mardi 14 novembre 2023

Agoutado - Agrapimen (18)

Agoutado, s. f. Partie d' un ruisseau dont on a vidé l' eau, v. queissado. R. agouta.


Agoutage, Agoutàgi (m.), Agoutatge (l. g.), (esp. agotamiento), s. m. Tarissement, épuisement, v. tarimen. R. agouta.


Agoutaire, Agoutarello, Agoutairo, s. Celui, celle qui tarit; pêcheur qui vide un ruisseau pour prendre les anguilles; escope de bateau.

Quand an fa l' obro d' agoutaire. 

F. Gras.

Lei bev ire de mar, aquéleis agoutaire.

M. Bourrelly.

R. agouta.


Agouto, s. f. Escope de bateau, en Rouergue, v. agouta. R. agouta.


Agrabouna, v. a. Atterrer, en Dauphiné, v. aterra.

S' agrabouna, v. r. Se blottir, v. agruma, agrouva.

Agrabouno-te darrié la moureno.

M. Viel.

R. à, graveno. 

Agracha, agrachi, v. agaracha, agarachi; agracia, v. gracia.


Agrada, Agreia (viv.), Agradi (a.), (cat. agrahir, rom. cat. esp. port. agradar, it. agradare, aggraduire), v. n. et a. Agréer, plaire, v. abeli, plaire; trouver à son gré, prendre en gré, v. grasi.

S' acò t' agrado, si cela te plaît; vòu agrada, elle cherche à plaire; soun avis agradè pas, son avis ne fut point goûté; es Jan mau-m'agrado, il n' est jamais content; quau i' agrado pas n' en mange ges, qu' on en dise ce qu' on voudra, je m' en moque.

PROV. Fiho qu' agrado,

Mié maridado.

- Es pas bèu ço qu' es bèu, mai es bèu ço qu' agrado.

- Sian ni d' or ni d' argènt, noun poudèn agrada 'n tóuti.

- Quau agrado nourris,

Quau amo rejouïs. 

S' agrada, v. r. Se plaire; se convenir, s' aimer, en parlant d' un jeune homme et d' une jeune fille.

Un gros pitouet que s' agradavo au lié

Dourmié souvènt touto la matinado.

J.-F. Roux.

Toutos s' agradon à piafa.

P. Goudelin.

Agrada, agradat (l. g.), agradado, part. et adj. Agréé, ée. R. à, grat.


Agradablamen, Agradablomen et Agradaplomen (l.), Agradablementz (b.), (rom. agradablament, esp. agradablamente – agradablemente -), adv. Agréablement, v. plasentamen, poulidamen.

Marido agradablomen architeituro e pouësio. 

A. Fourès.

R. agradable.


Agradable, Agreiable (d.), Agradaple (l. g.), Agradablo, Agradaplo (l. g.), (rom. cat. esp. agradable, port. agradavel), adj. Agréable, v. brave, plasènt. 

Que de mès bèt, mès agradable!

G. D' Astros.

Uno mourgueto infatigablo 

A l' aroundello un jour disié:

Iéu coumo tu soui agradablo. 

P. de Gembloux.

De lors proprias, bonas e francas e agradablas voluntatz.

Cart. de Cauterets.


Agradableta, Agradabletat (l. g.), (rom. agradabletat), s. f. Plaisance, agrément, v. plasènço. 

Es un oustau que vau forço pèr l' agradableta, la situation agréable de cette maison lui donne du prix. R. agradable.


Agradage, Agradàgi (m.), Agradatge (l.), (rom. cat. agradatge), s. m. Action de plaire, charme, convenance, v. counvenènci. R. agrada.


Agradaire, Agradarello, Agradairo, s. et adj. Celui, celle qui agrée. 

A la visto moustravo un tablèu agradaire.

Abbé Aberlenc.

R. agrada.


Agradamen, Agradomen (l.), Agreamen (d.), Agramen (rh.), (rom. agradament, it. aggradimento, esp. agradamiento - agrado), s. m. Agrément, v. abelimen.

Belèu Jèsu t' aura presta

L' agradamen de sa persouno.

É. Negrin. 

Val mai pla souvent

Laissa l' agradomen 

E prefera l' utile.

L. Mengaud. 

R. agrada. 


Agradanço (rom. cat. agradansa), s. f. Agrément, plaisance, charme, v. plasé, chale. 

Lou prendrias d' agradanço, vous le prendriez par plaisir.

Moun empèri es tout agradanço. 

A. Tavan. 

R. agrada.


Agradant, Agradanto (rom. agradan), adj. Plaisant, plaisante, agréable, v. plasènt.

Devié, parai? èstre proun agradant. 

Isclo d' or.

Aquelo fiho es bèn agradanto. 

J.-J. Bonnet.

R. agrada.


Agradello, s. f. Épine-vinette, arbrisseau, v. agrioutat, vinetié; oseille, en Languedoc, v. eigreto, vinagrello. (cas. grosella.)

E l' agradello dins li vabre

Negris sa frucho.

Calendau.

R. agreto, aigre.


Agradié, Agradiero, Agradièro, Agradièiro (rom. agradier, agradeira), adj. Qui est au gré, plaisant, plaisante (vieux), v. agradièu. 

Acò vous sariò d' agradièro?

P. Barbe.

cela vous serait-il agréable? à, grat.


Agradié, Agradiès (l.), s. m. pl. Corvée, journées de travail qu' un vassal faisait pour son seigneur, en Languedoc, v. courrado. R. agradié 1. 


Agradiéu, Agradivoul et Agradiboul (l.), Agradivo, Agradibo, Agradiboulo (rom. agradiu, agradil, it. aggradevole), adj. Agréable, charmant, charmante, gracieux, gracieuse, v. gracious, revenènt.

Soun perfum agradiéu.

J.-F. Roux. 

Escampo un regard agradiéu. 

A. Arnavielle.

Saras nosto rèino agradivo. 

Abbé Aberlenc.

R. agrada.


Agradivamen, Agradibomen (l.), (it. aggradevolmente, rom. agradosament), adv. Agréablement, gracieusement, v. graciousamen. 

Vous aplantavias agradivamen souto leis èstro d' un Prouvençau.

F. Vidal.

Fuguè agradivamen sousprés. 

A. Michel.

R. aradièu. 


Agradous, Agradouso, adj. Agréable, accort, accorte, v. bravet.

Uno agradouso e noblo damo.

J. Roumanille.

Uno chato, uno enfant, pensativo, agradouso.

L. Roumieux.

R. à, grat.


Agrafa, Grafa, Agrapa (b.), (lyon. agraffer, esp. agarrafar, it. agraffare), v. a. Accrocher, gripper, escroquer, voler, v. agafa, arrapa, arpia; empoigner, arrêter, v. aganta. (cas. agarrar. Chap. agarrá, grapat, grapa, grapes; fotre una sarpada.)

Agrafo aquelo branco, prends cette branche.

E fai courre uno peticioun

Pèr agrafa de signaturo.

J. Roumanille.

S' agrafa, v. r. S' accrocher; se colleter. 

Agrafa, agrafat (l.), agrafado, part. et adj. Accroché, accrochée. R. à, grafo, grapo.

Agrafè, agrafèl, agrafuelh, v. agréu.


Agrafo, s. f. Agrafe, v. crouchet. 

Lou vouiajour avié mes seis agrafo.

M. Bourrelly.

R. agrafa.

Agragna, v. agrouagna; agragnisso, v. granisso; agragnou, v. aragnoun; agragnoussiè, v. agrenié. 


Agraié, adj. Dont la pente est douce, facile, en parlant d' un chemin, d' un sentier de montagne (Honnorat). R. agradié.

Agraio, v. graio; agraioun, v. graioun; agrairou, v. agreiroun; agralho, v. gralho; agram, v. grame.


Agrama, v. a. Léser, importuner (Boucoiran), v. nouire. R. agram.

Agramauli, v. agroumeli; agramecis, v. à gramecis.


Agrameni, Engrameni, Agrampi (g.), v. a. Infester de chiendent, v. enfeci.

S' agrameni, v. r. Se remplir de chiendent.

Agrameni, agramenit (l.), agramenido, part. et adj. Infesté de chiendent. R. à, grame.

Agramouno, v. agrimeno; agramouti, v. agamouti; agran, v. grame. (chap. lo gram, mala herba que se escampe per los horts en molta fassilidat; la grama, mala hierba, hierbajo que se expande con facilidad.)


Agran (b. lat. agranus, champ), s. m. Le bois de l' Agran, près Orpierre (Hautes-Alpes).

R. agrana.


Agrana (cat. agranar, b. lat. agranare), v. a. Agrener, donner du grain à la volaille, jeter du grain dans un champ pour attirer les oiseaux; pourvoir de grain ou de graine, v. atriva, engrana.

S' agrana, v. r. Se procurer du grain ou de la graine pour semer ou pour manger; s' adonner, s' habituer quelque part.

S' agrana

I petelin di vabre. 

A. Mathieu.

R. à, gran, grano.


Agranado, s. f. Grain répandu pour attirer les oiseaux, v. engranado. 

R. agrana.


Agranage, Agranàgi (m.), Agranatge (l.), s. m. Action de jeter du grain pour attirer les oiseaux, lieu où l' on jette ce grain, v. atrivadou; approvisionnement de grain, v. granié.

Quau casso à l' abèurage e quau à l' agranage, l' un prend les oiseaux par la soif et l' autre par la faim. R. agrana.


Agranaire, Agranarello, Agranairo, S. Celui, celle qui jette du grain pour attirer les oiseaux; pourvoyeur de grain ou de graine, v. engranaire. 

R. engrana.


Agranas, Agrana, s. m. Saule épineux, hippophae rhamnoïdes (Lin.), v. catié, peto-fouirié, rebaudin; prunellier, v. agrenas.

Aquelo courouno de glòri

Es estado pèr tu 'no treno d' agranas.

A. Crousillat.

Sèmblo que d' agranas se lardon dins ma car.

F. Gras.

E puei l' anèron courouna 

D' espigno d' un gros agrana.

CH. POP.

R. agrana.


Agrandi (it. aggrandire), v. a. Agrandir, (cas. agrandar) v. alata, espandi, regrandi.

Agrandisse, agrandisses, agrandis, agrandisssen, agrandissès, agrandisson.

(chap. Agrandí, agrandís; fé, fes gran; yo me agrandixco, agrandixes, agrandix, agrandim, agrandiu, agrandixen. Se conjugue com agraí.)

S' agrandi, v. r. S' agrandir.

Subran l' ourizount s' agrandis. 

A. Tavan.

Agrandi, agrandit (l.), agrandido, part. et adj. Agrandi, agrandie. 

S' es pas mau agrandi, il a arrondi son domaine. R. à, grand.


Agrandimen, Agrandissimen (m.), Agrandissamen (rh.), (it. aggrandimento), s. m. Agrandissement, v. regrandimen. R. agrandi.

Agrapa, v. agrafa.


Agrapi (S'), v. r. Se cramponner, s' enraciner; taller, tasser, en parlant des plantes, v. clouta, gueissa; se blottir, v. agrepi.

Lou blad s' agrapis.

ARM. PROUV.

Agrapi, agrapit (l.), agrapido, part. et adj. Enraciné, enracinée. 

R. à, grapo.


Agrapimen, s. m. Action de se cramponner, de s' enraciner. R. agrapi.