lundi 6 décembre 2021

ABALOURDIMEN, ABELIMEN (2)

Abalourdimen, s. m. Étourdissement, consternation, v. estabousimen. R. abalourdi.

Abalóusi, v. abalausi; abals, abalses, v. avaus; aban, v. avans; abança, v. avança. 

Abanca, Bancha (d.), v. a. (chap. abancalá, bancal) Cultiver par bancs, mettre à bancs, creuser des tranchées dans un champ de manière que la terre qu'on retire de l' une serve à combler l' autre; recreuser à la bèche le sillon ouvert par la charrue, v. lucheta, desfounsa. (chap. desfonsá.) 

Abanque, abanques, abanco, abancan, abancas, abancon. 

Abanca 'no terro, défoncer un champ, effondrer un terrain. 

Abanca, abancat (l.), abancado, part. Cultivé par bancs. R. à, banc.

Abancado, s. f. Culture par bancs, v. enfroundado, recavado. 

Vequi uno bravo abancado. 

J. Roux.

R. abanca.


Abancage, s. m. Action de cultiver à bancs, mise à bancs, v. desfounsage. R. abanca.

Abancalado, v. avancalado; abànci, abanço, v. avanço; abançomen, v. avançamen.


Abandeira, Abandieira (l.) Embandeira, Bandeira (rh.), (rom. baneirar, cat. abanderejar), v. a. Pavoiser, v. pavesa, tenda; pour ouvrir, v. abadeira.

Abandèire, abandèires, abandèiro, abandeiran, abandeiras, abandèiron.

S' abandeira, v. r. Se pavoiser.

Abandeira, Abandieirat (l.), ado (esp. abanderado), part. et adj. Pavoisé, pavoisée, orné de pavillons.

Tóuti li bastimen abandeira.

ARM. PROUV.

Ambé ma barco abandeirado

Sus la mar fau ma passejado.

G. Azaïs. 

R. à, bandiero.


Abandi, v. a. Lancer avec force, sonner les cloches à volée, v. bandi.

Subran lei campano soun abandido. (esp. bandear campanas; chap. Bandejá, voltá les campanes.)

Lou Tron de l' Èr.

R. à, band.

Abando, v. à bando.


Abandoun, Abandou (l. g. b.), (rom. abandon, rom. cat. abandó, esp. port. abandono, it. abbandono), s. m. Abandon, v. deleissament. 

Ate d' abandoun, acte d' abandon, cession de biens; n' en fau un ate d' abandoun, j' y renonce; à l' abandoun, à l' abandon; vièure à l' abandoun, s' abandonner, se livrer à tous les vices. R. abandouna.


Abandouna (rom. cat. esp. port. abandonar, it. abbandonare), v. a. et n. Abandonner, v. desmanteni; céder, lâcher, v. leissa, lacha.

Abandounès pas moun miserable sort, formule employée par les estropiés qui mendient.

Sèmblo qu' amour nous abandouno.

C. Brueys.

PROV. Diéu abandouno pas li siéu.

- Qu toujour pren e rèn noun douno,

A la fin cadun l' abandouno.

S' Abandouna, v. r. S' abandonner, se laisser aller; se prostituer.

Enfant que s' abandouno, enfant qui commence à marcher seul.

PROV. Femo que pren

Se vènd:

Femo que douno

S' abandouno.

Abandouna, Abandounat (l.), abandounado, part. adj. et s. Abandonné, abandonnée; désert, déserte.

Un abandouna, un abandonné; se languis coume un abandouna, il s' ennuie à mourir; un abandouna de Diéu, un chenapan, un scélérat, uno abandounado, une femme perdue. R. à, et (rom. bandon, band, permission).


Abandounadamen (rom. abandonadamen, esp. abandonadamente, it. abbandonatamente), adv. Abandonnément, avec abandon; sans réserve. R. abandouna. (chap. abandonadamén)


Abandounaire, abandounarello, abandounairo, s. Celui, celle qui abandonne, v. placaire. R. abandouna.


Abandounamen, Abandounomen (l.), (cat. abandonament, esp. Abandonamiento, - cas. Abandono - it. abbandonamento), s. m. Abandonnement, délaissement; déreglement de moeurs, v. gourrinige. R. abandouna. (chap. abandono, abandonamén)

Abangóli, v. evangéli; abanìo, v. avanìo; abans, abant, abants, v. avans; abantatge, v. avantatge; abantatja, v. avantaja; abantatjous, v. avantajous; abantura, v. aventura; abanturiè, v. aventurié; abanturo, v. aventuro; abanturous, v. aventurous; abaous, v. abóusoun; abara, v. abarra; abaran, v. abelan; abaraudi, abarauvi, v. abalausi.


Abarba, Embarba, v. a. Mettre en terre une plante ou une branche, pour qu' elle pousse des racines, v. planta. (chap. plantá.)

S' abarba, s' embarba (it. abbarbicarsi), v. r. Jeter des racines, v. barba. 

Un vièi cepoun qu' a fa que crèisse e s' embarba dins un bouen gara.

F. Vidal.

Abarba, abarbat (l.), abarbado, part. et adj. Qui a jeté des radicules. 

Maiòu abarba, sautelle de vigne. R. à, barbo. 


Abarbada, v. a. Abecquer; faire manger un vieillard, un pauvre, v. abeca, arriba, paissc.

Pèr abarbada tant de mounde i' a de peno.

J. Roux.

Abarbada, abarbado, part. Abecqué, abecquée, nourri, nourrie. R. à, barbado. 


Abarbadou, Embarbadou, s. m. Lieu où l' on plante des boutures pour leur faire jeter des racines, pépinière, v. couvadou, servo.

Metre un plantun à l' abarbadou, mettre un jeune plant en pépinière. 

R. abarba. (chap. un puesto aon se fique lo planté.)


Abarbassi (S'), v. r. Devenir barbu, laisser croître sa barbe.

Abarbassi, abarbassit (l.), abarbassido, part. et adj. Qui a une longue barbe, hérissé, ée. 

PROV. Abarbassi coume un bouissoun. 

R. à, barbasso. 

Abarboula, v. esbarboula; abarcouri, v. avercouli. 


Abardassi, v. a. Durcir la terre, en parlant du vent, de la pluie, v. aclapi, afegi, asseta.

S' abardassi, v. r. Devenir dur comme un sol pavé de dalles.

Abardassi, abardassido, part. et adj. Durci comme un pavé. R. à, bardat. 


Abardousi (S'), v. r. Devenir bourbeux, v. fangueja. R. à, bardous. 

Abare, abaro, v. avare, avaro.


Abarec (rom. varec, chaume, paille, morceau), s. m. Outil quelconque, en Guienne, v. cisino, óutis. R. varage. 

Abarécio, v. avariço; abareja, v. barreja; abarejadis, v. barrejadis; abarejo, v. à barrejo. 


Abargè, Auarchè, s. m. Azerolier, en Gascogne, v. argciroulié. 

A 'nsignat d' empéuta l' abargè de reineto. (acerola, árbol acerolo; serva, serba; abre servera, cervera; Cerollera)

G. Delprat. 

R. abarjo. 

Abari, v. abali; abaria, v. avaria; abaricio, v. avariço; abaricious, v. avaricious; abaris, v. auvàri. 


Abarja (it. abbarcare, entasser), v. a. Amonceler le foin, en Limousin, 

v. acucha, amoulouna. R. à, barjo. (chap. aclaperá, amontoná lo fenás; foin, heno.)


Abarjo, Auarjo, Auarcho (lat. bacca, baie), s. f. Azerole, en Gascogne, v. argeirolo; pour meule de foin, v. barjo, balzo. 

L' auarjo la mès amaro. (N. E. las acerolas son muy astringentes verdes. Les serbes son mol aspres cuan están verdes.)

G. D' Astros. (N. E Abargè, Auarchè)


Abarjol, s. m. Foin amoncelé, petit tas de foin, en Limousin, v. mouloun, patò. R. abarja. 

Abarmi, v. amarvi; abaróudi, v. abalaudi; abarouna, v. abarrouna; abarous, v. avarous.

 

Abarra (it. b. lat. abbarrare), v. a. Fermer avec une barre, barrer, v. barra; enfermer, enclore, (cloure, tancar; cerrar) v. embarra; envahir, en parlant d' un troupeau, v. abroua. (barrar, barrá; tancat y barrat)

Avèn pas un renoum ounèste, 

Pèr qu' abarran quauque esparset. 

E. Gleyzes. 

Abarra, abarrat (l.), abarrado, part. Barré; ravagé par un troupeau.

Tèms abarra, temps couvert. R. à, barro. 


Abarrage, Abarràgi (m.), s. m. Action de barrer, d' enfermer, de conduire un troupeau dans un champ cultivé, v. barrage. R. abarra.

Abarrèi, v. à barrèi. 


Abarreja, v. a. Mettre pêle-mêle, confondre, brouiller, v. barreja.

S' abarreja, v. r. Se mêler, se mélanger, se tempérer. (cas. mezclar; chap. mesclá, barrejá; barrechá, fé una barrecha, barreja, moscatell o mistela y aiguardén)

Al soufle del zefir la calou s' abarrejo. 

Debar. 

Bretouns, Picards, Gascons, touts alor s' abarrejon. 

J. Jasmin. 

R. à, barrejo.


Abarrejadis, s. m. Pêle-mêle, mélange, foule confuse, multitude, v. barrejadis (chap. barrejadís, barrejadina). R. abarreja.

Abarrejo, v. à barrejo. 


Abarrouna, Abarouna, v. a. Entasser, amonceler, dans les Alpes, 

v. amoulouna.

Abarrouna, abarrounado, part. et adj. Amoncelé, amoncelée. 

Cresto abarrounado, crête de montagne mamelonnée. R. à, barroun. 


Abartassi (S'), v. r. Devenir buissonneux, se rabougrir, v. abouissouni, agarrussi. 

Abartassisse, abartassisses, abartassis, abartassissèn, abartassissès, abartassisson. 

Abartassi, abartassit (l.), abartassido, part. et adj. 

Buissonneux, buissonneuse, rabougri, rabougrie. R. à, bartas. 


Abartassimen, s. m. Action de devenir buissonneux, de rabougrir, v. abouissounimen. R. abartassi. 

Abarut, v. à barut. 


Abas, Adabas (m.), (it. abbasso, esp. abajo), adv. Là-bas, v. avau, ciçabas, cilabas, perabas, pereilabas. (chap. a baix, abaix, avall, per avall)

D' abas, de là-bas.

Tu sies abas, demoro-ie. 

A. Peyrol. 

Abas est l' opposé de adaut (chap. a dal). R. à, bas.


Abasa (esp. abajar), (chap. baixá, abaixá), v. a. Mettre à bas, démolir, v. toumba (chap. tombá); combler, v. atura. 

S' abasa, v. r. Descendre le pays, descendre un fleuve, aller dans le sud, v. davala; s' écrouler, s' effondrer, v. agrasa. 

M' abasère vers lou Gras, je descendis vers l' embouchure du Rhône.

Abasa, abasado (rom. abassat), part. et adj. Descendu, descendue; effondré, effondrée, R. à, bas. 


Abasani. v. a. rendre basané; user, v. aterri. 

Abasanisse, abasanisses, abasanis, abasanissèn, abasanissèts, abasanisson. 

S' abasani, v. r. Prendre un teint basané, se flétrir, se rider; se pourrir à moitié, en parlant d' une planche, v. ablóusouni. 

La poumo ivernenco 

Que coumenço à s' abasani.

Lafare-Alais. 

Abasani, abasanit (l.), abasanido, part. et adj. Basané, ée. R. à, basano. 


Abasanimen, s. m. Action de rendre ou de devenir basané. R. abasani. 

Abasima, abasina, v. abima. 


Abasourdi, Eibasourdi (d.), v. a. Abasourdir, v. abalourdi, estabousi. Abasourdisse, abasourdisses, abasourdis, abasourdissèn, abasourdissès, abasourdisson. 

Abasourdi, abasourdit (l. g.), abasourdido, part. Abasourdi, abasourdie. 

E li baus de l' entour n' en soun abasourdi. 

F. Gras.

R. ab, assourdi. 

Abassa, v. à bassa. 


Abasta (rom. cat. esp. port. abastar, it. abastare), v. n. Suffire; tourner à bien ou à mal, v. basta; atteindre, arriver avec peine, v. ajougne; pourvoir, v. prouvesi (chap. proví, proveí); abonder, v. abounda. 

Abasto, commandement de marine, c' est assez; se ren noun mal abasto, s' il ne survient rien de fâcheux; tout i' abasto, rien n' y manque. T' abasto-ti de dire amb' uno voues superbo 

Que tout sié, pèr que tout siegue fach atalèu?

F. D' Olivet. 

De sa boucasso l' hiatus 

A las aurelhos abastavo. 

J. Azaïs.

S' abasta, v. r. Se poser, en parlant d' une volée d' oiseaux, en Guienne, 

v. apausa. 

Abasta, abastat (l. g.), abastado, part. et adj. Qui en a suffisamment, rassasié, rassasiée, pourvu, pourvue. R. à, basto.


Abastamen (rom. abastamen, cat. abastament, esp. abastamiento), 

s. m. Suffisance, v. proun, sufisènço. R. abasta.

Abastanço, v. à bastanço.


Abastardi, Abastardesi (lim.), (rom. abastardir, it. abbastardire)

v. a. Abâtardir, v. embastardi, abourdi (chap. abordí, bort, bordís).

Abastardisse, abastardisses, abastardis, abastardissèn, abastardissès, abastardisson. 

Abastardis pas la raço, il chasse de race.

S' abastardi, v. r. S' abâtardir, dégénérer. 

Abastardi, abastardit (l. g.), abastardido, part. et adj. Abâtardi, abâtardie. 

Blad que s' es abastardi, froment qui a bisé.

PROV. Quand lou fru sèmblo à l' aubre, noun s' es pas abastardi.

R. à, bastard.


Abastardiment, Abastardissamen (it. abbastardimento), s. m. Abâtardissement, dégénérescence, v. abourdimen. 

E fau pas crèire, coume d' ùni, qu' aquelo varieta marque l' aboulimen o l' abastardimen. 

F. Mistral. 

R. abastardi.


Abastoua (cat. abastonejar), v. a. Engerber, lier les blés coupés, en Gascogne, où l' on se sert d' une cheville pour tourner le lien, v. liadou. 

R. à, bastou. 


Abat (rom. abat, abbat, cat. esp. abad, port. abbade, it. abbate, lat. abbas, abbatis), s. m. Abbé, v. capelan; recteur d' une confrérie; chef d' une fête, coryphée, v. cap-de-jouvènt, capitàni de vilo, priéu; Abat, Labat, de Labat, noms de fam. mérid. 

Abat de la jouinesso, abat de la vilo, abat dóu pople, dignitaire dont le choix était fait par les jeunes gens et approuvé par les consuls, dans les anciennes communes de Provence. L' Abbé de la Jeunesse présidait à la 

danse et aux amusements publics, et exerçait sur eux une sorte de police. Il percevait le droit de pelote, v. peloto.

Abat di Tarascaire, grand-maître des chevaliers de la Tarasque; abat d' un moulin d' òli, maître-valet d' un moulin à huile; abat dòu clóuchiè, maître-sonneur; rede coume un abat, grave comme un officiant; lou Plan de l' Abat, ancien domaine de l' abbé de Sénanques, près Gordes. 

Fachat de quita lou coumbat, 

S' envai trouva moussu l' Abat, 

Qu' es aquel que das mariages

De chascun - lèvo lous peages.

D. Sage.

PROV. Coume l' abat canto, lou mouine respond.

- Quand l' abat tèn taverno, li mouine podon ana au vin. 

- Dóu plus nèsci n' an fa l' abat. 


Abat, s. f. Petite vallée entre deux dunes, en Guienne, v. lèto. 

Abat d' aigo, s. m. Grosse pluie. R. abatre. 


Abat-car, s. m. Outil de sellier. R. abatre, car. 


Abat-Jour, Abat-Jou (m.), Bot-Jour (lim.), s. m. Abat-jour, jalousie, v. jalousiè. 

Proche aquéleis abat-jour blu.

PH. Chauvier.

R. abatre, jour.

Abatage, Abatàgi (m.), Abatatge (g.), s. m. Abatage, v. abracadis; coins qu' on place sous un levier pour faire une pesée, v. aigre. R. abatre.


Abataia, Abatalha (l. g. b.), (rom. abatalhar) v. a. Assaillir, poursuivre avec des projectiles, jeter des pierres avec la fronde, v. aguincha, aqueira; abattre des noix, gauler, v. acana. 

L' abataièron à cop de caiau, on le poursuivit à coups de pierres.

Vous abataiara d' escais-noums prouvençaus. 

Lafare-Alais.

S' abataia, v. r. Se livrer bataille, se battre à coups de pierres. R. à, bataio.


Abatas, Abetas, s. m. Gros abbé, vilain abbé, v. capelanas. R. abat.


Abateire, Abaterello, Abatèiro (l.), (esp. abatidor, it. abbattitore), s. Abatteur, euse, v. toumbaire.

Abatèire de quiho, abatteur de quilles. R. abatre.


Abatemen, Abatamen (rom. abatemen, abatament, cat. abatement, port. abatimento, esp. Abatimiento – cas. Languidez -, it. abbatimento), s. m. Abattement; langueur, v. làngui. R. abatre.


Abatènt, Abatent (l.), s. m. Abatant, espèce de volet qu' on abat ou qu' on élève à volonté, v. fauco, lampo. R. abatre. 

Abatesso, v. abadesso.


Abatis (du fr.), s. m. Abatis, v. chaple, toumbado. 

Dins un tal meichant tems, sans aquel abatis, 

Coussi tanca la fam del troupèl que patis?

J-.C. Peyrot. 

R. abatre. 


Abatoun, Abachoun, Abetoun, Abechoun (m. rh.), Abequet (l.), s. m. Petit abbé, v. abadot, capelanot. 

N' en farian un abatoun. 

J. Roumanille. 

Quau es aquelo em' aquel abachoun? 

Isclo d' or.

R. abat.


Abatre, Abate (g. b.), (rom. cat. abatre, port. abater, esp. abatir, it. abbattere), v. a. et n. Abattre, renverser, v. abraca, toumba; t. de mar. dériver, s' écarter de son chemin, v. escata.

Se conj. comme batre.

Li fèbre abaton forço, les fièvres affaiblissent beaucoup. 

PROV. Pichot ome abat grand roure. 

S' abatre, v. r. S' abattre, tomber tout d' un coup. 

Lou chivau s' abateguè, le cheval s' abattit. 

Abatu, abatut (l. g.), abatudo, part. et adj. Abattu, abattue, languissant, languissante, fatigué, fatiguée, pâle; Abattu, nom de fam. prov.; Labatut, nom de l. et de fam. fréquent en Gascogne et Périgord. 

Courre à brido abatudo, courir à bride abattue. R. à, batre.


Abau, Abal, s. m. Tas de 32 gerbes (chap. garbes), en Dauphiné, v. molo; veillotte, petit tas de foin, v. balzo, balziero; ancienne mesure de capacité pour les bois, en Limousin. Elle se divisait en 3 brasses ou cordes, et équivalait à 12 stères. 

Tènen lou abau au navei.  Béchameil. 

R. abala. 

Abaubi, v. esbaubi.


Abauca, Abaucha (lim.), (cat. abalgar, piém. suisse balcà, cesser, calmer, angl. balk, négliger, gr.*, se taire), v. a. et n. Calmer, apaiser, cesser, v. ameisa, cala. 

Abauque, abauques, abauco, abaucan, abaucas, abaucon. 

Abauca la fèbre, apaiser la fièvre; lou tèms a abauca, le temps s' est adouci.

Abauco sa fièro peitrino. 

Mirèio. 

Abaucant leis inquiet, esperit maufatan. 

F. Vidal.

S' abauca, v. r. Se calmer, s' apaiser, se taire.

Pamens lou barjo-mau s' abauco. 

F. Gras.

De pau à pau li brut s' abauquèron. 

T. Aubanel. 

Abauca, abaucat (l.), abaucado, part. Calmé, apaisé, apaisée; pour gazonné, v. abauqui. R. à, bauca. 


Abaucamen, s. m. Apaisement, v. ameisamen. 

L' abaucamen de la tempèsto. 

Calendau. 

R. abauca. 


Abaudi, v. a. Lancer, donner l' essor, produire, v. bandi, lança.

Abaudisse, abaudisses, abaudis, abaudissèn, abaudissès, abaudisson. 

Abaudis soun chivau dins leis aigo prefoundo.

M. Bourrelly. 

S' abaudi, v. r. Se produire, se lancer dans le monde, prendre l' essor, s' habituer. 

Dins l' espàci s' enauro, au soulèu s' abaudis.

A. Crousillat.

Lèu-lèu que s' abaudis, countènt à faire gau.

R. Marcelin. 

Abaudi, abaudit (l.), abaudido, part. et adj. Qui a pris son essor, lancé, lancée, enhardi, enhardie. R. à, baud.


Abaudimen, s. m. Action de lancer, de produire, de prendre l' essor, v. auroun. R. abaudi.

 

Abauqueira, Abóutiera (rh.), v. a. Incliner en talus, v. atalussa.

Abauquèire, abauquèires, abauquèiro, abauqueiran, abauqueiras, abauquèiron. 

Abauqueira, ado, part. et adj. Incliné en talus. R. à, bauquiero. 


Abauqui (S'), v. r. Se couvrir de graminées, devenir dru et verdoyant comme le gazon, v. agerbi, atepi. 

Abauquisse, abauquisses, abauquis, abauquissèn, abauquissès, abauquisson. 

Abauqui, abauquido, abauca, abaucado, part. Gazonné, gazonnée. 

Ribo abauquido, talus de gazon. R. à, bauco. 


Abauquimen, s. m. Gazonnement, v. atepimen. R. abauqui. 

Abauri, v. abourri; abauro, v. abouro, aro; abaus, abausses, v. baus; abausa, v. abóusa. 


Abausi, Abauvi (lim.), (lat. abuti, abuser), v. n. et a. Foisonner, abonder, v. abounda; durer, v. leida; se targuer, exagérer, v. gounfla; rassasier, blaser, ennuyer, v. embouni. 

Abausisse, abausisses, abausis, abausissèn, abausissès, abausisson. 

Fai tout ço que pòu pèr abausi, il prend des airs importants. 

S' abausi, v. r. S' étendre de son long, en Languedoc, v. abóusa. 

M' abausìssi siaudamen à toun coustat.

L. de Ricard.

Abauzit. nom de fam. lang.


Abausidou, Abauvidou (lim.), OUIRO, adj. et s. Vantard, vantarde, v. miraclous. R. abausi.


Abausimen, Abauvimen (lim.), s. m. Action de foisonner; ostentation, exagération, v. abounde. R. abausi.


Abausissènt, Abauvissènt (lim.), ÈNTO. adj. Qui foisonne, avantageux, avantageuse, v. aboundièu; présomptueux, présomptueuse, v. vantaire. 

R. abausi. 

Abausomen, v. abóusamen; abausous, v. abóusoun. 


Abauti (val. pat, lit; goth. badi, lit), v. n. Pâmer, tomber en défaillance, v. basi, cor-fali. 

Abautisse, abautisses, abautis, abautissèn, abautissès, abautisson. 

S' abauti, v. r. Se pâmer; s' endormir, sommeiller.

Anàvi m' abauti, quand m' avès destournat.

J. Castela.

Dins iéu tout s' abautis.

E. Gleyzes.

Abauti, abautit (l.), abautido, part. Pâmé, pâmée, endormi, endormie. 

Dins lou fort de la nèch, quand tout èro abautit.

J. Castela.

 

Abautimen, s. m. Défaillance, évanouissement, v. avanimen. R. abauti.

Abauva, v. abóusa; abauvamen, v. abóusamen; abauvi, v. abausi; abauvoun, v. abóusoun. 


Abdala (ar. abdallah, serviteur de Dieu), n. p. Abdelal, nom de fam. marseillais. 


Abderitan, Abderitano (lat. abderitanus), adj. et s. Abdéritain, abdéritaine, d' Abdère.

E leis Abderitan espurgavon sa bilo. 

M. Bourrelly. 


Abdèro (lat. Abdera), n. de l. Abdère, ville de Thrace

Un filousofe encian, Demoucrite d' Abdèro

M. Bourrelly.


Abdica (cat. esp. port. abdicar, it. lat. abdicare), v. a. et n. Abdiquer, v. remercia, renouncia. (chap. abdicá, renunsiá.)

Abdique, abdiques, abdico, abdican, abdicas, abdicon. 

(chap. abdico, abdiques, abdique, abdiquem o abdicam, abdiquéu o abdicáu, abdiquen.)


Abdicacioun, Abdicacien (m.), Abdicaciéu (l. g.), (cat. abdicació, esp. abdicación, it. abdicazione, lat. abdicatio, abdicatonis), s. f. 

Abdication.


Abdicacioun, Abdicacien (m.), Abdicaciéu (l. g.), (cat. abdicació, esp. abdicación, it. abdicazione, lat. abdicatio, abdicatonis), s. f. 

Abdication.

Abdoun (rom. cat. lat. Abdon), n. d' h. Abdon.

Sant Abdoun e Sennen, saints Abdon et Sennen, honorés dans le Vallespir, en Roussillon. (Abdón, Senén, La Portellada, Matarraña.)


Abe, Abes, Abet (rom. abetz, aibs, lat. apex ou habitus), s. m. Balle des céréales en Languedoc, v. acs, arofo, boufo, boulofo, peioun; Abe, Abbes, nom de fam. lang.

L' abe dóu blad, la balle du blé. 

Lou creson rascagnut, mès qu' un cop de crebèl 

Lou despolhe de l' abe, e veiran lou blad bèl.

J. Laurés. 

Lou gra de l' abe separèt. 

J. Azaïs. 

Me calguèt alounga sur d' abets de cibado.

L. Vestrepain. 

Abé, v. abet; abé, v. avé; abé, v. ah! be; abé, v. labé; abè, v. avié.


Abeara, Abiala, v. a. Arroser, dans les Alpes v. besala, aseiga. R. à, beal. 

Abearòur, s. m. Tournée, instrument d' agriculture pour faire les canaux, dans le Queiras, v. sapo, trenco. R. abeara.

Abeberatye, v. abéurage; abèbi, abèbes, abèbe, abebèm, abebèts, abèben, imparf. béarn. et bord du v. avé; abec, v. ambé, amb.


Abeca, Abecha (d.), Abecada (rouerg.), (b. lat. abbecare, it. imbeccare), v. a. Abecquer, v. abarbada, aresca, paisse. 

Abèque, abèques, abèco, abecan, abecas, abècon.

Abeca 'n passeroun, abecquer un moineau.

Abeca, abecat (l. g.), abecado, part. Abecqué, abecquée. R. à, bèc, becado. 


Abecado (rom. abec), s. f. Becquée, v. becado, barbado. R. abeca.


Abecage, Abecàgi (m.), s. m. Abecquement, v. peissage. R. abeca.


Abeçarolo, Beçarolo (cat. becerolas), s. f. A b c, alphabet, à Toulouse, v. santocrous, beaba. (esp. abecedario, abecé, alfabeto) 

Es à l' abeçarolo, à las beçarolos, il est a l' abécédaire.

Dins l' abeçarolo ounte nous ensignavon à legi.

F. Du Caulon.

Apàrio dins las beçarolos.

P. Goudelin.

R. abecé.


Abecé, Abecedé, Abeicei (d.), (esp. abecé, port. a-b-c, it. abbici), s. m. A b c, alphabet, v. alfabet. 

Es encaro à l' abecedé, il est encore à l' a b c.


Abecedàri (rom. becedari, cat. abecedari, esp. port. abecedario, it. abbecedario, b. lat. abecedarium), s. m. Abécédaire, livre qui contient l' a b c, v. cagasso, matino. R. abecedé.

Abech, v. labech; abechoun, v. abatoun. 


Abecoui, s. m. Benêt, imbécile, v. bedigas, darut. R. aubicou. 

Abedre, v. avé. 


Abefi, abefido, adj. Qui a la lèvre pendante, idiot, idiote, v. embefia. R. à, bèfi. 

Abegados, v. à vegado; abege, abeche, v. avé; abèi, v. vuei; abeiano, v. abihano; abeié, v. abihié; abeicha, v. abeissa; abeichàgi, v. abeissage; abeichaire, v. abeissaire.

Abeichi pour vène eici, dans l' Aude. 


Abeié, Aveiè et Abeliè (l.), (b. lat. averia, berlia), s. m. Grand troupeau transhumant, qui passe l' hiver dans la plaine et l' été dans la montagne, v. beilié, coumpagno, escabot, atago, rabato, rego. 

Lis abeié d' Arle, les troupeaux d' Arles, qui en 1872 comptaient plus de 400.000 têtes; lis abeié davalon, les troupeaux descendent des montagnes; camin dis abeié, passage destiné aux troupeaux transhumants, v. carrairo.

Se lous vesias ensen, semblon un abeliè. 

J. Roudil. 

L' origine du mot abeié, qui est usité sur les deux rives du Rhône et s' applique aux troupeaux des Alpes et des Cévennes, est assez douteuse. Abeié pourrait être une corruption du gascon auelhè, troupeau d' ouailles (ramat de ovelles), comme aussi une altération du mot beilié, troupeau conduit par un baile. Il pourrait même venir d' avé, troupeau de brebis, comme l' indique le bas-latin averia, (avería al Matarraña: animals de corral, aves) ou du bas-latin abellus, agneau de lait. (cordero lechal) Abeié, v. abihié; abeieto, v. abiheto; abeio, v. abiho; abèire, v. avé.


Abeissa, Abeicha (a.), Abaissa (l.), Abaicha, Abacha (g.), (rom. abaissar, cat. port. abaixar, esp. abajar, it. abbassare), v. a. et n. Abaisser, incliner, diminuer, dégrader, ravaler, v. acata, clina, rebala. 

Abaisse, abaisses, abaisso, abeissan, abeissas, abaisson. 

(chap. abaixá, acachá: abaixo, abaixes, abaixe, abaixem o abaixam, abaixéu o abaixáu, abaixen; acacho, acaches, acache, acachem o acacham, acachéu o acacháu, acachen.)

Abaisso lou toun, baisse le ton; abeissa 'n fais (chap. feix), déposer un fardeau. S' abeissa, v. r. S' abaisser; s' humilier, s' avilir; se mésallier. 

Mai pèr bonur lis aigo s' abeissèron. 

A. Peyrol. 

PROV. Quau s' abaisso, Diéu l' enausso.

- Au mai s' abaisson, mai mostron lou darrié. (chap. contra mes se acachen, mes mostren - o amostren - lo cul.)

Abeissa, abaissat (l. g.), ado, part. Abaissé, abaissée. 

La Vierge ausso si manoto, 

Lou poumié s' es abeissa.

ORAISON POP. 

R. à, beissa. 


Abeissado, Abaissado (l.), Abachado (g.), (rom. abaissada, esp. bajada), s. f. Inclinaison; révérence pour saluer; déclivité, pente, v. baisso, enclin. (chap. baixada, pendén, inclinassió, reverensia; a Vallchunquera, baissada.)

Abeissado de cap, penchement de tête; fai-iè toun abeissado, fais-lui la révérence.

R. abeissa. 


Abeissage, Abeissàgi (m.), Abeichàgi (a.), Abaissatge (l.), s. m. Action d' abaisser, de s' abaisser. 

Malur à quau n' en voudra ges, 

D' un perdoun qu' à moun fiéu costo tal abeissage! 

S. Lambert.

R. abeissa. 


Abeissaire, Abeichaire (a.), Abaissaire (l.), arello, airo (rom. abaissaire, abayssador, cat. abaxador) (cat. Modern abaixador, baixador), s. et adj. Celui, celle qui abaisse, v. rebalaire. 

Muscle abeissaire, muscle abaisseur. R. abeissa.


Abeissamen, Abeichamen (a.), Abaissomen (l.), (rom. baichament, cat. abaxament, port. abaixamento, esp. abajamiento, it. abbassamento), s. m. Abaissement, humiliation, v. acatamen.

Adoron, tremoulant, de Diéu l' abeissamen. 

S. Lambert.

De voste abeissamen, de vosto óubeïssènço 

Deja Diéu avié pres pieta. 

F. Du Caulon. 

R. abeissa.


Abeissoun (D' ), loc. adv. En se baissant, v. clinoun. 

Van d' abeissoun, marchon à pas de loup.

J.-F. Roux. 

R. abeissa.


Abèl (b. lat., abellis, apile), s. m. Rucher, en Languedoc, v. abihiè, apiè. Talha lous abèls, châtrer les ruches. 

Brounzino, voultejo au pouelo

Coumo un abèl au cagnard.

A. Leyris. 

Coumo abeio au founs de soun abèl.

Lafare-Alais.

R. abiho.


Abèl (rom. cat. esp. lat. Abel, it. Abele), n. d' h. Abel; Abély, Abbal, Abeau, noms de fam. mérid.

L' enganat e l' enganaire (chap. Lo engañat y lo engañadó)

Si com Abel a soun fraire. (Caín, son frare, son germá; su hermano)

P. Cardinal.


Abela, Ebela (lim.), (cat. abillar, it. abbellare), v. a. Embellir, polir, nettoyer, rasséréner, v. embeli. (chap. embellí, pulí, llimpiá)

Abelle, abelles, abello, abelan, abelas, abellon. 

S' abela, v. r. S' embellir.

Lou tèms s' abello, le temps se met au beau.

Abela, abelat (l.), abelado, part. et adj. Embelli, embellie. R. à, bèu. 

Abela, v. avelan. 


Abelan, Abalan (rh. l.), Aberan, Abaran (m.), ano, adj. Se dit des amandes dont l' écale est friable et dont le goût rappelle celui des noisettes, v. cacho-dènt, pistacho, princesso; tendre, facile, v. tèndre; généreux, généreuse, libéral, libérale, v. aboundous, alargant. 

Amelié abelan, amandier qui porte l' amelo abelano, variété d' amande, originaire d' Afrique, v. araban; on nomme aussi de ce nom les amandes jumelles, v. bessouno (chap. bessó, bessona, gemelo, gemela); miejo-abelano, amande mi-fine; avè li man abelano, avoir les mains toujours prêtes à donner, être prompt à frapper; es gaire abelan, il n' est pas généreux; abelan coume uno nose estrechano, se dit ironiquement d' un avare.

La sincerita de toun jouine cor abelan. 

A. Arnavielle. 

R. avelano. (esp. avellano; chap. avellané, avellana lo fruit)

Abelanè, abelaniè, v. avelanié; abelanieirado, v. avelanierado; abelanièiro, v. avelaniero; abelano, v. avelano; abelatiè, v. avelatié; abelha, v. abiha; abelhano, v. abihano; abelhard, v. abihard; abelhè, v. abihié; abelheto, v. abiheto; abelho, v. abiho. 


Abeli, Beli (rom. cat. abelir, it. abbellire), v. a. et n. Embellir, v. embeli; flatter, v. alisca; devenir beau, paraître beau, v. apoulidi; agréer, plaire, en Dauphiné, v. agrada. (chap. agradá)

Abelisse, abelisses, abelis, abelissèn, abelissès, abelisson.

Tan m' abelis vostre cortés deman. DANTE.

(tanto me agrada vuestra cortés demanda; cortés en el original creo que no lleva tilde. Divina Commedia; sigue: 

qu' ieu no me puesc ni voill a vos cobrire.

Ieu sui Arnaut, que plor e vau cantan;

consiros vei la passada folor,

e vei jausen lo joi qu' esper, denan.

Ara vos prec, per aquella valor

que vos guida al som de l' escalina,

sovenha vos a temps de ma dolor!)

Abeli, abelit (l.), abelido, part. et adj. Embelli, embellie; agréable, charmant, charmante. R. à, bèu. 

Abelié, v. abeié; abelié, v. abihié. 


Abelimen (rom. abelimen, cat. abeliment, it. abbellimento), s. m. Embellissement, agrément, charme, v. chale. 

Lou mounde emé sa glòri e seis abelimen.

A. Crousillat.

Sourgènt d' abelimen d' aqueste bèu terraire. 

E. Eyssette

R. abeli.

Abelitri