, abousse, aboussem, aboussets, aboussen, ou abóussi, abóussis, abóussie, abóussim, abóussits, abóussin, imparf. subj. béarnais et aquitain du v. abé, avé.
Aboussina, v. aboucina. 

Abouta (rom. abotar), v. a. Haler un chien, exciter, v. Cassa, bourra. 
Abouto, abouto, chou! chou-pille! R. à, buta, ou abuto. 
Aboutal, v. agoutal; aboutas, v. ah! boutas. 

Abouti, v. n. Aboutir, v. recouti.
Aboutisse, aboutisses, aboutis, aboutissèn, aboutissès, aboutisson. 
En qu' aboutis acò? à quoi cela peut-il aboutir? 
Au doute tout aboutis.
H. Morel. R. à, bout. 
Aboutia, v. aboucha.
Abouticairis, s. f. Femme d' apothicaire. La sorre abouticairis, la soeur apothicairesse. R. abouticàri. (chap. boticaria, apotecaria; sorre, soeur, sor, germana, maña.)

Abouticàri, Bouticàri (m.), Bouticaire, Pouticàri (niç.), Apouticàri, Apoutingaire (l.), Apouticaire (d.), Pouticaire (g.), (rom. abotiquari, apotecari, ipoticari, ipotecari, ipoticaire, cat. apotecari (boticari, farmacèutic), esp. boticario (farmacéutico), lat. apothecarius). s. m. Apothicaire, pharmacien, v. farmacian. 
Comte d' abouticàri, mémoire d' apothicaire, sur lequel il y a beaucoup à rabattre; abouticàri sènso suere, (chap. apotecari sense suero) marchand mal approvisionné. 
Sàbi faire lou bouticàri. 
C. Brueys.
PROV. Vièi medecin, jouine cirourgian, riche abouticàri.

Abouticarié, Bouticarié (m.), Pouticariè, Apouticarìo (l.), (b. l. apothecaria), s. f. Apothicairerie, pharmacie, v. farmacìo. (cas. cat. Farmacia; chap. farmassia.)
Las pouticairiès soun deforo. (catalan actuel: Les farmàcies són defora; chap. les farmassies están a fora.)
J. Michel.
R. abouticàri. 
Abóutiera, v. abauqueira. 

Aboutissènt, Aboutissent (l.), Aboutissènto, Aboutissento, adj. et s. Aboutissant, Aboutissante, v. counfront. R. abouti. 

Aboutouli, Aboutoulit (l.), Aboutoulido, adj. Boursoufflé, boursoufflée, v. boudenfle.
R. à, boudoul. 
Aboutrissa, v. abourrissa; abouts, v. aguerias; abóuva, v. abóusa; abóuvi, v. abauvi, abausi; abóuvidou, v. abauvidou; abóuvimen, 
v. abauvimen; abóuvissènt, v. abauvissènt. 

Abouvia, v. a. Dételer les boeufs, v. desjougne. (chap. desjuñí, deschuñí, soltá los bueys – bous - del jou.)
Abòvie, abòvies, abòvio, abouvian, abouvias, abòvion. 
Abouvia, abouviado, part. Dételé, détaché de la charrue. R. à, biòu. 

Abra (messin apar, allumer, esp. aburar, brûler, hébr. baar, brûler, all. amberen, brûler) (all. brennen), v. a. Allumer, embraser, exciter, v. aluma, atuba, embranda. (all. Brand) (chap. cremá, ensendre, fé brasa)
Abre ou àbri (m.); abrave ou abràvi (m.); abrère ou abrèri (m.); qu' abrèsse ou abrèssi (m.). 
Abras lou lume, allumez la lampe; ai uno set que abre, je brûle de soif.
Sant Jan fai fiò, Sant Pèire l' abro,
paroles qu' on chante en allumant le feu de la Saint-Jean. 
(cas. palabras que se cantan cuando se enciende la hoguera de San Juan; chap. paraules que se canten cuan se ensén la foguera de San Juan)
L' ermito diligènt abro la regalido.
A. Crousillat. 
Sàbi que vous plasès au lume,
Car vous en abras sèt o vuech. 
G. Zerbin.
Baroun, abren la guerro santo.
J.-B. Gaut.
Abrarias uno brouqueto sus si gauto. 
M. de Truchet. 
S' abra, v. r. S' allumer.
Pertout la vounte lou fuec s' abro. 
C. Brueys.
Abra, abrado, part. et adj. Allumé, embrasé, embrasée. Abra d' iro, enflammé de colère. 

Abraca, Ablaca (l.), Abranca, v. a. et n. Accourcir, trancher, couper, v. trenca; abattre, verser les blés, v. abouca; tendre un câble, v. souca; pour braquer, v. braca.
Abraque, abraques, abraco, abracan, abracas, abracon. 
Abraca de maiòu, raccourcir des ceps nouvellement plantés; abraca la vido, trancher la vie; abraca l' amoulat, abattre l' airée; abraca 'no boutiho, briser une bouteille à coups de pierres; abraca de soutiso, accabler d' injures; abraco, embraque, commandement de marine pour faire roidir une manoeuvre; la cordo abraco trop, la corde est trop tendue. 
Se poudian abraca toun alo trop laugèro. 
J. Jasmin. 
PROV. En parlant, long camin s' abraco. 
Abraca, abracat (l.), abracado, part. et adj. Coupé, retranché, coupée, retranchée; brisé, brisée, accablé, accablée, abattu, abattue. 
Roure abraca, chêne renversé. R. à, brac.
Abracadis, s. m. Abatis, v. boucadis. R. abraca.

Abracado, Ablacado (l.), s. f. Chablis, abatis d' arbres, v. chaple; versement des blés par les pluies, v. estrai; jonchée, airée, v. soulado. 
E de la séuvo espalancado
Alor ié conte l' abracado. 
Calendau. 
R. abraca. 

Abradou, s. m. Lieu où l' on allume, foyer embrasé, fournaise, v. fiò.
L' abradou di fassaio, le foyer où l' on allume les brandons. 
(cas. obrador; horno, forno; lat. operatorium; chap. obradó, fornal, forn, forns, al Matarraña: Fornos, Fórnols.)
D' alegresso aro siéu un abradou terrible. 
G. B.-Wyse. 
R. abra.

Abragui, Abregui, Abregi, Abreguia, Abouriga (rom. abraguir), 
v. a. et n. Amener à suppuration; s' abcéder, v. apoustemi.
Acò abraguira, cette tumeur s' abcédera; faire abragui, ulcèrer. (chap. este gaburro supurará, traurá pus.)
S' abragui, v. r. Venir à suppuration. (cas. supurar – un tumor.)
Se s' abraguis, siéu gari. (gari : guarit : cas. sanado, sano, curado.)
J.-J. Bonnet.
Abragui, abraguido, part. et adj. Abcédé, abcédée, en suppuration, plein de pus; rempli, remplie, qui se répand; Abrachi, nom de fam. prov. 
R. à, brac.

Abraguiduro, Abreguiduro, s. f. Abcès, tumeur qui s' abcède, plaie qui suppure, v. apoustemiduro. R. abragui.

Abraire, Abello, airo, s. Allumeur, euse, v. alumaire, atubaire. R. abra.

Abram (rom. Abram, Abraham, it. Abramo, esp. Abrahan - Abraham, hébr. Abram, Abraham), (ar. Ibrahim) n. d' h. Abraham, personnage qui figurait jadis dans les jeux de la Fête-Dieu d' Aix; Abram, Abran, nom de fam. prov. israëlite.
Raço d' Abram, enfants d' Abraham, Hébreux; sant Abram, saint Abraham, mort en 472, honoré en Auvergne.

Abrama, Abrameja, Abrasama, Abresema (a.), Abramina (d.), ado, (it. bramare, désirer ardemment), adj. Enflammé de désir, passionné, affamé, affamée; âpre à la curée, avide, cupide, v. afri, aloubati, coubès, mau-plen.
Quand vèi l' argènt, es abrama, la vue de l' argent le tente.
L' abramado fielairis. 
T. Gros.
De tant d' abrasama l' apetis l' enfetavo. 
J.-B. Gaut. 
R. à, bram. 

Abramadisso, Abramaduro, s. f. Passion désordonnée, désir immodéré, avidité, cupidité, v. avariço, remoulige. 
Es d' uno abramadisso incouncevablo. (cas. es de una avidez inconcebible; chap. es de una avarissia inconsebible.)
J.-J. Bonnet.
R. abrama. 
Abranat, v. branat; abranca, v. abraca; abrand, v. à brand. 

Abrand (rom. Atbran, b. lat. Atbrandus), n. p. Habrand, Aybram, noms de fam. mérid. 

Abranda, Ablanda (lim.), (rom. abrandar, abrandir, all. Brand, incendie), v. a. et n. Embraser, incendier, enflammer, v. embranda, abrasa; attiser, propager, v. empura; pour appréhender, v. aprehèndre. 
Lis uei abrandon, les yeux flamboient. (uèlhs, uei, ulls, uyls, ojos, oios, güellos, Augen, eyes, occhi, etc...) 
Le bouissoun preservat dins le foc que l' abrando. (+ fuego, fuocco, foch)
Guitard.
S' abranda, v. r. S' embraser, se propager.
La ploio es abranda (for.), la pluie tombe à verse.
O flamo
Ounte se purifico e s' abrando l' amour.
Calendau. 
Abranda, abrandat (l.), abrandado, part. et adj. Embrasé, enflammé, enflammée. 
Abranda de set, brûlant de soif.
PROV. Abranda coume un fiò de sant Jan, coume un carboun rousent. (chap. rousent : ruén; cat. ruent)
R. à, branda.

Abrandant, Ablandant (lim.), anto, adj. Enflammé, enflammée, brûlant, brûlante, v. auben, rousent.
Ferre abrandant, fer rougi au feu; uei abrandant, oeil flamboyant. 
Candèlo abrandanto.
Calendau. 
R. abranda. 
Abrano, v. brando; abrard, v. ebrat. 

Abrasa (rom. abraizar, cat. esp. port. abrasar) v a. Garnir de braise; (chap. fé brasa, caliu, calius) embraser, v. embranda; souder au feu, braser, v. brasa.
Abrasa 'no escaufeto, mettre de la braise dans un réchaud; abrasa sis esclop, passer de la braise dans ses sabots, pour les échauffer. (chap. esclops y sabates ben calentetes, com les de aquell catalaniste de Torredarques.)
Abraso la jouvènço.
J.-B. Gaut. 
Quicon d' abrasant qu' es dins moun sen.
P. Gaussen. 
S' abrasa, v. r. S' embraser. 
Abrasa, abrasat (l.), abrasado, part. et adj. Embrasé, passionné, embrasée, passionnée. 
Pipo abrasado, pipe allumée. 
Abrasa d' uno fièro ardour.
S. Lambert.
R. à, braso. 

Abrasaduro, s. f. Brasure, soudure, v. brasaduro, sóudage. R. abrasa. 

Abrasaire, Estamarrasaire, Estabrasàri (lim.), Tabrasa, Estabrasa, Tarabrasa (l.), Estabrasaire (g.), s. m. Chaudronnier ambulant, étameur, v. estamaire, magnin. 
Fai un foc d' abrasaire. 
La Lauseto.
R. abrasa. 
Abrasama, v. abrama.

Abrasamen (cat. abrasament, port. abrasamento, esp. abrasamiento, it. abbracciamento), s. m. Embrasement, v. embrasamen. R. abrasa. 

Abrasca, v. a. et n. Ébrancher, casser les branches, v. esbranca, espalanca, escranca. 
Abrasque, abrasques, abrasco, abrascan, abrascas, abrascon. 
Aubre qu' abrasco de fru, arbre qui rompt sous le fruit. 
(chap. esbrancá : es : des + branca; esguellás una branca, chafás, per massa pes de la fruita, esbrancamén, v. esbrancá. adj. esguellat, esguellada.)
En abrascant la cimerlo dau pivo. 
Lafare-Alais. 
S' abrasca, v. r. Rompre sous le poids des fruits.
Abrasca, abrascat (l.), abrascado, part. Ébranché, surchargé de fruits, surchargée. R. à, brasc. 

Abrascage, s. m. Action d' ébrancher, v. esbrancamen (chap. esbrancamén). R. abrasca. 

Abrascaire, Abrascarello, Abrascairo, s. et adj. Celui, celle qui ébranche, casseur de branches, v. esbrancaire. R. abrasca.

Abrascamen, s. m. Ébranchement, v. espalancamen. R. abrasca.
Abrasque, abrasco, v. brasc, asco. 

Abrassa (rom. cat. abrassar, it. abbracciare), v. a. Prendre avec les bras, embrasser, v. embrassa. (esp. abrazar; chap. abrassá; yo abrasso, abrasses, abrasse, abrassem o abrassam, abrasséu o abrassáu, abrassen.)
E pièi que la pas abrasse lou mounde.
F. Martelly.
S' abrassant a sa rusco.
Peyrounet. 
R. à, bras.

Abrassa, Abrassac et Aubrassac (g.), Arbassac, Aubressac (l.), Arressac, Orbiossa (d.), (all. Habersack), s. m. Havre-sac, v. sa, carnié. 
Tiro de soun abrassa l' Armana prouvençau. 
ARM. PROUV. 
Belèu fara rampli l' abrassac d' aucelous. 
L. Vestrepain. 

Abrassado (cat. abrassada, it. abbracciata), s. f. Prise à bras, embrassade, v. embrassado, brassado.
A forço d' abrassados, de plours sens fi. 
B. Floret.
R. abrassa.

Abrassagat, s. m. Contenu d un havre-sac. R. abrassa.
Abrausi, v. brausi, brounzi; abravaja, v. esbravacha; abravis, v. aubo-vit. 

Abre n. d' h. Saint Abre ou Avre, honoré à Grenoble; la mère de Fénélon s' appelait Louise de Saint-Abre. (¿Sanabria, leonés Senabria, galego Seabra, portugués moderno Sanábria?)
Abre, v. aubre; abrega, v. ablasiga; abregi, abregui, abreguia, v. abragui; abregoun, v. barjavoun; abreia, v. abriga; abreiga, v. ableiga, ablasiga; abreja, v. abréuja; abreja, v. abriga; abrejanço (d.), v. abreviacioun. 

Abrèl, Obrèl, s. m. Arroche, plante potagère, en bas Limousin, v. armòu. R. brèl, bruei. 
Abremba, v. membra. 

Abrena, v. a. Donner du son; charger de coups, rosser, v. ablada, acivada. R. à, bren.

Abrenouncia (lat. abrenuntiare), v. a. Renier, désavouer, abjurer, renoncer, en Béarn, v. renouncia. (chap. renunsiá, abjurá)
Es qu' aurian abrenounciat un quicoumet de nostos ideios? 
X. de Ricard 
Abresema, v. abrama; abressa, v. bressa; abrèu, v. abriéu. 

Abréuja, Abreja (g.), (rom. abreujar, abreviar, cat. esp. port. abreviar, it. lat. abbreviare), v. a. Abréger, v. acourchi. (cat. acurçar; chap. acursá, abreviá.) 
Abrèuje, abrèujes, abrèujo, abrèujan, abrèujas, abrèujon. 
Au travai, abrèujo un pau, il bâcle un peu le travail. 
Li chagrin abrèujon li jour.
J.-J. Bonnet.
Abréuja, abréujat (l.), abréujado, part. et adj. Abrégé, abrégée. 
En abrèuja, en abrégé, en peu de mots. R. à, brèu. 

Abréujaire, Abrejaire (g), arello, airo (cat. esp. abreviador, it. abbreviatore), s. Celui, celle qui abrège, abréviateur. R. abrèuja.

Abréujamen, Abrejamen (d.), (rom. abreviamen, cat. abreviament, esp. abreviamento (esp. abreviación, abreviatura), it. abbreviamento), s. m. Action d' abréger, diminution (cas. disminución), v. acóurchi. R. abréuja. 

Abréujat, Abrejat (g.), (esp. abreviado), (chap. abreviat), s. m. Abrégé, v. coumpendi, epitome, breviàri, lèmo. (cas. compendio, epítome, breviario.)
Vès-aqui l' abréujat d' aquelo nouvello obro.
A. Mathieu.
R. abrèuja. 

Abreviacioun, Abreviacien (m.), Abrebiaciéu (l. g.), (rom. cat. abreviació, esp. abreviación, it. abbreviazione, lat. abbreviatio, abreviatonis), s. f. Abréviation. (chap. abreviassió.)

Abri, Abric (l.), Abrit (g.), Apric (b.), (rom. abric, cat. abrich, port. esp. abrigo, it. aprico), (cas. aprisco) s. m. Abri, v. ardiero, aces, cagnard; haie morte, v. sebisso; protection, v. recès, sousto; Abric, Laprix, noms de fam. mérid. 
A l' abri, à l' abri, à couvert; (chap. a cubert) metre uno planto à l' abri, butter une plante; èstre à l' abri d' un ome, être en puissance de mari; 
i' a res à l' abri de sa lengo, sa langue ne respecte personne; n' avé ni ami ni abri, être dans l' abandon. (cas. no tiene ni amigo ni abrigo; estar abandonado, literal: estar dentro del abandono.)
Bouten-nous en aquest abri.
C. Brueys.
PROV. Mau vesti 
Vai pèr abri. 
- A auro drecho ges d' abri, 
E à paure ome ges d' ami.
PROV. L. Fai coumo la fourmic: (chap. fes com la formiga)
Met toun gran à l' abric. (chap. fica ton - lo teu - gra al abric.)
R. abriga.
Abria, n. d' h. Abriact, patron d' un village du Querci; Abria, nom de fam. mérid. 
Abria, v. abriga; abriago, v. ebriago; abriba, v. abriva; abribo, v. abrivo. 

Abrica (S'), v. r. Se poser sur un lieu élevé, se percher, dans les Alpes, v. ajouca, quiha; pour abriter, v. abriga. R. à, bric. 
Abricot, abricòu, v. aubricot. 

Abricoun (it. briccone, fripon), s. m. Charlatan, à Nimes, v. braguetian. 

Abriés (rom. Abries, Abriaux, b. lat. Communitas Abriarum, locus de Abriis), n. de l. Abriès (Hautes-Alpes); nom de fam. prov.

Abriéu, Abréu (rh.), Avriéu, Abril. Abrial (l.g.), Abriel (querc.), Abrier (a.), Abriau, Abri (lim.), Abriòu, Abriol (rouerg.), April (b.), (rom. abriu, abriel, april, cat. esp. port. abril, it. aprile, lat. aprilis), s. m. Avril, mois; Abrieu, Abrial, nom de fam. mérid.
Pèis ou peissoun d' abriéu, poisson d' avril. (chap. peix de abril.)
Serai peissoun d' abriéu pèr vous. 
G. Zerbin. 
Sian au mes d' abriéu, que lis ai s' abrivon; 
Quand saren au mes de mai, 
Lis ai s' abrivaran mai. 
DICTON POP. 
PROV. Au mes d' abriéu, 
Te *delèujes pas d' un fiéu; (delèujes o delènjes)
Au mes de mai, 
Vai coume te plais, 
ou Enca noun sai; 
Au mes de jun, 
Prengues counsèu de degun; 
Au mes de juliet,
Qu s' atapo es un *couiet, (o coniet, no atino)
- Au mes d' abriéu, 
Touto bèsti mudo de péu. 
- Au mes d' abriéu, 
Tout aubre a soun gréu. 
- Fau que lou mes d' abriéu 
Mete li valat à fiéu.
- Abriéu es de trento, mai quand plóurié trento-un, 
Farié mau en degun. 
- Quand en abriéu plóurié, 
Que tout lou mounde cridarié: 
Tout es nega, tout es perdu, 
Encaro aurié pas proun plóugu. 
- Se jamai abriéu venié, 
Jamai plueio arribarié. 
- Pichoto plueio d' abriéu 
Fai bello meissoun d' estiéu.
- D' abriéu e de mai se saup 
De l' an lou bèn e lou mau. 
- Abriéu n' a ges d' abri, 
Ni lou paure d' ami. 
- Quand abriéu en furour se met, 
*l' a pas dins l' an un pire mes. (I' a : hi ha) 

Lou diciounàri d' Abriéu, le dictionnaire provençal-français de J.-T. Avril, de Manosque (Apt, 1840).
Abriga, Abrica (l.), Abrita (g.), Abriça, Abreja (d.), Abria, Apriga (b.), (rom. abricar, abriar, cat. esp. port. abrigar, lat. apricari), v. a. Abriter, butter une plante, v. acala, acagnarda, acela, acessa; protéger, v. assousta. 
Abrigue, abrigues, abrigo, abrigan, abrigas, abrigon. 
(chap. abrigá, abrigás: me abrigo, te abrigues, se abrigue, mos abriguem o abrigam, tos abriguéu o abrigáu, se abriguen.)
Abrigo-me bèn, abrite-moi bien.
S' abriga, abriga-s (g.), v. r. S' abriter, se couvrir.
Me menèc abrica, que n' èro pas cubert.
A. Gaillard.
Abriga, abricat (l.), ado, part. et adj. Abrité, abritée. 
S' el se fousso voulgut, el se fous abricat.
A. Gaillard.

Abriga, v. a. Émier, briser, v. embriga; harasser, v. ablasiga. 
En resquibant, s' abrigon lou camard. 
P. Figanière. 
Ai bèn pòu que me l' abriguessias. 
M. Bourrelly. 
Enfounson lei pouerto duberto
En abrigant lei moussèu rout. 
M. Bourrelly. 
Abriga, abrigado, part. et adj. Émié, brisé, émiée, brisée, rompu, rompue, moulu, moulue. R. à, brigo. R. abriga.

Abrigado, s. f. Partie abritée; abri, asile, v. retirado, sousto.
L' ausèl cerco abrigado. (cas. el pájaro busca abrigo, refugio, retiro; chap. lo muixó busque retiro, abric, refugi.)
L. Piat.
R. abriga. 

Abrigage, Abricatge (l. g.), s. m. Action d' abriter, abri, v. souplè. 
Ana dins lous oustals pèr trouba d' abricatge.
J. Castela.
R. abriga.

Abrigaire, Abrigarello, Abrigairo, s. et adj. Celui, celle qui abrite, v. assoustaire. R. abriga.

Abrigalh, s. m. Vêtement pour se couvrir, cape, manteau, en Gascogne, v. roupo. (chap. abrigall; abrigo, manta, capa.)
R. abriga. 
Abrignoun, v. prugnoun. 

Abrigo, s. f . Tout ce qui abrite ou qui couvre, couverture de laine, v. cuberto, parofre. (chap. tot lo que abrigue o que cubrix, cobertura de llana; cobertó, cobertora, banua, manta).
Toutes dounen foço abrigos de lano.
M. Barthés.
R. abriga.

Abrigous, Abritous (g.), ouso, ouo (m.) adj. Qui est à l' abri, qui offre un abri, v. adrechous, souleiant. 
Abrigous coumo uno serro.
J. Laurès.
*Salisson lou mati toutes engrepesits (o Salissou)
Del bartas abrigous ount se soun refaudits. 
B. Fabre.
Savès que pèr fa 'n som l' endrech es abrigous.
ID. (B. FABRE.)
R. abric.

Abriguet, Abritet (g.), s. m. Petit abri, v. ardeirolo, cagnardet. 
R. abric.

Abrihando, Abrilhando (a.), Abriéurando, Brihando, Brihanto, s. f. Les quatre premiers jours d' avril, auxquels le peuple attribue une importance climatérique, v. vaqueirièu, emprunta. 
PROV. Se l' abrihando es ventouso, n' i' a pèr quaranto jour. 
- L' abrihando, 
Coume fai lou tres, fai lou quaranto,
ou bien, 
Abriéu lando 
Tau tèms jusqu'au quaranto, 
Se lou dès noun l' aplanto. 
R. abriéu. 

Abrihous, Abrilhous (l.), ouso (rom. avrillos), adj. Du mois d' avril, v. printanié. R. abriéu. 
Abriou, v. abriéu. 

Abriva, Abriba (g.), Embriva (l.), Esbriva (rom. abrivar, esbrivar, cat. abribar, it. abbrivare), v. a. et n. Accélérer, lancer, précipiter, hâter, faire courir, donner la chasse; t. de mar. faire force de rames (cas. fuerza de remos), v. coucha, suta; donner un poisson d' avril, en faire accroire, attraper, v. atrapa. 
Abrivo, élance-toi, en avant. 
Abrivant sus li front lou signe de la crous. 
Calendau. 
PROV. Abriéu abrivo, 
ou bien, 
Abriéu abrivo 
Lou blad à l' espigo.
S' abriva, v. r. S' élancer, se précipiter, se hâter, s' empresser, se laisser attraper; mûrir trop promptement.
T' abrives pas tant, ne te lances pas tant.
PROV. Au travai qu noun s' abrivo 
Es carogno touto vivo.
Abriva, abrivat (l.), abrivado, part. et adj. Lancé, lancée, entraîné, entraînée; attrapé, attrapée, trompé, trompée; Abribat, nom de fam. gasc.
Parti abriva, partir en toute hâte; bastimen abriva, navire porté par le vent ou entraîné par les courants.
PROV. Un couioun abriva travessarié 'n paié. 
R. à, briéu. 

Abrivacioun, Abrivacien (m.), Abribaciéu (l.g.), s. f. Accélération, précipitation, v. coucho, freto, suto; pour abréviation, v. abreviacioun. 
Hola, sourtès, la bello estello, 
Presènto pèr abrivacien. 
G. Zerbin. 

Abrivado, Abrivo, Abribo (l.), s. f. Élan, escousse, essor, hâte, v. empencho, vanc; préliminaire des grandes courses de taureaux, qui consiste à les lancer à outrance, à leur arrivée dans une ville, escortés d' un escadron de cavaliers, ce que les Espagnols appellent algarrada; forte réprimande, v. enflancado; poisson d' avril, attrape, fausse alerte, 
v. achapatòri. 
Fai acò d' uno abrivado, fais cela promptement et sans t' arrêter;
i' an douna l' abrivado, on l' a mystifié. 
Lou reinardié prouvoco uno abrivado. 
J. Désanat.
Iéu tabé soi *coutat sens vanc ni mouvemen, (o contat)
Despèi qu' ai perdut moun abrivo.
J. Laurès.
Tout d' uno abrivo.
J.-F. Roux. 
R. abriva.

Abrivaire, Abribaire (l.), arello, airo s. et adj. Accélérateur, accélératrice, v. couchaire; celui, celle qui lance, ou attrape, mystificateur, trompeur, trompeuse, v. enganaire, embulaire. (chap. engañadó, embustero.) 
Bèn gramaci, gros abrivaire.
L. Piche.
R. abriva. 

Abrivamen, Embrivamen (rom. abrivament, cat. abribament), s. m. Impétuosité, empressement, entraînement, irruption, v. rabino.
L' abrivamen de l' aguieloun. 
F. Du Caulon. 
R. abriva. 

Abrivau, s. m. Éperon? v. esperoun. (cast. espuela, espuelas)
Sus, Martin, douno-mi mous abrivaus de ferre. (chap. espola, espoles de ferro.)
La Bellaudière. 
R. abriva. 
Abro, v. aubre; abro, abrò, abrou, abroua, v. bro. 

Abroua (S'), (it. approdare), v. r. S' approcher du bord des champs, des broussailles qui bordent les champs, v. óuriera, ribeja.
Faire abroua l' avè, faire paître les brebis sur la lisière des champs, v. arriba. R. à, bro.

Abrouca, v. a. Mettre en perce, v. brouqueta; ficher, piquer, v. brouca. 
N' abroucaran la barriqueto. 
G. D' Astros. 
R. à, broco. 

Abroudi, v. a. Rendre paresseux, acoquiner, v. agourrini. 
(cast. acoquinar; Del fr. acoquiner. 1. tr. coloq. amilanar, acobardar, hacer perder el ánimo; chap. acoquiná, acolloná, acobardí, amilaná.)
Abroudisse, abroudisses, abroudis, abroudissèn, abroudissès, abroudisson. 
S' abroudi, v. r. Devenir paresseux. 
Abroudi, abroudit (l.), abroudido, part. et adj. Acoquiné, acoquinée; indolent, indolente. 
Uno meno d' abroudit. 
Bacqueira. 
R. à, brodo. 

Abroudimen, s. m. Action d' acoquiner, de s' acoquiner, v. agourrinimen. R. abroudi. (cas. Ver gurrumino.)
Abroue, v. brouo, bro. 

Abroues, Abrouas (esp. abrojo, chardon, écueil, lat. abruptum, précipice, ravine), s. m. Touffe de broussailles, tertre sur le bord d' une 
rivière, v. bros, matas, mourras; Abros, nom de lieu près Saint-Geniès (Basses-Alpes). 
Un tarnagas sóuvàgi 
Pounchejant d' un abroues. 
A. Crousillat. 
Quand l' eigagno en perleto,
Risouleto,
Trelusis sus leis abroues.
J.-B. Gaut. 

Abrouga, Abrouja (lim.), (cat. esp. port. abrogar - derogar, abolir -, it. lat. abrogare), v. a. Abroger. 
Abrogue, abrogues, abrogo, abrougan, abrougas, abrogon. 
Abrouga, abrougat (l. g.), abrougado, part. et adj. Abrogé, abrogée. 

Abrougacioun, Abrougacien (m.), Abrougaciéu (l. g.), (cat. abrogació, esp. abrogación, it. abrogazione, lat. abrogatio, abrogatonis), s. f. Abrogation. (chap. abrogassió)
Abroui, v. bruei; abroulha, v. brouia; abroulhoun, v. brouioun. 

Abrounca (S'), (rom. abroncar), v. r. Broncher, se heurter, v. brounca, embrounca. 
Mès à chasque pas s' abrounco, trantaio. 
A. Langlade.
Abrounca, abrouncat (l.), abrouncado, part. et adj. Heurté, penché, refrogné, ée. 
Lou front abrouncat. 
ID. 
R. à, brounc. 
Abrounda, v. asounda.

Abrouqui, Abrougui, v. a. Manger les sommités des arbrisseaux, brouter, v. esbrouta. (chap. esbordá, de brot, brots)
Abrouquisse, abrouquisses, abrouquis, abrouquissèn, abrouquissès, abrouquisson.
S' abrouqui, v. r. Se rabougrir, v. rabruga. 
Abrouqui, abrouquit (l.), abrouquido, part. et adj. Abrouti, abroutie, rabougri, rabougrie. 
Au cafour abrouqui.
Lafare-Alais. 
R. à, broco.

Abrouquiduro, s. f. Ce qui a été brouté, v. broustage. R. abrouqui.

Abrouquimen, s. m. Abroutissement, v. abroutimen. R. abrouqui. 
Abrouta, v. avourta; abrouta, v. esbrouta, abroutado, v. esbroutado; abroutaire, v. esbroutaire.

Abrouti, v. a. Détruire les bourgeons, brouter, v. esbrouta. 
(chap. esbordá; podá; als amelés u olivés - oliveres: despullissá.) 
Abrouti, abroutit (l.), abroutido, part. et adj. Abrouti, abroutie; rabougri, rabougrie. R. à, brout. (chap. brot, verbo brostá; cast. brote; brotar.)
 
Abroutiduro, s. f. Ce qui a été brouté ou ébourgeonné, v. rousigadisso. 
R. abrouti. 

Abroutimen, s. m. Abroutissement, v. abrouquimen. R. abrouti. 
Abroutun, v. esbroutun; abrudi, v. esbrudi.

Abrum, s. m. "Vieux mot qui exprime le hoquet d' une personne ivre" (J.-.J. Bonnet), v. chouquet.
"A brum, a brum, je suis prebstre Macé." 
(Rabelais, propos des beuveurs).

Abruti (rom. abruzir), v. a. Abrutir, v. abesti, abestiassi.
Abrutisse, abrutisses, abrutis, abrutissèn, abrutissès, abrutisson. 
(cast. Embrutecerse, de bruto, bestializarse, de bestia.)
S' abruti, v. r. S' abrutir.
Abruti, abrutit (l.), abrutido, part. et adj. Abruti, abrutie. 
Cadun s' es abrutit. 
Miral Moundi. 
Mena vido abrutido. 
M. Trussy. 
R. à, brut. 

Abrutimen, Abrutissimen. (Var), Abrutissomen, Abrutissènco (l.), s. Abrutissement, v. abestimen. R. abruti.

Abrutissènt, Abrutissènto, adj. Abrutissant, abrutissante, v. abestissènt. R. abruti.

Absaloun (rom. Absalon, Ansalo, lat. Absalo), n. p. Absalon.

Absènci, Assènci, Aussénci, Abséncio (g.), Absenço (l.), Assènço (niç.), (rom. absencia, absensa, cat. port. absencia, esp. ausencia, it. assenza, lat. absentia), (chap. ausensia) s. f. Absence. 
Après dous mes d' assènci e de languitudo. 
A. Crousillat. 
Moun aussènci, parai? noun t' a pesa 'no brigo. 
R. Marcelin. 
PROV. L' absènci es la maire de la demembranço.
(cas. La ausencia es la madre de la desmembranza, del desmembramiento.)

Absènt, Assènt, Aussènt, Absent (l.), ènto, ento (rom. absen, absens, cat. absent, it. assente, esp. ausente, port. absente, lat. absens, absentis), adj. et s. Absent, absente, v. mancant. (mancar : faltar; ni mes ni manco : ni más ni menos; chap. aussén, aussenta.)
Se siéu absènt à toun retour.
H. Morel. 
Moun amour va toujour creissènt, 
Bèn qu' àgi demourat absènt. 
G. Zerbin.
PROV. Is absènt e i mort
Noun ié fau faire tort.

Absenta (S'), S' Assenta (niç.), S' Aussenta (rom. cat. port. absentarse, it. assentarsi, esp. ausentarse, lat. absentare) (chap. aussentás, aussentá; yo estic aussén, yo me aussento, aussentes, aussente, aussentem o aussentam, aussentéu o aussentáu, aussenten), 
v. r. S' absenter, v. ana deforo. (chap. aná defora, fora, afora; cas. Ir – irse - fuera.)
Absènte, absèntes, absènto, absentan, absentas, absènton. 
Absentas-vous pendent quànquis meses.
H. Birat. 
Lou flagèt déu grand Diéu de ta tèsto s' absènte! 
Du Bartas.
Diligènt, assidu, noun s' aussentant jamai. 
A. Crousillat. 
Absenta, absentat (l.), absentado, part. Absenté, absentée. R. absènt.

Absido, Assido (b. lat. absida, lat. absis, absidis), s. f. Abside d' une église, v. lanterno. (cas. el ábside de una iglesia.) 
Lei bràvei Rousseten edificon subran 
La glèiso e sei doues tourre, e lei vouto e l' absido.
F. Vidal.

Absint, Absinte, Achinte (l.), (rom. absens, absinti, port. absinthio, lat. absinthium, absinthe), s. m. Absinthe, liqueur, v. (cast. absenta)
verdalo; plante, v. aussent. (chap. la absenta de Julián Segarra, Xert)
Absinte de sant Jan, armoise, à Toulouse, v. artemiso.

Absòudre, Assoudre (d.), Absolve, Absolbe (g.), Assolve (niç.), (rom. absolve, absolre, absolvre, absolver, asolver, cat. absoldre, esp. port. absolver, it. assolvere, lat. absolvere - ego te absolvo in nomine ...), v. r. Absoudre, v. aquita, desliga.
Absòuve, absòuves, absòu, absóuven, absóuvès, absòuvon; absóuvièu; absóuguère; absóudrai; absóudriéu; absòuve, absóuven, absóuves; qu' absóugue; absóuguèsse; absóuvènt.
L' ome de Diéu, en grand soucit.
Gueitavo l' istant de l' absòudre. 
H. Morel. 
T' absòuve, iéu, di pecat de ta vido.
Abbé Bresson. 
La glèiso absòu li pecadou. 
A. Peyrol. 
Iéu se pòu-ti que vous assòugue? 
Mirèio. 
Absòut, assolt (niç.), absòuto, absolto (rom absout, assout, assot, outa, ota), part. Absous, absoute. (cast. absuelto, absuelta; chap. absolt, absolta.)
Absoulu, v. assoulu; absoulucioun, (cast. absolución) v. assoulucioun; absourbi, v. assourbi. 

Absòuto, Assòuto, Sòuto (cat. absolta), s. f. Absoute, v. bèn-dire, canta. R. absòudre. Abstencioun, v. astencioun; absteni, v. asteni; abstinéncio, v. astinènci. 

Abstracioun, Abstracien (m.), Abstracciéu (l. g.), (rom. abstraccio, abstractio, cat. abstracció, esp. abstracción, it. astrazione, lat. abstractio, abstractonis), s. f. t. sc. Abstraction.

Abstraire (rom. astraire, cat. abstraure, it. astrarre, esp. abstraer, lat. abstrahere), v. a. t. sc. Abstraire. 
Se conj. comme traire. 
Abstra, Abstrach (l.), Abstrait (g.), abstracho, abstraito (rom. abstrayt, cat. abstret, lat. abstractus) (cast. abstraído), part. et adj. Abstrait, abstraite. (chap. encantat; no se sol di abstraít.)

Abstratiéu, Abstractiéu (l. G ), ivo, ibo (rom. cat. abstractiu, abstractiva, esp. port. abstractivo, it. astrattivo), adj. t. sc. Abstractif, abstractive. R. abstraire. 
Absurdamen, Absurdomen (l.), (cat. absurdament, it. assurdamente), adv. Absurdement v. niaisamen. R. absurde. (cast. absurdamente; chap. absúrdamen.)

Absurde, Absurdo (cat. esp. port. absurdo, it. assurdo, lat. absurdus), adj. Absurde, v. irresounable (cast. irrazonable). (catalan inventat, después de Mistral, Alibèrt y Pompeyo Fabra: absurd, absurds, absurda, absurdes.)

Absurdeta, Absurditat (l.), (cat. absurditat, esp. absurdidad, it. assurdità, lat. absurditas, absurditatis), s. f. Absurdité, v. nesciour. 
Vendras jamai à la sesoun 
Que toun absurditat atènde. 
G. Zerbin. 
Abuca, v. abouca; abucla, abugla, v. avugla; abucle, abugle, v. avugle; abudre, v. avé; abugada, v. bugada.

Abuha, v. a. Étonner, étourdir, désorienter, dans le Gers, v. abalourdi. 
Abuhat, abuhado, part. et adj. Etonné, etonée. R. à, bufo. 
Abuio, v. abiho; abula, v. aboula. 

Abulo, Abuelo (m.), Abello, s. f. Bûchette servant à mesurer la distance de deux boules, v. cano, broco, pamello. 
Èstre court à l' abulo, rester court, ne pas arriver à temps; lou cop es 
d' abulo, le coup est à mesurer; èstre luen d' abulo, être loin de compte; sian pas luen d' abulo, nous sommes près d' être d' accord.
Pèr la babiho èro pas liuen d' abulo. (liuen, luen : luny, lluny; chap. lluñ.)
J. Aubert.
R. abula, aboula. 
Abuoura, v. abéura; abuouròur, v. abéuradou; abure, v. avé. 

Aburrela, Burrela, v. a. Mettre en petits tas les plantes fourragères, en Castrais, v. acounoulha, acuchouna. 
Aburrèlli, aburrelles, aburrello, aburrelan, aburrelas, aburrellon. 
Aburrelat, aburrelado, part. Entassé, entassée. R. à, burrèl. 

Abus, Abèu (bord.), (rom. cat. abus, it. esp. port. abuso, lat. abusus), s. m. Abus, v. mal-adoubat. 
Abuses, plur. lang. d' abus. (chap. los abusos.)
Es un abus de l' entreprene, c' est une entreprise vaine; faire uno causo pèr abus, agir abusivement. (Voire Pasquier, Recherches de la France.)
PROV. Lou mounde es qu' un abus.
- Abus i' avié, abus i' aura, (chap. abús va ñabé, abús ñaurá.)
Tant que lou mounde durara. (chap. tan com lo món durará.)

Abusa (rom. cat. esp. port. abusar, it. abusare), v. a. et n. Abuser, v. engana (chap. engañá; sine engan); tromper, distraire, amuser, en Gascogne et Limousin, v. amusa. 
Vosto cresènço vous abuso. (N. E. Es pot aplicar al catalanisme.)
C. Favre.
S' abusa, v. r. S' abuser.
I' a de richas que s' abuson. 
M. de Truchet. 
Abusa, abusat (l.), abusado, part. Abusé, abusée, trompé, trompée. 
O gus, l' as abusado. 
A. Crousillat. 
R. abus.

Abusage, Abusatge (l. g.), (rom. abuzatge), s. m. Action d' abuser, v. enganamen (chap. engañamén). (cas. acción de abusar, abuso, engaño.) R. abusa. 

Abusaguet, s. m. Jouet d' enfant (cas. juguete; chap. juguet; cat: joguina), amusette, en bas Limousin, v. demouret, jouguet.
Jano d' Abusaguet, vieille femme qui fait des contes. R. abusa, amusa.

Abusaire, Abusarello, Abusairo (l.), s. et adj. Celui, celle qui abuse, abuseur, trompeur, trompeuse, v. enganaire. (cas. abusón, abusador, engañador.)
Coucoun abusaire ou ambusaire (l.), flûte, cocon de mauvaise qualité, à moitié percé par la chrysalide. 
Luquet n' es rèn qu' un abusaire. 
C. Brueys.
R. abusa.

Abusanço, s. f. Abus, mauvais usage. R. abusa.

Abusiéu, abusivo, abusibo (g.), (cat. abusiu, abusiva, esp. port. it. abusivo, lat. abusivus), adj. Abusif, abusive; musard, lambin, en bas Limousin, v. musaire. R. abus.

Abusivamen, Abusibomen (l. g.), (cat. abusivament, esp. port. it. abusivamente), adv. Abusivement. Abuso, v. aubuso.

Abuso-pastou, s. m. Engoulevent, oiseau, en Gascogne, v. cabrihau, chaucho-gàrri, esquicho-grapaud. R. abusa, pastour. 
(cast. engañapastores, engañapastor; chap. engañapastós.)
Abut, abudo (eu, eue), à Toulouse, v. avé.

Abuta (it. buttare), v. n. et a. Quiller, tirer vers un but pour savoir qui jouera le premier, v. revesi; pousser, bousculer, v. buta. 
L' abuto e pièi s' enva. 
J. Rancher.
R. à, but.

Abutoun, s. m. Poussée, coup de poing (chap. puñada; cop de puñ), à Nice, v. butado, butoun. 
Es qu' à la liberta cau douna l' abutoun 
E pensa que bèn lèu vènon li sabatoun. 
J. Rancher.
De tout coustat cadun si douno d' abutoun.
ID. 
R. abuta. 

Abza (rom. Abzac, Apsac), n. de l. Abzac (Gironde), v. ajat. 

Ac, Ag, At, Au (l.), A, Bac, Bat (g.), Ba (l.), Va (m.), Oc, Goc, Ot (g. b.), (rom. hec, hoc, lat. ac, hac, hoc), pron. relat. Le, cela, en Gascogne, Guienne et Béarn, v. va, ba, hou, lou. 
Ac cau agusa, cau ac agusa, il faut l' aiguiser; ac trucara, il le frappera; 
si nou ac sap, s' il ne le sait; s' ac podes pas dire, si tu ne peux le dire; 
ac vesèn, nous le voyons; bac couneguèn, nous le connaissons; n' ac an pas boulut, ils ne l' ont pas voulu; si lou marit at sabè, si le mari le savait; qu' at sèi, je le sais; qu' at harèi, je le ferai; digats-m'at, 
dites-le-moi; jou t' ag è dit e t' ag dìsi (G. d' Astros), je te l' ai dit et te le dis (cas. yo te lo he dicho y te lo digo; chap. yo te u hay dit y te u dic);
Diéu m' a perdou (F. de Cortète), Dieu me le pardonne; sabes-oc-tu? le sais-tu? (u saps tú?; ho saps tú?)
Ac se contracte avec les infinitifs et impératifs: pèr aima-c, pour aimer cela; pèr hè-c pour le faire; pèr frounsi-c, pour le froncer; pèr da-c oc à entène, pour le donner à entendre; demando-c, demande-le; minjo-c 
mange-le. 
Aça, v. eiça; aça, v. ah! ça, ah! ço, aisso (: açò, aço, aixó).

Acaba, Acava (l.), Achaba (lim.), Caba (g. B.), Chaba (d.), (rom. acabar, achabar, cat. acavar) (cast. acabar; chap. acabá; acabo, acabes, acabe, acabem o acabam, acabéu o acabáu, acaben), v. a. et n. Achever, terminer, parfaire, v. assouida; finir, cesser, v. fini; dissiper tout son bien, v. aplana, manja; gourmander, réprimander, en Castrais, v. charpa. 
Acabo, commandement de marine pour ordonner à l' équipage de prendre son repas; acabo ta sieto, vide ton assiette; acabara, il mangera tout; en Camargo, i' a d' arabi que vous acabon, dans la Camargue on est dévoré par les moustiques (: cas. mosquito, mosquitos; chap. mosquit, mosquits, coí, coíns); acaben, chabam-n'en (périg.), finissons-en. 
PROV. Es foulié de coumença 
Ço que noun pos acaba. (chap. Es tontería escomensá lo que no pots acabá)
S' acaba, v. r. S' achever; achever de se ruiner, de se tuer, de se griser. 
Acaba, acabat (l.), acabado, part. et adj. Achevé, achevée; Accabat, nom de fam. lang. 
Un acaba, un homme ruiné; es acaba, c' est un homme fini, usé; acaba que siegue, sitôt fini, ceci terminé; as pancaro acaba de soufri, tu n' es pas encore au terme de tes peines; a acaba de bèn faire, il n' a jamais 
rien fait de bon. 
Acabadet, acabadeto, presque achevé, à peine achevée. R. à, cap.

Acabado, Acabasou (l.), Acabanço (b.), (rom. acabansa), s. f. Achèvement, fin, v. assouido. (ing. achievement; cas. el acabose, fin, final.) 
A l' acabado! cri des revendeuses pour achever le débit de leurs marchandises, et des chefs de travailleurs pour encourager leurs hommes à finir l' ouvrage; eiçò 's l' acabado, c' est la fin. R. acaba.

Acabadou (rom. acabador), s. m. Achevoir, outil pour achever, lieu où l' on achève. R. ababa.

Acabadou, Acabadouiro (rom. cat. esp. port. acabador), s. Consommateur, dissipateur, mangeur, mangeuse, v. acabaire. R. acaba. 

Acabaduro, Cabaduro (lim.), (rom. acabadura), s. f. Achèvement, partie où l' on achève; fil d' une autre couleur que le tisserand met au bout d' une pièce de toile, v. listo. R. acaba.

Acabaio, Acabalhos (l. g.), s. f. pl. Fête rustique que l' on célèbre dans le Médoc, après l' achèvement de la vendange, v. assouido, reboulo, roulado. R. acaba. (cas. Fiesta rústica que se celebra en el Médoc, después de acabar la vendimia.)

Acabaire, Acabarello, Acabairis (m.), Acabairo (l.), s. et adj. Celui, celle qui achève, dissipateur, dissipatrice, qui mange son bien, prodigue, (cas. como el hijo pródigo), v. degaié, manjaire. 
A pres un acabaire, elle a épousé un gaspilleur.
Fau ploura, quau? lis acabaire 
Que manjon si castèu e que bevon si mas.
AD. Dumas.
Oh! la bello vido (N. E. Leo: oh l la bello, b parece h, v do)
Que fan lis acabaire!
Soun de sèns-soucit, 
Vivon dins li plesi. 
CH. POP. 
R. acaba. 
Açabal, v. eiçavau. 

Murillo, hijo pródigo, vuelve


Acabala, Achabala (l. m.), (rom. cat. esp. acabalar), v. a. Meubler une ferme, la munir des bestiaux et outils nécessaires, v. abestiala, 
prouvesi.
S' acabala, v. r. Se fournir de cheptel et d' outillage aratoire; 
s' approvisionner. 
Talo, dins soun tut, se fatigo, 
Pèr s' acabala, la fournigo. 
F. D' Olivet. 
Acabala, acabalat (l.), acabalado, part. et adj. Équipé, équipée, outillé, outillée. R. à, cabau. 
Acabala, acabalga, v. acavala. 

Acabamen, Acabomen (l.), Achabament (d. lim.), (rom. acabamen, cat. acabament, port. acabamento, esp. acabamiento), s. m.
Achèvement, consommation, extinction, perfection, v. perfin. R. acaba. 

Acabani, Acabana, v. a. Incliner comme le toit d' une cabane.
S' acabani, v. r. Être en forme de cabane, se courber en ogive, v. vouta.
Acabani, Acabana, acabanado, part. et, adj. Voûté, voûtée, ogival, ogival le. (cas. ojival, de ojiva) 
Sebisso acabanado, haie penchée en avant. R. à, cabano.

Acabassi (S'), v. r. Se flétrir, se faner, s' user, par l' effet de l' âge, des excès ou du travail, v. abouli, afatrassi. 
Acabassi, acabassit (l.), acabassido, part. et adj. Flétri, flétrie, usé, usée,  fané, fanée. 
Femo acabassido, femme qui se laisse aller, qui néglige sa toilette. 
Adounc la vierge benesido 
De-vers la chourmo acabassido 
Soun enfant a vira. 
S. Lambert.
R. à. cabas.
Acabbat, v. à cap-bat. 

Acabla, Acapla (l.), (du fr.), v. a. Accabler, v. aclapa, agrasa.
La languino m' acablo. 
F. de Cortète.
Sourtès d' eici, car iéu tramble de pòu
Que l' estable
Noun vous acable.
N. Saboly.
Acabla, acablat (l.), acablado, part. et adj. Accablé, accablée. 
Lou mau que me tèn acablat.
C. Brueys.
E l' on es acablat de penos e trabals. 
A. Gaillard.

Acablamen, Acaplomen (l.), s. m. Accablement, v. ablasigaduro, escrancaduro, agrasamen, lassige. R. acabla.
Acabra, v. encabra; acabussa, v. cabussa; acacagna, v. escarcagna. 

Acacha, Acassa, Acaissa (g.), Encacha (rom. acaissar, ocaizar, trancher avec les dents), v. a. Couper net, trancher, v. abraca, escacha; ajuster, égaliser, parer, unir; arranger, agencer, adoniser, v. atrenca, alisca, couti; rompre, écraser, briser, v. cacha. 
Acacha lou bos, appareiller le bois pour le mettre en fagot; aquelo raubo t' acacho, cette robe te va bien.
S' acacha, v. r. S' ajuster, s' attifer, se soigner, s' engraisser.
Acacho-te pèr parti, fais toilette pour partir.
Acacha, acachat (l.), acachado, part. et adj. Coupé net; propre, en ordre, ajusté, orné, ornée, fringant, fringante; écrasé, brisé, brisée.
PROV. Fiho acachado 
Mié-maridado. 
Un ome acaissat de lassièro. 
J. Castela.
R. à, cais. 

Acachadamen, Acachadomen (l.), adv. Avec netteté, avec ordre, v. proupramen. R. acacha. 

Acachaduro, Acassaduro, s. f. Netteté, propreté; ajustement, toilette, v. atrencaduro. 
I' a forço acachaduro dins l' oustau, c' est une maison très bien tenue.
R. acacha. 

Acachouli, v. a. Cajoler, amadouer, en Rouergue, v. cachoula.
Acachouli soun calignaire, enjôler son amant.
S' acachouli, v. r. Cacher sa figure dans le sein de sa mère, en parlant d' un enfant.
Acachouli, acachoulit (l.), acachoulido, part. et adj. Cajolé, cajolée. R. acatoula. 
Acachoun, v. acatoun (d').

Acacia, Agacia (l.), Cacia (cat. esp. it. lat. acacia), s. m. Acacia, robinier, arbre, v. cacìo. Acacia rouge, gainier, arbre, v. avelatié.
Acadeira, v. acoudoula, aqueira, acarreira. 

Acadèmi, Acadèmio (l. G.), Academio (rh.), Academié (m.), (it. accademia, cat. esp. port. lat. academia), s. f. Académie, v. counsistóri. (chap. academia, consistori; cas. consistorio del Gay Saber)
L' acadèmi di Jo Flourau, l' académie des Jeux Floraux de Toulouse, la plus ancienne société littéraire de l' Europe, v. jo; on dit pourtant que, vers 1100, les Juifs avaient fondé une académie à Lunel. 
Anan faire, dóu còup, e meissoun e vendèmi: (*vendèmi no se atina)
Sian urous mai-que-mai, sòci de l' acadèmi.
F. Vidal.
(cat. Jochs Florals de Barchinona, jocs florals de Barcelona)

Academi, Academic (l. g.), Academico (cat. academich, esp. port. it. academico – cas. académico -, lat. academicus), adj. Académique. 
Nosto founfònio academico 
Vous a di soun alleluia. 
H. Morel. 
Li felibre tènon à taulo si sesiho academico.
ARM. PROUV.
Academicamen (cat. academicament, it. accademicamente), adv. Académiquement. (cast. académicamente; chap. académicamen) 
R. academic.

Academician (angl. academician), s. m. Académicien. 
L' academician Raynouard èro de Brignolo. 
ARM. PROUV.
R. academic. 

Academisto, s. m. Académiste, membre d' une académie de jeu, 
d' armes ou d' équitation. R. acadèmi. (cast. académico, de la RAE.)

Acagassouns (D'), loc. adv. A croupetons, dans les Alpes, v. agrouva. 
E se metié d' acagassouns 
Pèr las culi sout lous bouissouns. 
L. Gorlier.
R. escagassa. 
(Dans la position d' une personne accroupie, le derrière sur les talons. https://www.larousse.fr/dictionnaires/francais/%C3%A0_croupetons/20711) 

Acagna (cat. acanyar), v. a. Rendre indolent, v. aperesi; irriter, acharner, v. encagna. 
S' acagna (génevois s' accagner), v. r. Se laisser aller à la paresse; 
s' accroupir; s' irriter, s' acharner.
Acagna, acagnado, part. et adj. Nonchalant, nonchalante, accroupi, accroupie; acharné, acharnée. 
Lou rabot, la destrau, dins si man acagnado
De cinq jour fan pa 'no journado.
S. Lambert.
R. à, cagno. 

Acagnarda, Acanarda, Cagnarda, v. a. Exposer au soleil, abriter, v. abriga, arraja. 
S' acagnarda, v. r. Se mettre au soleil devant un abri; s' acagnarder, 
s' acoquiner. 
Acagnarda, acagnardado, part. Abrité au soleil. R. à, cagnard.

Acagnardi, v. a. Acagnarder, acoquiner, v. agourrini.
Acagnardissè, acagnardisses, acagnardis, acagnardissèn, acagnardissès, acagnardisson.
S' acagnardi, v. r. S' habituer à prendre le soleil, s' acoquiner.
Acacnardi, acagnardit (l.), acagnardido, acacnardido, part. et adj. Acagnardé, acagnardée. 
Acagnardi coume un chin, acagnardit coumo un gous (l.), 
fainéant comme un chien. R. à, cagnard.
Acahut, v. aquedu. 

Acaian, Acaiano (it. Acajano), adj. et s. Achéen, enne, nom de peuple. R. Acaio.

Acalauda, Acalhauda (l.), v. a. Poursuivre à coups de cailloux, lapider, injurier publiquement, v. acoudoula, aqueira. (chap. Códol, códul, acodolá, lapidá, de lapide : pedra; cast. lapidar, apedrear.)
Cridarai coumo un sourd, vous acalhaudarai. 
J. Azaïs. 
T' espoumpisses d' avedre acalhaudat uno republico.
X. de Ricard. 
R. à, caiau. 

Acaio (cat. lat. Achaia), s. f. L' Achaïe, province de Grèce. 
Prince d' Acaio, prince d' Achaïe, titre que portaient les fils des rois de Naples, comtes de Provence.
Acaira, v. aqueira; acaira, v. esqueira; acaissa, v. acacha; acaissa, v. agassa.

Acajou (port. acajú, esp. acayoiba, malais kayou, bois), s. m. Acajou.
Moble d' acajou, meuble en acajou.

Acala (esp. acallar), v. a. Abriter, butter, protéger, v. abriga, acela; tasser, presser, v. quicha; apaiser, calmer, v. abauca. 
Acala sa nisado, couvrir sa nichée de ses ailes; acala la caiado, presser le caillé avec les mains.
Lou loup e l' elefant
Avien talent, e res pèr acala sa fam.
P. de Gembloux.
S' acala, s' acalha (g.), v. r. S' abriter; * se calmer, se taire.
Lou vent s' acalo, le vent s' apaise.
E se sa maire me crido, 
S' acalara, santa-Diéu! 
A. Rigaud. 
Acala, acalat (l.), acalado, part. et adj. Abrité, apaisé, abritée, apaisée. 
Digats-me lou boun mont e serèi acalat.
A. Gaillard.
R. à, calo.

Acalaire, Acalarello, Acalairo, s. Celui, celle qui abrite, tasse ou apaise, v. abrigaire, R. acala.

Acalamen, s. m. Mise à l' abri; tassement, pressée; apaisement, v. abaucamen. R. acala. 
Acalfura, v. escaufura. 

Acalignassi (S'), S' Acaligni, v. r. S' adonner aux fréquentations amoureuses (N. E. a ca l' Ignaci), v. fringa.
Acalignassi, acarignassi (m.), ido, part. et adj. Qui a une intrigue d' amour, amouraché, amourachée, v. fringarèu. 
Calendau. 
R. à, caligna, calino. (chap. calina, calorina; passió, va calén, calenta.)

Acalina, Achalina (lim.), Achalena, Achanela (metátesis) (b. lim.), (rom. acalinar), v. a. Échauffer (cat. escalfar), attacher fortement, v. afisca, engalina. 
S' acalina, v. r. S' échauffer à quelque chose, s' appliquer, s' attacher à une occupation. 
Acalina, acalinat (l.), acalinado, part. et adj. Attaché, passionné, appliqué, attachée, passionnée, appliquée. R. à, calino.

Acaloura, Acalouna (l.), Acaura (niç.), Achaura (l.), Acharla (lim.), Achaua (bord.) (rom. acalorar, acalivar, cat. esp. acalorar, it. accalorare), v. a. Échauffer, donner de la chaleur, v. escaufa, escaufura, escalouri. (chap. acalorá; yo me acaloro, acalores, acalore, acalorem o acaloram, acaloréu o caloráu, acaloren.)
E la tèndro bestiolo
Acalouro e cubris 
L' umblo paiolo. 
S. Lambert.
S' acaloura, v. r. S' échauffer, se mettre à la chaleur.
Lou tèms s' acalouro pas gaire, le temps ne se radoucit guères.
Acaloura, acalourat (l.), acalourado, part. et adj. Échauffé, échauffée, qui a chaud pour être trop couvert. 
(chap. acalorat, acalorada, qui té caló per está mol cubert.)
D' aquel enguènt puissant n' a doui vas acaurat. 
J. Rancher.
R. à, calour. (chap. caló.)

Acalourant, Acharlant (lim.), anto, adj. Échauffant, étouffant de chaleur, v. escaufant, caudinas. R. acaloura.
Acalustra, v. escalustra. 

Acamaia, v. a. Accoster, v. abourda. 
Adounc qu' ounestamen l' aguèt acamaiat. 
P. de Gembloux.
R. à, camai. 

Acamba, Acama (b.), v. a. Mettre à califourchon, v. acavala; enjamber, v. encamba; laisser les jambes libres à un enfant, en Gascogne, v. douna li pèd. 
Acamba, acambat (l.), acamat (bord.), acamado, part. et adj. A califourchon.
Bèn acamba, bien jambé, v. emboutela. 
R. à, cambo.

Acambarada (S'), s' Acamarada, v. r. Se faire camarade, devenir compagnon, v. amiga, assoucia. (chap. amigá, assossiá)
S' acambarado emé quau que siegue, il se lie avec le premier venu. (chap. Ell se ajunte en consevol que sigue.)
R. à, cambarado. 

Acamina, Achamina (d.), (rom. acaminar), v. a. Acheminer, v. adraia, avia, encamina; mettre en train, v. atrina; mettre en fuite, chasser, v. coussaia. (chap. acaminá, encaminá, pendre camí, fé camí; yo me acamino, acamines, acamine, acaminem o acaminam, acaminéu o acamináu, acaminen.) 
S' acamina, v. r. S' acheminer, se diriger, s' avancer, se hâter; parvenir. 
Li grand s' acaminon toujour, les grands font toujours leur chemin.
Aici moussu Birat que vès nous s' acamino.
H. Birat. 
Acamina, acaminat (l.), acaminado, part. et adj. Acheminé, empressé, acheminée, empressée, en train. R. à, camin. (chap. lo camí, novela de Miguel Delibes, traduída al chapurriau.)

lo camí, novela de Miguel Delibes, traduída al chapurriau


Acaminaire, Acaminarello, Acaminairis, s. et adj. Celui, celle qui achemine; guide, soutien, protecteur, trice, v. menaire. R. acamina. (esp. encaminador, encaminadora; guía; protector, protectora; chap. encaminadó, que encamine; encaminá: encamino, encamines, encamine, encaminem o encaminam, encaminéu o encamináu, encaminen; protectó, protectora.)

Acaminamen, s. m. Acheminement, v. aviamen. R. acamina
Açamount, v. eiçamount. (chap. acaminamén, encaminamén.) 

Acamp, Achamp (a.), (rom. acamp), s. m. Ramas, réunion, assemblée, v. rabai; abcès, v. apoustemiduro, amasso.
Faire l' acamp, se réunir pour frayer, en parlant des poissons. 
Calèndo es l' acamp di famiho.
A. Tavan.
R. acampa. 

Acampa, Achampa (a.), (rom. cat. acampar), (chap. acampá) v. a. et n. Amasser, cueillir; ramasser, recueillir, v. cuieic; acquérir, entasser, économiser, gagner, v. rabaia; réunir, assembler, v. assembla; transporter, charrier, v. carreja; chasser, mettre en fuite, v. campeja; augmenter, croître, v. crèisse; aboutir, abcéder, v. abragui.
Acampa de vièure, amasser du bien; acampa li carto, relever les cartes; acampa de graisso, de forço, prendre de l' embonpoint, des forces; acampa de sèn (seny, señ), prendre du bon sens; acampa sa car, acampa sis os, se relever d' une chute; acampa fam, gagner de l' appétit; acampa set, devenir altéré; acampa fre, être saisi par le froid; acampa som, tomber dans le sommeil; acampa querèlo, prendre querelle; li fedo acampon de lano, la laine des brebis commence à croître; (la llana de les ovelles escomense a creixe); s' acampa d' ounour, acquérir de l' honneur; acampo acò souto l' envans, transporte cela sous le hangar; moun det acampo, mon doigt apostume. 
Pèr acampa l' óubrage, 
Dóu tèms fau eissuga l' óutrage. 
Mirèio. 
Dins un jardin de rèi m' acampavon de flour.
J. Roumanille. 
Grand rèbe acampo lou bonur, pichou rèbe toujour l' atiro,
J. Jasmin. 
grand rêve chasse le bonheur, petit rêve l' attire toujours.
PROV. Anen plan e acampen bèn, 
ne nous hâtons pas et amassons bien tout (Rabelais).
- Quau pago, acampo.
- Fòu desiron, sage acampon.
S' acampa, v. r. S' amasser, se réunir, se rassembler; se relever d' une chute; revenir au gite, rentrer chez soi; se procurer, v. achabi. 
Faire acampa lou mounde, faira amasser la foule; aquèli blad s' acampon, ces blés s' épaississent; acampo-te 'no femo, cherche une femme; s' acampara mies que d' òli, il se relèvera bien tout seul, en parlant de quelqu'un qui tombe; acampas-vous lèu, rentrez bientôt. 
PROV. La fiero sara bello, li marchand s' acampon, 
la foire sera bonne, les marchands s' assemblent. 
(chap. La fira sirá bona, los marcháns, venedós, se ajunten.)
Acampas-vous, jouvènt, aliscas-vous, fiheto. 
F. Vidal.
Acampa, acampat (l.), acampado, part. et adj. Amassé, amassée, recueilli, recueillie, réuni, réunie, rentré, rentrée.
Ma fiho s' es pancaro acampado, ma fille n' est pas encore rentrée.
R. à, camp.

Acampado, Acampat (l.), s. Ce qu' on amasse en une fois, cueillette (chap. cullita, cullida), ramassis, réunion, recueil (cat. recull), v. amassadis, rejouncho, rabaiado. 
L' acampado dis iòu, la collecte des oeufs, que les garçons des villages font le mardi gras, v. carementreto. 
Calèndo es la bello soupado,
Quand degun manco à l' acampado.
A. Tavan.
R. acampa.

Acampadou, s. m. Lieu où l' on amasse, lieu de réunion, v. amassadou. R. acampa.

Acampadou, Acampadouiro, s. Ramasseur, thésauriseur, thésauriseuse, dont la passion est d' amasser, v. acampaire, amassadou.
PROV. A bon acampadou
Bon escampadou. 
R. acampa. 
(chap. a bon acampadó : arreplegadó, aclaperadó, acumuladó, tessorero, amassadó, bon escampadó.)

Acampaduro, s. f . Apostume, mal d' aventure, v. apoustemiduro, gor. R. acampa.

Acampage, Acampàgi (m.), s. m. Action d' amasser, de recueillir, de réunir, de charrier, de chasser, v. amassage. 
L' acampage de flous que n' as ta faudalado. 
A. Arnavielle. 
R. acampa. 

Acampagnardi (S'), v. r. Devenir campagnard, prendre du goût pour la vie rurale, v. apaïsani. R. à, campagnard.

Acampaire, Acamparello, Acampairis, Acampairo, s. et adj. Celui, celle qui amasse, qui recueille, qui accroît sa fortune, v. rabaiaire. 
Acampaire de garbo, celui qui ramasse les gerbes. 
(chap. Arreplegadó de garbes.)
PROV. A paire acampaire 
Enfant escampaire, (chap. A pare acumuladó, fill, infán, escampadó.)
ou 
Après un acampaire 
Arribo un escampaire.
R. acampa. 
(N. E. chap. Vore después del Rey Charles le Sage qué va passá.)

Acampamen (cat. acampament), s. m. Amas d' humeurs, pléthore, v. amas.
Acò n' èro qu' un acampamen, disent les femmes qui, après une suppression des règles, éprouvent une perte considérable. R. acampa.

Acampassi (S'), S' Achampassi (a.), Champesi (lim.), v. r. Devenir inculte, v. ermassi, trescampa. (N. E. champ, camp; campo.)
Acampassi, Acampassido, part. et adj. Inculte. R. à, campas.

Acampat, s. m. Ce qui est amassé, épargne, économies, v. espargne; cueillette, ramassis, v. acampado.
Aro vièu sus l' acampat, maintenant il vit de ce qu' il a gagné. R. acampa. 
Acampeira, v. champeira; acampeja, v. campeja.

Acampestri (S'), S' Achampestri (a ), v. r. Tomber en friche, devenir inculte, v. ermassi, achampi, trescampa. 
Acampestri, acampestrit (l.), acampestrido, part. et adj. Tombé en friche, inculte. 
Acampestrido e secarouso, 
L' inmènso Crau, la Crau peirouso
Au soulèu pau à pau se vesié destapa.
Mirèio. 
R. à, campèstre. 

Acampestrimen, s. m. Abandon à l' état inculte; état d' une terre en friche. R. acampestri. 

Acampo, Campo, s. f. Poursuite, chasse, combat à coups de pierres, en Languedoc, v. aqueirado. 
Douna l' acampo, donner la chasse; à l' acampo! à l' acampo! cri de guerre des enfants qui se battent avec la fronde, v. tabò. 
Entourat de roumans qu' abioi toujour en campo, 
J. Jasmin. 
entouré de romans que j' avais toujours sous la main.
Malos, paquets, tout èro en campo,
ID. 
malles, paquets, tout était en mouvement, R. acampa.

Acampo-bóuso, s. Ramasseur de crottin, v. bóusié. 
Istarié d' agi 'nsin emb un acampo-bóuso! 
A. Arnavielle. 
R. acampa, bòuso.

Acampo-bren-escampo-farino, s. m. Celui qui fait de petites économies et de grandes prodigalités, estrech au bren e larg à la farino. R. acampa, bren, escampa, farino.
Acampòu (d') pour d' enca 'n pau, à Nice.

Acana, Decana (m.), Achana, Dechana (a.), (b. lat. acanare), v. a. Abattre les olives avec un roseau, gauler les fruits, v. abala, caneja, escoudre, toumba; fronder; insulter, injurier, v. esqueireja; tromper, enjôler, v. engana.
Acana lis amelo, li nose, gauler les amandes, les noix; acana l' enemi, mitrailler, terrasser l' ennemi. (chap. Fé baixá en una batolla – o en una caña - : amela, ameles; anou, anous, oliva, olives.)
Quau n' acano fai d' argènt.
J.-B. Nalis.
Em' uno chico sus lou nas,
Souvèntei-fes leis acanas.
M. Bourrelly. 
E coumo bravamen acanon, las drouletos! 
M. Faure. 
Acana, acanat (l.), acanado, part. Gaulé, gaulée. R. à, cano.

Acanado, s. f. Ce qu' on gaule en une fois; époque où l' on gaule les fruits. R. acana.

Acanadouiro, Achanavouiro et Chanouiro (a.), s. f. Gaule pour abattre les fruits, v. gimble, jorg; fronde, v. foundo. 
Sèmblo uno acanadouiro, dit-on d' une personne trop grande. R. acana. 
(chap. Pareix, se assemelle a una batolla; verbo abatollá; yo abatollo, abatolles, abatolle, abatollem o abatollam, abatolléu o abatolláu, abatollen.)

Acanage, Acanàgi (m.), s. m. Action de gauler les fruits, v. abalage. 
R. acana.

Acanaire, Achanaire et Dechanaire (a.), arello, airo, s. Celui, celle qui gaule, v. abalaire; frondeur, v. foundejaire. 
La grelo que dins un istant
Toumbo mai de nose e d' amelo
Qu' un acanaire dins sèt an.
A. Autheman. 
R. acana.

Acanala (cat. acanalar), v. a. Canaliser, diriger l' eau par un canal, v. arriala, besala. (cas. canalizar, acanalar; de canal.) (chap. acanalá, canalisá, dirigí l' aigua per un canal.)
Acanala, acanalat (l.), acanalado, part. et adj. Canalisé, canalisée, qui suit un canal. R. à, canau. 
Acanarda, v. acagnarda; acanau, v. canau; acance, acànci, v. cance; acando, v. cando. 

Acandoula, Acandoura (m.), Acandouria (Var), Achandoura (a.), v. a. Achalander, v. apratica, aparrouquia; abonner, v. abouna, apountana. 
S' acandoula, v. r. S' abonner, v. afeva. 
Acandoula, acandoulado, part. et adj. Achalandé; abonné, achalandée, abonnée. R. à, cando.

Acandoulaire, Acandoularello, Acandoulairo, S. et adj. Qui achalande, qui amène des pratiques. R. acandoula.

Acanèio, Canèio, Aquèino (g.), (b. lat. haqueneya, esp. cat. hacanea, angl. hackney), s. f. Haquenée, v. faco.
Es vengu sus l' acanèio de sant Francès, 
il est venu sur la haquenée des Cordeliers, à pied.
(cas. Ha venido con el coche de San Fernando, un ratito a pie y el otro andando.)
Sus l' aquèino de nostre chicou, à pèd. 
P. Goudelin.
Acani, v. agani. 

Acanissa (b. lat. acannizare, esp. encarnizar - azuzar), v. a. Exciter un chien, mettre en fureur, haler, v. ahissa, bourra; gauler les arbres, v. acana.
Vous acanissaran à còup de cagatroues. 
Lou Tron de l' Èr.
Fa deganissa, faire endêver. 
S' acanissa, v. r. Se lever contre quelqu'un avec colère. R. à, canisso. 

Acantari, Acantairit (l.), Acantarido, Acantairido, adj. Toujours prêt à chanter, en train de chanter, v. cantarèu. R. à, canta. 

Acantela (rom. acantelar), v. a. Poser de champ, sur le côté; écorner, v. embreca. R. à, cantèu. 
Acanti, v. escanti. 

Acantin (lat. acanthinus, épineux), s. m. Chardon bénit, plante, v. cardoun, babis, gafo-l'ase. R. acanto.

Acanto (esp. it. acanto, cat. lat. acanthus), s. f. Acanthe, branc-ursine, plante, v. pato-d'ourse. 
Acanto espinouso, acanthe épineuse; fueio d' acanto, feuille d' acanthe. (cas. hojas de acanto, arquitectura.)

Acantouna (cat. esp. acantonar, port. acantoar, it. accantonare), v. a. Pousser, cacher dans un coin, rencogner, acculer; mettre au pied du mur; tirer à l' écart; cantonner des troupes; écoinçonner un mur, y placer l' écoinçon, la pierre angulaire, v. acoufina, ramba, sousqueira. 
Quand pòu vous acantouna, lorsqu' il peut vous rencontrer dans un coin. 
S' acantouna, se racantouna, v. r. Se cacher dans un coin, s' acculer. 
Vers la jasso à mouloun lou troupèu s' acantouno. 
T. Aubanel. 
Acantouna, acantounat (l. niç.), acantounado, part. et adj. Acculé, rencogné, acculée, rencognée. (chap. arraconat, racó, acantonat, cantó.)
Descuerbe acantounat un enorme gourbin. 
J. Rancher.
R. à, cantoun. 

Acapa, v. a. Cacher sous une cape, v. amanta.
Acapa, acapado, part. Caché, cachée, blotti, blottie. R. à, capo.

Acaparra (cat. esp. acaparrar), v. a. Couvrir d' un manteau, envelopper, v. amantoula; accaparer, v. encaparra.
S' acaparra de soun mantèu, s' envelopper de son manteau; s' acaparro pas, il n' est pas permis d' accaparer; acaparrado dins un chale, enveloppée d' un châle. R. à, capo, caparro. 
Acaparraire, v. encaparraire; acaparramen, v. encaparramen; acapbat, v. cap-bal; acapera, acapla, v. encapela. 

Acapi, v. a. Apprendre, à Nice, v. aprendre; comprendre, v. coumprendre. (it. capire; cas. entender, comprender; chap. adependre, compendre.)
La musico es coumo la fremo: pèr bèn l' acapi, la fau aima.
J.-B. Toselli. 
R. à, capi. 

Acapiala, v. a. Prendre dans un filet, en Rouergue, v. afielata. 
Trases toun esparbièl
Pèr nous acapiala joust aquelo rantelo.
A. Villié.
R. à, capial. 
Acapita, v. capita; acapla, v. acabla; acapladuro, v. aclapaduro. 

Acapouni (S'), v. r. S' acoquiner, s' acagnarder, se pervertir, v. degaia. 
Acapouni, acapounit (l.), acapounido, part. et adj. Acoquiné, acoquinée; apeuré, apeurée; devenu fripon.
Lou bouèmi acapounit.
X. de Ricard. 
R. à, capoun. 
Acapriça, v. encapriça; acapsus, v. cap-sus; acapta, v. acata; acapte, v. acate.

Acara (cat. esp. acarar, port. acarear), v. a. Confronter, mettre en présence, v. counfrounta; (cast. + confrontar, carear, careo) mettre un fusil en joue, v. agauta. (chap. encará: yo me encaro, encares, encare, encarem o encaram, encaréu o encaráu, encaren.)
Acara, acarat (l.), acarado, part. Confronté, ée. R. à, caro.

Acaralha (S'), v. r. Se chauffer à la flamme, à la partie la plus vive du feu, en Gascogne, v. tourroulha. (chap. escofás a la flama, a la part mes viva o calenta del foc – aon es lo foc mes viu.)
En bèt s' acaralha, 
G. D' Astros. 
en se câlinant au feu. R. à, caral.  

Acaramen (port. acareamento), s. m. Confrontation, v. counfrountacioun. R. acara.

Acarcaveli (S'), v. r. Tomber dans la décrépitude, en Languedoc, 
v. acorcoussouni. (cast. Volverse carca, decrépito; decrepitud.)

Acarcaveli, Acarcavieli, Carcavielit (l.), ido, part. et adj. Décrépit, décrépite, cassé, cassée, branlant de vieillesse ou de vétusté
Moble acarcaveli, meuble disjoint; es touto acarcavelido, elle est toute cassée. R. à, carcavièi, cascavèu. 
Acarèu, aphér. de macarèu. 

Acari, Acarias, n. p. Accary, Acarie, Acariès, Accarile, Acaria, Accarias, Carias, Carrias, Chairias, noms de famille dauphinois qu' on peut rapporter au latin aquarius, fontainier, ou bien aux Quariates, peuple gaulois qui habitait les Alpes, v. Queiras.

Acariastre, Acariastro, adj. et s. Acariâtre, v. charpinous, encaraire. 
Avié lou biais un pau acariastre. 
Isclo d' or.
R. acara.
Acarignassi, v. acalignassi. 

Acarna, Acarni, Acharna (a.), Acharni (lim.), (it. accarnare, accarnire), v. a. Acharner, exciter; donner le goût de la chair; pourvoir de viande, v. acarnassi. 
Acarna l' espitau, fournir la viande de boucherie de l' hôpital. 
S' acarna, s' acarni, v. r. S' acharner, s' irriter. 
Car sus elo li gus semblavon s' acarni.
F. Gras.
Acarna, acarnat (l.), acarnado, part. et adj. Acharné, acharnée.
E fan uno guerro acarnado (chap. Y fan una guerra encarnisada)
A nostro lengo tant mannado.
A. Mir.
R. à, carn. 

Acarnamen, Acharnamen (a.), g. m. Acharnement, v. achinimen. 
L' infatigable acharnamen. 
C. Favre.
R. acarna.

Acarnassi, Encarnassi (l.), Carnassi (rom. acarnacir, esp. encarnizar), v. a. Habituer à manger de la chair; acharner, v. acarna.
S' acarnassi, v. r. S' habituer à la chair, s' acharner.
S' aprocharon de l' ost de Carlemayne et aqui se van acarnassir. 
Tersin. 
Acarnassi, acarnassit (l.), acarnassido, part. et adj. Habitué à la chair, avide de chair ou de viande; acharné, acharnée. 
Li porc acarnassi soun dangeirous, les porcs nourris de viande sont dangereux. (ing. The porks nourrished with meat are dangerous)
Ounte cabusso acarnassido 
Aquelo escarrado d' arpians?
G. Azaïs. 
R. à, carnasso. 

Acarougnadi, Agaurignadi (l.), v. a. Rendre charogne, acoquiner, v. agourrini.
S' acarougnadi, v. r. Devenir rosse. 

Acarougnadi, Acarougnadit (l.), Acarougnadido, part. et adj. Acoquiné, acoquinée, paresseux, paresseuse. R. à, carougnado. 

Acarrali, v. a. Creuser des ornières dans un chemin. 
S' acarrali, v. r. Se remplir d' ornières.
Acarrali, acarralit (l.), acarralido, part. et adj. Plein d' ornières; foulé après la pluie. R. à, carrau. (chap. regall, regallá.)

Acarreira, v. a. Conduire ou loger dans une rue; acheminer, v. encarreira. (carrera, calle, carrer, carré, carraria)
Acarrèire, Acarrèires, Acarrèiro, Acarreiran, Acarreiras, Acarrèiron.
Se bèn acarreira, se loger dans une bonne rue; es mau acarreirado, elle habite un vilain quartier. R. à, carriero.

Acarreira, Acarrela, Acadeira, v. a. Fronder, lapider, chasser à coups de pierres, v. aqueira, esqueireja.
Acarrelle, Acarrelles, Acarrello, Acarrelan, Acarrelas, Acarrellon. 
S' acarrela, v. r. Se battre à coups de pierres. R. à, carrèu. 

Acarreiradou, s. m. Lieu où l' on se rendait pour s' exercer à la fronde ou pour se battre à coups de pierres, v. aqueirado, esqueirejado. 
R. acarreira.
Acarustra, v. escalustra. 

Acasa, Acasi (l.), Casi (rom. acazar, accasar, it. accasare), v. a. Établir, caser, marier, v. marida; enfermer, v. embarra; attirer dans ses intérêts, v. atira; acquérir, procurer, réserver, v. aquesi. 
S' acasa, s' acasi, v. r. S' établir, se marier. (chap. casá, casás: yo me caso, te cases, se case, mos casem o casam, tos caséu o casáu, se casen.)
Que lous Trouians un jour s' enangon acasi
Al païs italian.
J. de Valès.
Que s' aquel rèi vol se casi, 
Troubara rèinos tant aimablos
Que saurra pas quino causi.
Debar. 
Acasa, acasit (l.), acasado, acasido, part. et adj. Établi, établie; marié, mariée, casé, casée; enclos, enclose. 
La toustouno acasido en despièit des renouses.
Miral Moundi. 
R. à, caso.

Acasamen (it. accasamento, b. lat. accasamentum), s. m. Établissement, v. establimen. R. acasa.

Acasela, v. a. Empiler, en Rouergue, v. empiela. 
Acaselle, Acaselles, Acasello, Acaselan, Acaselas, Acasellon. 
Acaselat, acaselado, part. Empilé, empilée. R. à, casello. 

Acassa, v. a. Prendre à la chasse, attraper (chap. acassá, enchampá), v. arrapa, aganta; chasser, poursuivre, v. coucha; pour arranger, parer, v. acacha, pour couvrir, celer, v. acata. 
Acassa de niero, attraper des puces; un tèms acasso l' autre, après un temps il en vient un autre; m' acassaras pas pus (Bigot), tu ne m' y prendras plus.
Acassa, acassat (l.), acassado, part. et adj. Attrapé, attrapée, pris, prise; Acassa, nom de fam. prov. R. à, casso. 
Acassaduro, v. acachaduro; acasso, v. agasso.

Acastiha, Acastilha (l. g), (esp. acastillar, port. acastellar - acastelhar, it. accastellare), v. a. t. de mar. Accastiller, v. castela. 
Acastiha, Acastihado, part. et adj. Accastillé, accastillée, accompagné de ses deux châteaux, en parlant d' un vaisseau. R. à, castèu. (castell, chastel, castel, château, castello, castelho, castiello, castrum &c.) 

Acastihage, Acastihàgi (m.), (esp. acastillaje), s. m. Accastillage. 
R. acastiha.

Acata, Cata (lim. auv.), Acassa (d. Velay), (cat. acatar, fr. cacher),
v. a. Couvrir, celer, cacher, dissimuler, protéger, v. aclata, amaga (chap. amagá), curbi; enfouir, butter, v. enterra (chap. enterrá); abaisser, v. beissa (chap. baixá, baissá). 
Acata lou fiò, couvrir le feu; acata 'no fauto, cacher une faute; acato-me bèn, couvre-moi bien; acata lou cap, baisser la tête. (chap. acachá lo cap, baixá, abaixá; acacho, acaches, acache, acachem o acacham, acachéu o acacháu, acachen.)
Acatats açabal un regard de vostre èl. 
A. Mir.
Pèr acata si petoun.
B. Chalvet. 
S' a fre, l' enfant,
L' acatarai, pechaire!
L. Roumieux.
PROV. Entre Nosto-Damo de mars veni,
Acato lou fiò, e vai-t'en dourmi.
S' acata, v. r. Se couvrir, se tapir sous ses couvertures; se baisser, se courber, se taire; s' abaisser, s' humilier.
En m' acatant, m' a toumba de la pòchi, en me courbant, cela m' est tombé de la poche. 
Acata, acatat (l.), acatado, part. et adj. Couvert, couverte; dissimulé, dissimulée, humble; baissé, baissée.
Lou mort es acata, le cadavre est enterré: n' i' a terro acatado, la terre en est jonchée; parlaras se 'n cop lou fiò 's acata, tu auras la parole après le couvre-feu, se dit à un enfant; es un acata, c' est un sournois. 
R. à, cat, ato, coi. 

Acata, Cata (Menton), (rom. cat. esp. acaptar, it. accattare, b. lat. accaptare), v. a. Donner à emphytéose, (enfiteusis; enfiteutas) v. apensiouna: acheter, v. achata. R. acate.

Acatado, s. f. Ce qu' on couvre en une fois. R. acata.

Acatadou, Catadou (g.), s. m. Couvercle, v. curbecèu. R. acata.

Acatage, Acatàgi (m.), Acatatge (l. g.), s. m. Action de couvrir; couverture, v. cuberto.
Ai trop d' acatage, mon lit est trop couvert.
Toujour de soun coustat póutiron l' acatage. 
A. Bigot. 
Anen, quistas pertout, pourtas-li d' acatàgi. 
Emery. 
R. acata.

Acataire, Acatarello, Acatairo, s. et adj. Celui, celle qui couvre, cache, dissimule, v. mato.
Siéu crentous, siéu foneço acataire. 
J. Caulet. 
R. acata.

Acatamen, Acatomen (l.), s. m. Action de couvrir, de cacher, d' être caché; abaissement, v. abeissamen.
Al noum de l' acatamen e de l' escurino. (chap. escurina; cas. oscuridad) 
A. Fourès.
R. acata. 

Acate, Achate, Achapte et Achaptèl. (l.), (rom. acapte, achapte, capte, lat. acapitum), s. m. Acapte, droit qu' on payait au seigneur pour l' investiture emphytéotique: emphytéose, v. enfiteòsi, reacate, aubergamen. 
Lis Acate, les Accates, village de la banlieue de Marseille qui prit son nom de baux emphytéotiques établis par Jacques de Forbin. 
Rèire-acate, arrière-acapte.